Quin sentit té parlar de vulnerabilitat?

En un intent de definir un concepte tan rellevant per la feina que realitzem com a grup de creació artística, podríem atrevir-nos a dir que la vulnerabilitat és el grau en que les persones podem ser susceptibles a les pèrdues, als danys i al patiment. Prendre consciència de la pròpia vulnerabilitat, així també com de l’aliena, és sinònim de saber-se fràgil, sensible, vulnerable; i ser capaç de veure totes les possibilitats que es deriven d’aquest fet.

Més enllà del treball creatiu del projecte, VULNUS és un espai de recerca, personal i social. D’investigació, reflexió, qüestionament, experimentació i revolució. Sí, en una societat marcada per la rigidesa, allò políticament correcte i la racionalitat; trobar-se per parlar d’allò que ens fa por, d’allò que ens fa sensibles al patiment, d’allò que ens col·loca davant la vida com a éssers fràgils i susceptibles de patir danys és un acte revolucionari.

Perquè patim, perquè ens espantem, perquè tenim pors que ens paralitzen, perquè hi ha situacions que ens fan mal, perquè som fràgils, sensibles al sofriment i vulnerables. I a més, per naturalesa, som éssers socials, necessitem compartir la quotidianitat per fer-la més suportable. I això sentim que volem compartir amb el Barri de la Marina, la importància de crear xarxes de “los cuidados” i recolzament mutu amb les persones i col·lectius amb les que ara mateix compartim aquest espai i aquesta quotidianitat.

La nostra residència artística té com a seu la Fàbrica de Creació El Graner, situada a l’antic recinte industrial de la Philips. Ens hi trobem tots els dilluns, de 19h a 21h. I la manera de treballar de VULNUS cobra real sentit quan els seus peus trepitgen els carrers, les seves mans toquen les realitats que l’envolten, i els seus ulls reconeixen de ben a prop el barri que li dona acollida. VULNUS no és només allò que passa dins El Graner, VULNUS, avui, és el que passa dins cada racó del Barri de la Marina.

Creiem en una quotidianitat compartida, en un conèixer-nos per poder comprendre’ns, en una humanització d’una estructura social construïda per la productivitat i l’aïllament de l’individu. Volem reconèixer-nos, mostrar-nos com a col·lectiu format per diverses individualitats que es respecten, perquè es miren i s’identifiquen les pors i fragilitats, i això les fa fortes i capaces. I, sobretot, les identifica com a iguals dins aquesta diferència i individualitat.

El Barri de la Marina és un barri amb història, amb moltes veus que han cridat allò que necessitaven, i que segueixen fent-ho; veus que no sempre han estat reconegudes i escoltades. I nosaltres volem escoltar, identificar, reconèixer i tenir cura de totes aquestes realitats que avui també ens rodegen a nosaltres, que avui també són la nostra realitat, i que formin part d’aquest procés de creació artística que com a companyia d’Arts vives estem tirant endavant.

Com diu l’escriptora i investigadora de VULNUS, l’Asun Pié la lògica de la Modernitat ha vulnerat els drets humans sistemàticament. L’ha silenciat i allò comú de l’humà i a l’acte, de l’exclusió, ens fa preguntar-nos a la sala d’assaig, als carrers i racons del barri:

Quin sentit té parlar de vulnerabilitat? Què fem amb el que ens trobem? Recuperem sense cap dubte la idea del procomú: preguntar-nos per las xarxes de dispositius que creuen pràctiques artístiques, de performance i discursos pels quals els subjectes es construeixen com subjectes deficitaris i quines són les seves ressistències. És la possibilitat que alguna cosa humana es provoqui, estigui viva.

                                                                                         Alba Díaz Duran                                                                                                             Actriu del projecte VULNUS,                                                                                           Arts Vives i Recerca

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here