El passat 26 d’abril va ser el dia de la visibilitat lèsbica, un moment perfecte per a visibilitzar totes les discriminacions que viuen les lesbianes en tots els seus espectres, però també per a recordar la seva lluita. Va haver-hi un temps que per a nomenar-nos usàvem l’acrònim GLT, fins que es va decidir posar la L davant.
La L és aquí per sang. 1983, pànic a la sida, hospitals plens, metges que no entren a les habitacions, famílies que no recullen els cadàvers. Sense transfusió mors, els malalts necessitaven sang constantment. Al març de 1983, la FDA dicta que els homes que tenen sexe amb homes tenen prohibit donar. Barbara Bick veu aquest cartell i el porta al seu grup polític. i si donem nosaltres? Proposava.
El 16 de juliol de 1983 van calcular que anirien 30 persones, però es presenten més de 200 fent cues. 130 van donar sang aquella tarda, però no sols això, van omplir les habitacions que el personal evitaven, van agafar les mans que les famílies van deixar anar, van vetllar als morts que ningú reclamava. Les van dir les blood sister.
S’estima que la sida es va emportar per davant a més de 42 milions de persones, davant la inacció dels governs i el rebuig frontal de poderoses institucions socials. Aquesta prohibició de donar sang a homes gais no es va aixecar fins al 2023, 40 anys més tard.
L’antropòloga Margaret Mead sosté que el primer signe de civilització es troba en el primer fèmur sanat. En la prehistòria quan un fèmur es trencava això significava la mort segura.
Que un os aparegui soldat demostra que un altre ésser humà va dedicar el seu temps i recursos a alimentar i protegir el ferit. Això representa l’inici de la superació de la llei de la selva i el naixement de la societat humana basada en la cura.
La pandèmia del VIH SIDA és el nostre fèmur sanat i sense les lesbianes hi hagués hagut més morts i haurien estat més horribles. Per això, quan escolteu algun gai algun comentari misogin i lesbòfob renteu-li la llengua amb lleixiu i tireu-li un llibre de Margaret Mead a la cara.
