El debat sobre Veneçuela acostuma a presentar-se en blanc o negre. La realitat, però, és més complexa.
Els governs de Nicolás Maduro han conduït el país a una situació profundament preocupant. Però també convé preguntar-se per què aquests lideratges apareixen i mantenen suports. Sovint, darrere dels populismes hi trobem desigualtats profundes i una part majoritària de la població que se sent abandonada.
Mentrestant, la història es repeteix. Les grans potències continuen mirant Veneçuela també pels seus recursos naturals i interessos geopolítics, mentre la ciutadania en pateix les conseqüències.
A aquesta realitat s’hi suma ara l’impacte del terratrèmol que ha colpejat el país. Com passa gairebé sempre davant les catàstrofes, qui més pateix són els sectors més vulnerables. Per això, més enllà dels debats ideològics, avui cal reclamar solidaritat i ajuda per a la població veneçolana. És la gent qui mereix tota l’atenció i el suport de la comunitat internacional.
El soroll com a estratègia
Més a prop, tampoc ajuda la deriva d’una part de la política espanyola. Les acusacions reiterades de frau electoral o de suposats «pucherazos», sense proves que les sostinguin, erosionen la confiança en les institucions democràtiques.
La crítica és necessària. La fiscalització del poder també. De fet, qualsevol indici de corrupció o d’ús indegut dels recursos públics ha de ser investigat amb rigor, fins al final i caigui qui caigui. Les democràcies necessiten mecanismes de control independents, transparència i rendició de comptes, especialment en les més altes esferes del poder.
En aquest sentit, Els casos que han afectat José Luis Ábalos, Koldo García o Santos Cerdán són prou greus per exigir explicacions i responsabilitats. Pel que fa a les acusacions que han esquitxat José Luis Rodríguez Zapatero, cal mantenir la mateixa exigència, però també el respecte per la presumpció d’innocència. Els mecanismes de control existeixen precisament per investigar els fets amb garanties, sense impunitats ni persecucions selectives.
Però una cosa és investigar possibles irregularitats i una altra molt diferent alimentar sospites infundades sobre el sistema electoral. Cal dir-ho clar: qui avui parla de frau sense evidències no està defensant la democràcia, l’està erosionant.
I és especialment preocupant que qui aspira a governar actuï sense el mínim sentit de la responsabilitat institucional que exigeix el càrrec al qual pretén accedir.
La millor resposta a la conjuntura actual: participar de les festes del nostre barri
Per sort, hi ha espais on encara preval una altra manera de fer. Les festes majors dels nostres barris en són un exemple. Darrere de cada activitat hi ha hores de voluntariat, compromís, reunions, desacords, consensos i molt treball col·lectiu. És a dir, democràcia quotidiana.
Enguany volem destacar especialment el paper de la gent jove. La renovació de la Unió d’Entitats ha incorporat noves generacions que no només hi són presents, sinó que assumeixen responsabilitats, prenen iniciatives i impulsen projectes propis, com la Festa Jove i altres activitats que han enriquit la programació.
En temps de desafecció política, aquesta és una notícia que mereix ser celebrada. No tothom ha de militar en un partit, però tothom pot trobar la seva manera de participar i contribuir al bé comú.
Als barris de la Marina en tenim bons exemples. En Pau Llopis, la Paula Bueno, l’Albert Prada i el Salvador Calvo, així com les joves del Centre Cultural Estrelles Altes impulsades per la Xènia Morgado, representen una generació que ha decidit implicar-se.
Potser aquesta és la millor resposta als temps convulsos que vivim: continuar trobant-nos, participant i construint comunitat. Perquè una societat democràtica no es manté sola; necessita persones disposades a fer-se’n responsables, cada dia, des dels espais més propers.
