Aleix Diz

El proppassat mes d’octubre vaig tenir el goig de ser convidat, per l’Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT, per recitar un poema en la celebració del Dia de la Memòria Democràtica de l’Hospitalet. L’acte va tenir lloc a sota del Pont de la Llibertat el dia 26 d’octubre. Per l’ocasió vaig versionar en català un poema que fa uns anys havia fet en castellà, ampliant-lo un xic.

Les cunetes d’Espanya

¡Quin fred que fa

en las cunetes d’Espanya!

¡Quin fred tan gran

en totes les cunetes

d’aquesta pàtria nefasta!

El fred de l’oblit,

el fred de la ignorància,

el fred dels oprimits,

el fred de l’arrogància.

¡Hi ha sangs i fred

en les cunetes d’Espanya!

I  ja més no les refreden

del cru gener les gebrades,

ni del febrer les neus,

ni del març les ventades.

Sang i fred arreu

per les cunetes d’Espanya!

Les pluges de vuitanta abrils

no les han pas rentades!

Ni el maig amb ses roselles

no ha pogut dissimular-les.

Quin fred! Quin fred!

Tots els camins maleïts!

Recorden matins d’ahir,

matins de pólvora i pors,

que tremolen a trenc d’alba!