Esther Pardo i Gimeno
Sembla que l’amenaça del virus ja ha passat, tot i que hi ha gent que no n’està massa convençuda, sobre tot aquells que volen continuar posant vacunes. Però realment, ja podem estar contents perquè ens podem veure les cares i comprendre el que ens vol dir qui tenim al davant veient els gestos que fa quan parla, i, sobre tot, ja ens podem fer petons i abraçades sense límit! Agafeu el consells que es troben en aquestes tres cançons, que us aconsello que escolteu:
El “Bon dia” de Els Pets
El “Bon dia Vida” de Gertrudis
I,tot i que és una nadala, no cal esperar a Nadal per a escoltar-la: “Regala petons” d’ Obeses
Totes tres, amb els seu ritme i la seva lletra, són capaces d’aixecar un mal dia a qualsevol. Segur que vosaltres en sabeu moltes més. Només cal pensar-hi i compartir-ho amb els que tenim al costat. Si estem contents és més difícil que els virus ens facin mal, perquè ens pugen les defenses i els podem combatre millor.
Una altra cosa que ens puja l’estat d’ànim és saber que podem combatre en els que ens fan la vida difícil, com ara les grans empreses que ens venen els serveis del gas, la llum i el telèfon. Se les saben totes per no abaixar els preus malgrat el govern se’n faci càrrec de part dels impostos. I són elles mateixes les que ens diuen com ho hem de fer per gastar menys energia. Quina ironia!! Per estalviar llum, hi ha moltes fórmules i una de les més efectives és apagar-la quan no l’has de menester. “L’electricitat és un lladre que et roba sense que te n’adonis”. Posar un dibuix divertit sobre els interruptors i els endolls avisant que l’hem d’apagar, ens ajudarà a gastar menys i a fer un somriure perquè no gastarem. Sé que hi ha persones que, quan deixen de fumar, fan una guardiola amb els diner que s’estalvien i a part de millorar la seva salut també milloren la seva economia i aprofiten per fer un viatge o per comprar alguna cosa que, fumant, no haguessin pogut. Animo a fer una guardiola amb el que estalvieu apagant llums i desconnectant electrodomèstics quan no els fem servir. Es pot fer a títol individual o amb amics fent un pot comú i a l’estiu del proper any, anar a gastar-ho junts!!
Fins ara encara no he dit què volen dir les paraules en llatí del títol: Carpe Diem, paraules que s’utilitzen per definir una manera d’entendre la vida, que ve a dir “aprofita el dia” i que s’atribueixen al poeta romà Horaci amb la frase: Carpe diem, quam minimum crédula postero, que vol dir “aprofita el dia d’avui, no confiïs en el demà”. Us convido a pensar en això i sobre tot, a aplicar-ho encara que al principi costi una mica; ajuda a portar-ho millor tot plegat. Si vivim el moment, és això el que tenim. Si estem massa preocupats pel que passarà demà, no podrem gaudir mai del que està passant en el moment present. I en aquesta època que estem vivint, tots estem centrats en pensar en què ens depararà el futur més pròxim i no tenim massa opcions per estar contents.
Una de les coses que ens posa contents als humans, és estar amb altres de la nostra espècie. No importa el motiu que tinguem per estar junts, i a més, podem fer-ho sense conèixer-nos si ens uneix alguna de les aficions que tenim, alguna cosa que ens agrada o per provar coses noves. Al barri de la Marina tenim moltes possibilitats de viure l’avui el millor possible. Només mirant a la muntanya i les possibilitats que té i pensant en el passat, que sempre ens acompanya, quan Montjuïc era el jardí particular dels veïns i veïnes del barri i pujàvem a berenar i des de l’alçada miràvem el mar. Ben poca gent de Barcelona té aquest privilegi i és una bona cosa de fer de tant en tant per recordar qui som i d’on venim.
Venim d’un barri en què molts anys enrere, com a la resta de Catalunya ens agradava, a més de ajuntar-nos per fer coses, associar-nos per legalitzar la nostra unió.
La primera associació la va crear Josep Anselm Clavé i és el llegat que va deixar a tots els catalans, que en fem un bon ús, doncs el percentatge d’associacions quasi quadruplica les de l’Estat.
Portar un projecte lúdic-cultural endavant també reforça el sistema immunitari, no només del cos sinó també de l’ànima. Ara em ve al cap el grup musical “DESCONTAMINACIÓN”; bons amics des de petits i avui, dalt d’un escenari com els més grans grups musicals.
Quants de vosaltres no heu cantat o tocat un instrument només per divertir-vos sense esperar res del demà artístic? Només per passar-ho bé en el moment? D’altres s’estimen més practicar algun esport per gaudir l’estona amb els amics i competir amb els no tant amics i després celebrar la victòria o la derrota, això no és tant important. El que importa és el temps que hem passat en el moment.
Com també la passem bé fent tapissos o les disfresses del carnaval de cada comparsa; o preparant les castanyes o el pessebre, o la part de la festa major que no fa l’ajuntament. Al barri hi ha molts llocs on implicar-se, on participar, on fer costat als que ja porten anys fent cultura popular, com la Joia de Montjuïc que és a punt de fer 100 anys, l’associació més antiga de la Marina on els cantaires són feliços de cantar i tocar en grup i mostrar-ho a tot el veïnat.
Cantar en grup és una de les coses que es pot fer més gratificant. Us aconsello que ho proveu un dia, acosteu-vos a una assaig i participeu-hi una estona unint la vostra veu a la d’altres persones.
Com va dir el mestre Clavé, que va viure al segle XIX, en mig de revoltes, guerres i canvis socials molt importants: “Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços”
