El 10 d’abril de 2026, a les vuit del vespre, l’auditori de les Cotxeres de Sants acollia el concert de primavera de l’Orquestra Amics de la Música (OAM). La cua a l’entrada ja feia preveure l’expectació: prop de 500 persones no es van voler perdre la cita.
L’acte, organitzat per la mateixa orquestra amb el suport d’Òmnium Cultural de Sants-Montjuïc, va començar puntualment amb unes paraules de Ramon Villalonga, membre de la junta, que va recordar el compromís històric de l’entitat amb la música i va reivindicar un concert marcat per l’harmonia, la pau i la solidaritat.
El programa, eclèctic i atractiu, va recórrer diferents geografies musicals: de la britànica amb temes de Coldplay a la canadenca amb Hallelujah de Leonard Cohen; passant pels Estats Units amb peces de West Side Story, swing i Broadway dels anys 50; la tradició francesa del vals musette; el cinema italià d’Ennio Morricone i la sarsuela espanyola, amb la sardana de Cançó d’amor i de guerra, interpretada amb les veus de Salvador Molins i Josep Vicens.
Com a bis, dues sardanes —El cavaller enamorat, de Manent, i La Santa Espina— van tancar la vetllada amb un “visca!” final compartit amb el públic.
Amb 50 anys de trajectòria, l’OAM —fundada pel mestre J.M. Nogués (1935-2014)— aplega actualment una seixantena de músics no professionals sota la direcció de Roser Sabater i Albert Llausí. L’agrupació destaca per una combinació singular: una secció de corda de tall filharmònic i una de saxofons amb aire de big band, especialitzada en clàssics populars del segle XX.
