El conjunt femení sènior de l’entitat va plegar i va tornar a refer-se fa just ara cinc anys. D’aleshores ençà, gràcies al treball de promoció i difusió i al boca-orella, podem dir que aquesta secció ha anat un pas més enllà de la consolidació i arriba a poder-se plantejar nous projectes
Parlo amb la Cati Arqued al camp de la Foixarda. Som al vespre i les noies del Gòtics surten a escalfar-se a la banda dreta del rectangle. Ella és una de les veteranes, ara en tasques de complementació del treball de la primera entrenadora, l’Eva Serra, i del seu ajudant, en David Fe. Som encara en pretemporada. La Lliga, la 1ª Catalana, comença a l’octubre, així que és hora d’encarar ja la recta final de la preparació. Avui hi ha un amistós contra les noies de l’INEF.
Veiem exercicis conjunts per preparar el cos per al desgast. Passades, recepcions, placatges, tot jugades combinades que impliquen un grup de dues o tres jugadores i que es van repetint amb ordre per poder arribar a tothom. Són unes 18 de plantilla, n’hi ha un parell que arriben més tard a causa de la feina. L’amateurisme té aquestes coses. Evidentment ningú cobra, totes paguen la seva quota com a sòcies i hi posen de més per desplaçaments i altres extres, però la intensitat, la seriositat i les ganes són a vegades el que converteix una pràctica concreta en una història de primer o de segon nivell. Si desfem tots els nostres coneixements previs i prejudicis observem que aquí s’hi treballa amb una il·lusió i una dedicació que a vegades manca fins i tot en conjunts que el món legal de l’esport considera més que professionals.
Evidentment ningú cobra, totes paguen la seva quota com a sòcies i hi posen de més per desplaçaments i altres extres, però la intensitat, la seriositat i les ganes són a vegades el que converteix una pràctica concreta en una història de primer o de segon nivell
Fa 6 anys el Gòtics femení va veure’s obligat a desaparèixer. Un any més tard, va poder-se resoldre aquella manca d’efectius i poc a poc s’ha volgut consolidar de nou una secció que fóra una pena que tornés a decaure. L’esport és dels nois i també de les noies, i el rugby no n’és cap excepció. Parlem del passat i del present, i tirant la vista enrere, es pot dir que el moment actual pot millorar, però també es pot dir que és força positiu. La promoció a través de xarxes socials, de cartells, d’esdeveniments i a través del boca orella entre jugadores i amics o familiars, ha fet que el nombre de noies presents al club hagi anat creixent a poc a poc. El sènior compta una vintena de jugadores només, és una plantilla curta però almenys justa i suficient. A l’escola i als equips inferiors les noies comparteixen equip amb els nois, i això a vegades resta participació.
La difusió a les escoles del barri, amb activitats dins l’assignatura d’activitat física, visites i pràctiques a la Foixarda o propostes de classes extraescolars, a fet incrementar l’interès en aquest període temps i s’espera que segueixi canviant tendències. L’important és que el nombre d’apuntades no baixa, i per això enguany s’ha pogut plantejar un nou pas de gegant: la creació d’un grup sub 18 que compta ja amb una desena de jugadores. Fins l’any passat la categoria infantil era la darrera i a partir d’allà, amb 15 o 16 anys, les noies havien de fer el pas directament al primer equip, amb la diferència d’edat, experiència i força física que això comporta, o bé deixar-ho. Aquesta eina intermitja és vital per perllongar la vida esportiva d’unes adolescents que almenys ara no hauran ja de topar amb cap obstacle al llarg de la seva formació.
L’entitat i les jugadores han de fer un sobreesforç perquè les fitxes són més cares i sobretot els desplaçaments també. No és el mateix haver d’anar a Vigo diumenge que a Sitges
Criden la Cati, ha d’anar a buscar els uniformes i preparar-ho tot de cara al partit. L’INEF i el GEiEC són els únics conjunts catalans que competeixen a la Divisió d’Honor, la màxima categoria del rugby estatal, a la qual segueixen les divisions autonòmiques, com en el cas que ens ateny, la primera i la segona catalanes. A Honor, el Gòtics hi va participar fa un parell d’anys i el darrer va ser a un pas de tornar-hi. No és senzill però per a un club modest. L’entitat i les jugadores han de fer un sobreesforç perquè les fitxes són més cares i sobretot els desplaçaments també.
No és el mateix haver d’anar a Vigo diumenge que a Sitges. El grup és conscient d’això, però pot l’ambició esportiva i enguany lluitaran per tornar-hi a ser i per tornar a aixecar també la copa que es va assolir l’any passat. Una de les capitanes, la Diana Gasso, ha participat aquest estiu a París al Mundial on hi ha competit la selecció espanyola. D’altres jugadores arriben de vell nou a provar sort, a competir i a divertir-se. Anivellar aquestes diferències és la clau per fer avançar esportivament l’equip. Seguir la promoció perquè moltes de les que podrien perdin la por i vinguin, és l’estratègia a seguir per mirar de passar d’un estat de supervivència d’un grup que hi té tot el dret, a un estat de creixement i millora. El 2016, els Sevens, el Rugby a 7, seran per primera vegada olímpics a Rio de Janeiro. La difusió d’aquesta especialitat a nivell femení és també un altre puntal del club, i un altre reclam que ajuda a cridar l’atenció.
