L‘Iberia afronta un nou canvi de rumb després d’una temporada que ha acabat amb el descens a Tercera Catalana. Malgrat el cop esportiu, el club ja treballa amb la mirada posada en el futur. El director esportiu, Eric Galán, i el segon entrenador del primer equip, Aitor Roldán, analitzen les causes del descens, expliquen els canvis que s’han introduït durant els darrers mesos i detallen el projecte que vol consolidar una base de jugadors i tècnics vinculats al barri i al club.
Com valoreu una temporada que ha acabat amb el descens de categoria?
Eric: La valoració és molt negativa. No esperàvem aquest desenllaç. La pretemporada havia estat bona i teníem expectatives de competir bé a Segona Catalana. Però vam encadenar mals resultats des de l’inici i en cap moment vam aconseguir trobar una dinàmica positiva que ens permetés reaccionar.
Aitor: Quan vam arribar nosaltres, la situació ja era molt complicada. Evidentment, hi ha una part mental, però també hi ha aspectes futbolístics que no acabaven de funcionar. Veníem d’un canvi important d’estil i de metodologia, i no era realista pensar que l’equip començaria a guanyar partits immediatament.
Per tant, el principal problema ha estat mental?
Eric: Des de la meva perspectiva, sí. Crec que no vam saber capgirar la dinàmica negativa. És responsabilitat de tothom. Dels jugadors, dels entrenadors i també del club. Quan acumules derrotes, arriba un punt que costa molt tornar a aixecar el cap.
Aitor: Jo crec que és una suma de factors. El component mental ha estat important, però també hi ha hagut qüestions esportives. Tot plegat s’ha anat acumulant fins a crear una situació molt difícil de revertir.
“Ningú pot garantir un ascens, però sí que podem garantir treball. Tenim una base sòlida, un cos tècnic en qui confiem i una plantilla que creiem que pot competir per ser campiona”
Aitor, què et vas trobar quan vas arribar al vestidor?
Aitor: Un repte il·lusionant però també complex. Era la meva primera experiència com a entrenador al futbol amateur i arribàvem a un equip que feia temps que no guanyava. A més, els jugadors ja havien passat per altres entrenadors durant la mateixa temporada. Vam intentar adaptar-nos-hi ràpidament i aprofitar aquests mesos per conèixer millor la categoria i preparar el futur.
Quin era l’objectiu real quan vau assumir el càrrec?
Eric: Quan vam parlar amb ells ja els vam transmetre que la salvació era molt complicada. El nostre objectiu va passar a ser construir una base sòlida per a la temporada següent. Volíem que els jugadors tornessin a gaudir entrenant, que hi hagués un bon ambient i començar a treballar el projecte de futur.
Aitor: També volíem recuperar hàbits de treball. Que la gent entrenés bé, que hi hagués exigència i que els jugadors se sentissin còmodes dins d’un projecte amb continuïtat.
Malgrat els resultats, amb què us quedeu d’aquesta temporada?
Eric: Amb el compromís dels jugadors. Tot i estar pràcticament descendits durant mesos, hem continuat tenint 18, 19 o 20 jugadors entrenant. Això diu molt del grup. També destacaria que, malgrat perdre molts partits, l’equip ha competit gairebé sempre. Moltes derrotes han estat per la mínima i els rivals ens reconeixien que érem un equip difícil.
Aitor: Jo afegiria la integració dels juvenils. Han debutat diversos jugadors formats a la casa en una categoria tan exigent com la Segona Catalana. Això és molt important perquè demostra que hi ha una connexió real entre l’EFA Pedraza i l’Iberia i que els joves tenen una via per arribar al primer equip.
Quines lliçons extreu el club després d’aquest descens?
Eric: Hem reflexionat molt. Potser fins ara havíem apostat per perfils amb experiència en el futbol amateur, però ara creiem que és important construir un projecte més estable i identificat amb el club. Volem més gent de la casa, tant a la plantilla com al cos tècnic, i una idea de treball a mitjà i llarg termini.
També heu parlat de la necessitat de més suport extern.
Eric: Sí. És una realitat. A Segona Catalana hi ha molts equips que poden oferir incentius econòmics als jugadors i nosaltres no podem. Tot el que hem aconseguit ha estat gràcies a la confiança en el projecte. Per això necessitem més persones i empreses que vulguin implicar-se i ajudar-nos a continuar creixent.
L’objectiu de la temporada vinent és tornar a pujar?
Aitor: Evidentment volem competir per l’ascens. Després el futbol decidirà, però l’objectiu és construir una plantilla preparada per estar a la part alta de la classificació i lluitar fins al final.
Eric: A mi, si puc escollir, m’agradaria pujar de categoria de manera directa i no haver de tornar a passar pel patiment del play-off, com va passar l’any passat. [Rialles].
Ara mateix ja tenim 19 jugadors confirmats. Catorze són renovacions de futbolistes que volíem mantenir i també hi ha diverses incorporacions procedents de categories superiors. Estem satisfets perquè hem aconseguit conservar el bloc principal de l’equip sense disposar de recursos econòmics per competir amb altres clubs.
Per tant, hi ha motius per ser optimistes?
Eric: Sí. Ningú pot garantir un ascens, però sí que podem garantir treball. Tenim una base sòlida, un cos tècnic en qui confiem i una plantilla que creiem que pot competir per ser campiona.
Quin missatge envieu a l’afició?
Eric: Que continuïn confiant en nosaltres. Quan vam arribar ens vam comprometre a professionalitzar el club al màxim, a cuidar la seva imatge i a fer les coses seriosament. Crec que això s’ha aconseguit. Ara volem fer el següent pas i tornar a portar l’Iberia a categories competitives.
Aitor: L’afició és fonamental. Ho vam veure durant l’ascens de fa dos anys i sabem la força que té el barri quan s’hi implica. Volem que la gent senti que forma part d’aquest projecte, perquè l’Iberia no és només dels jugadors o dels entrenadors, és de tot el barri.
