La trepitjada del raïm de Plus Ultra, que enguany celebrava la seva 39a edició, és una festa única a Barcelona, amb totes les lletres de la paraula. El cap de setmana del 21 de setembre, dia en el qual s’havia programat la celebració, va estar marcat pels ruixats intensos i les tempestes.
Unes condicions meteorològiques que van obligar fins i tot a anul·lar algunes activitats de la Festa Major de Plus Ultra programades pel diumenge, com ara la botifarrada popular, les havaneres o el correfoc.
La celebració va iniciar al voltant de les 12, i els núvols semblaven respectar l’acte, tot i mostrar uns colors poc amables que ja aventuraven les fortes descàrregues que es viurien durant el dia.
Els parlaments d’alguns dels representats polítics presents, com ara el president del grup municipal de Junts, Jordi Martí, la presidenta del Consell Municipal del districte, Jessica González, la regidora del PP a l’Ajuntament, Sonia Devesa i el regidor d’Esquerra Republicana, Jordi Castellana, van ser el tret de sortida a una trepitjada que, any rere any, aplega a grans i menuts dels barris de la Marina.
La manca de relleu generacional i també de pressupost comença a posar en seriós dubte la continuïtat d’una celebració única a Barcelona
La posterior verema i la pertinent degustació del most va fascinar a coneguts i aliens, que animaven als petits a trepitjar amb força per extreure el deliciós suc dels centenars de kilograms de raïm que l’Associació de Veïns i Veïnes de Plus Ultra havia preparat.
Una festivitat entranyable que amaga en si un elevat risc de desaparició. La manca de relleu generacional i també de pressupost comença a afectar a les forces de totes aquelles persones que, de manera altruista i inesgotable, fa dècades que treballen perquè continuï celebrant-se any rere any.
Una situació que van denunciar membres de les associacions participants als micròfons de La Marina. “Des que soc petita que participo d’aquesta festa. És una tradició familiar que cal continuar, però falta molt de suport per part de l’Administració, tant econòmic com organitzatiu” assenyalava la veïna ‘Pili’ Florencio.
Uns fets que també exposava en Josep Maria Pérez, poeta i col·laborador de moltes de les activitats que es duen a terme al barri, que va expressar-se en termes més contundents. “És una festa única a Barcelona que desapareixerà perquè la gent jove no s’hi apunta, principalment perquè no hi ha cap mena de suport financer al darrere”.
La jornada, tot i uns quants ruixats intermitents que van obligar els assistents a desenfundar els paraigües, es va desenvolupar amb normalitat. Una condició, però, que a hores d’ara no té garantida la seva continuïtat l’any vinent.
