A la cantonada entre el carrer A i el carrer 1 del polígon de la Zona Franca ja s’alça la nova presó de règim obert, que es preveu que entri en funcionament aquesta tardor. Amb capacitat per a unes 800 persones, es convertirà en la presó de tercer grau més gran de Catalunya, destinada a interns en la fase final de la condemna i en règim de semillibertat.
El model respon a una lògica allunyada de la presó convencional: sense murs perimetrals ni reixes, amb habitacions que es poden obrir des de l’interior i amb un funcionament que preveu que la majoria d’interns només hi pernoctin mentre durant el dia treballen o es formen. L’entrada serà progressiva, començant amb un centenar de persones i ampliant-se de manera gradual fins a assolir la plena capacitat.
La posada en marxa del centre es va abordar en la darrera Taula de Convivència de la Marina, celebrada el dimarts 28 d’abril a la Sala Pepita Casanellas, amb la participació d’una vintena de representants veïnals i comercials, tècnics del Departament de Justícia i responsables del districte, entre ells Albert Deusedes i Eudosio Gutiérrez.
Durant la sessió, l’administració va insistir en el caràcter no intrusiu de l’equipament i en el seu impacte limitat sobre l’entorn, apuntant també a una possible dinamització econòmica associada a l’activitat del centre. Tanmateix, aquestes afirmacions no van anar acompanyades de concrecions, fet que va alimentar el debat entre els assistents.
Les reaccions veïnals van evidenciar una pluralitat de mirades. Des de posicions que assumeixen la necessitat d’ubicar aquesta mena d’equipaments a la ciutat, fins a veus crítiques que denuncien la concentració recurrent de serveis no desitjats en barris amb una complexitat social ja elevada. Enmig, també es van expressar postures intermèdies que, tot i acceptar el projecte, reclamen contrapartides clares per al territori.
Entre les mesures esmentades, es va apuntar una futura promoció d’habitatge amb una reserva del 25% per a veïns del barri, tot i que es tracta d’un criteri general i no específicament vinculat al nou centre. Aquesta manca de retorns concrets va ser un dels punts que va generar més escepticisme.
Alhora, es van posar sobre la taula preocupacions de fons: la pressió sobre serveis ja tensionats, com el transport públic, i la percepció d’una manca d’acompanyament institucional davant l’augment de la fragilitat social. Entitats del territori alerten d’un desgast sostingut mentre intenten sostenir realitats cada cop més complexes amb recursos limitats.
En aquest context, també es va plantejar la possibilitat de reservar oportunitats laborals vinculades al centre per a persones del barri, especialment en perfils socioeducatius i sanitaris. La proposta, però, va quedar sense resposta concreta.
Amb l’obertura prevista per als propers mesos, la nova presó de la Zona Franca no només marca un canvi de model penitenciari, sinó que reobre debats pendents sobre equilibri territorial, retorn social i la manera com la ciutat distribueix els seus equipaments.
Un centre obert pensat per a la vida fora
El nou centre penitenciari de règim obert de la Zona Franca, situat en un solar de 6.500 m² amb prop de 13.000 m² construïts, està dissenyat per acollir fins a 800 interns en tercer grau. Disposa de 200 habitacions compartides amb lliteres, distribuïdes en dos mòduls independents amb patis centrals i espais comuns com menjador, sales d’activitats, biblioteca, gimnàs i aules de formació. A diferència d’una presó convencional, no té murs perimetrals ni reixes, i respon a un model més residencial, pensat perquè els interns hi pernoctin mentre durant el dia treballen o es formen, amb l’objectiu de facilitar la seva reinserció progressiva.
