Text: Pau Espí
L’estiu ja és aquí. Aquest any li ha costat més del normal arribar, però ara que ja el tenim entre nosaltres, fa pinta que s’hi quedarà uns quants dies. I quines grans alegries que ens dona l’estiu: La calor insuportable, els mosquits, la sorra de la platja, la calor insuportable, els turistes en massa, la xafogor que ens envolta… He dit ja que la calor és insuportable a l’estiu? Però bé, tampoc ens podem queixar. I és que, igual que l’estiu té coses negatives (com tot en aquesta vida), també en té de positives, i moltes! Estiu és sinònim de Sol (de vegades abrasador) i de llum, d’olor de mar, d’aigua, de piscina, de gelats, d’amics, de festes i, sobretot, de vacances! Les vacances són, per a mi, el millor de l’estiu. A més a més, jo, en ser estudiant, puc gaudir de gairebé tres mesos de tranquil·litat, però que consti que me’ls mereixo, tots ens els mereixem. Ara podrem gaudir de l’època de xiringuito, de menjar unes tapes mentre veus el mar de fons, o una bonica posta de sol, de jugar a la platja i de poder mirar un capítol més de la teva sèrie preferida perquè l’endemà no has de matinar. A més a més, l’estiu és el moment idoni per viatjar, per desconnectar, i no cal anar a l’altra punta del món per aconseguir aquesta pau i serenor, només és necessari estar amb la teva gent per aconseguir oblidar-te del món real un temps, ni que sigui per uns minuts.
Jo parlo des de la meva posició d’adolescent que al llarg de l’estiu només s’ha de preocupar d’on anirà a banyar-se o de quines ulleres de sol combinen més amb l’outfit que portaré (tot i que he de dir que aquest estiu el dedicaré, en gran part, a fer el meu Treball de Recerca, així que descansar deixarà de ser la meva prioritat principal durant les vacances), però entenc que la majoria d’adults tenen certes obligacions que els impedeixen tenir la llibertat d’un adolescent, com poden ser la feina, o els fills. Perquè és clar, els nens i nenes tenen unes vacances llarguíssimes i això vol dir que algú els n’ha de tenir cura, sobretot dels més menuts, i això vol dir que els pares, a més a més de treballar, han d’estar pendents dels nens tot el dia. I és aquí on, moltes famílies treuen les opcions comodí, que són dues: La primera són els avis, a qui, molt sovint, els pares deixen els nens quan van a treballar. I jo no dic que no els faci il·lusió, al contrari, de ben segur que els avis estan encantats de passar temps amb els seus néts, però cal recordar que no són cangurs, i tampoc cal abusar de la seva bondat. I l’altre comodí són les colònies i els casals, ja siguin a un esplai, amb l’escola o amb qualsevol associació, i això, per experiència pròpia, els nens ho acostumen a agrair. El fet de poder desconnectar, si pot ser envoltat de natura, i fer activitats a l’aire lliure, és un dels millors mètodes perquè els més menuts puguin gaudir de l’estiu, i els pares puguin descansar, que tots ens ho mereixem.
No és cap secret que estem vivint uns temps molt durs a causa de la Covid, però per sort, la pandèmia ja va de cap a caiguda, així que aquest estiu l’hem d’aprofitar per descansar, per alliberar-nos de l’estrès que portem a sobre des que va començar aquest malson, per retrobar-nos amb els nostres i començar a oblidar-nos, de mica en mica, d’aquest maleït virus que porta donant-nos molts mal de caps des de l’any passat.
