Que avui no hi és el doctor?

Fa poques setmanes s’ha jubilat un company del CAP després de més de trenta anys de feina al centre. Poc després que se n’anés, una tarda, a mi em va tocar cobrir la seva agenda (és una cosa que fem sovint al CAP quan falta algun company, per poder continuar visitant els seus pacients encara que el seu metge no hi sigui). En una de les visites una pacient es va emocionar parlant d’ell, de la quantitat d’anys que portava visitant-se amb ell i de com li trobarien a faltar. Fins i tot se li van escapar les llàgrimes. I jo, la veritat, vaig haver de fer un esforç perquè no se m’escapessin a mi.

Trenta anys donen per a molt. És una relació molt llarga. I imagina’t si a més ha estat el metge dels teus pares i és el metge dels teus fills.

Tenir el mateix metge durant molt de temps és el que anomenem longitudinalitat, i és una de les característiques bàsiques de l’atenció primària definides per Bàrbara Starfield el 1994. Aquestes són: accessibilitat (punt d’inici de l’atenció, el primer sanitari que t’atén, que és accessible), integralitat (no només t’atén en allò biomèdic sinó també en allò psicològic, social i familiar: en el conjunt de la persona), coordinació (dins dels diferents nivells d’atenció, el centre de salut i l’hospital) i longitudinalitat.

Un estudi publicat a Noruega el 2015 va evidenciar que si la continuïtat longitudinal es manté durant més de 15 anys, les consultes a urgències, els ingressos hospitalaris aguts i fins i tot la mortalitat general es redueixen entre un 25% i un 30%. Estudis canadencs mostren així mateix que la presència de metges de família a comunitats rurals disminueix les taxes d’hospitalització entre un 6 i un 20%. Molts estudis han demostrat que la continuïtat assistencial redueix les despeses del sistema. Pocs fàrmacs funcionen tan bé i surten tan barats.

Els números són cridaners, però no ens sorprenen. Si ho penses, és evident: el teu metge et coneix, sap d’on vens, amb qui vius, com és casa teva, el teu barri, què et preocupa. Confies en ell. I en això es basa l’atenció primària: la confiança i la cura.

Aquesta és l’atenció primària que volem, defensem i intentem practicar, i moltes vegades amb pocs mitjans i poc personal. Volem una atenció primària que garanteixi la cura, la confiança i l’atenció que es mereixen les persones, les famílies i el barri. Sembla una anècdota qualsevol que una pacient s’emocioni quan el seu metge es jubila, però vol dir una cosa important: vol dir que s’han estat fent les coses bé. I volem continuar fent les coses bé.

Paula Fernández Caparrós Residente de MFiC del CAP Carles Ribas

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.