Peluix de tortuga verda. Peluix d’os gegant XXL. Coixí de peluix taronja amb forma de margarida. Cub de Rubik. Tauleta per pintar…
L’habitació de la M. (pseudònim, Barcelona, 2020) fa tres metres per tres metres, i a la paret del mig hi ha penjat el seu nom personalitzat amb lletres de bombolla 3D.
M no riu, o li costa riure. No para atenció, o li costa parar-ne. No és gaire expressiva afectivament, absorta en els seus assumptes. Entre aquests «assumptes», el color hi té una gran importància: en una tauleta gràfica que adquireix la qualitat d’una pissarra màgica, dibuixa un hipopòtam.
Els metges li han diagnosticat trastorn de l’espectre autista de grau 2 (d’un total de quatre nivells), cosa que significa que necessita un «suport substancial».
«Tot anava bé, un nadó sa, una nena bé, tranquil·la, cap problema, tot superfàcil… I un dia, a la llar d’infants, la directora ens va trucar perquè volia comentar una cosa amb nosaltres, amb el meu marit, en Ramaz, i amb mi, i ens va dir que la meva filla no és com els altres infants, que moltes vegades s’aïlla i juga sola i que no mira als ulls, que no vol contacte», explica la Maia Murusidze (Tbilissi, Geòrgia, 1978), resident a Barcelona des del 2016.
Al principi va llogar un pis al barri del Port Vell, i fa uns mesos es va traslladar a la zona de la Ciutat de la Justícia, a tocar de l’Hospitalet de Llobregat. «Nosaltres treballem tot el dia i no ens n’adonàvem, i després sí que ens hi vam fixar… Els experts que l’han tractada en diuen “mutisme selectiu”, és a dir, que només s’obre amb molt poques persones, aquelles que arriben a tocar alguna cosa del seu interior…
A casa està superbé i és molt espavilada i molt educada, però si veu algú, es tanca en ella mateixa, no ho sé. No ensenya res del que fa, es bloqueja, no parla. Es posa nerviosa i li costa molt adormir-se, i tinc por que un dia em digui que no vol anar a l’escola.»
La Maia ha establert contacte amb el Centre d’Educació Especial Aspace (Tres Pins, 29), a Montjuïc.
Són a la llista d’espera perquè la tractin a l’Àrea Bàsica de Serveis Socials de l’Hospitalet.
M. desmunta el coixí d’escuma del sofà de la sala d’estar. Com pot, el puja damunt la taula. A sobre del coixí hi col·loca una gateta Marie de peluix amb farciment de fibra. L’agafa per la cua i la posa dreta, ajupida sobre les seves potes.
—M., digues a aquest senyor com es diu la gateta… [Silenci.] M.? M.?
«Ens fan falta més recursos, més personal especialitzat per tractar casos com el de M.», denuncia la Yolanda Brull, mestra d’educació infantil de l’Escola Seat, al barri de la Marina, el centre on estudia M. «És cert que tenim una psicopedagoga, però ve dos cops per setmana per observar, assessorar i fer informes, i és insuficient per a l’atenció que requereixen les famílies, sobretot les famílies en situació de vulnerabilitat.»
A l’Escola Seat hi estudien uns quatre-cents alumnes, i una tercera part pertany al cicle d’educació infantil (3-5 anys).
La Yolanda forma part dels representants dels mestres al Consell Escolar, i tant els mestres com la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva de Catalunya –integrada per famílies–, treballen per aconseguir un sistema educatiu «en la diversitat», en què els nens i les nenes aprenguin junts al marge de les seves capacitats, al marge de si existeixen o no diferències en els ritmes i en el desenvolupament de l’adquisició dels aprenentatges.
Els docents com la Yolanda, juntament amb molts professionals i veïns de la Marina, es manifesten per aconseguir, entre altres reivindicacions, una major inversió en personal, també personal especialitzat: la incorporació d’un nombre més gran de neuropsicòlegs, psicopedagogs, vetlladors…
«A la classe de la M., on hi pot haver una vintena d’infants, més d’un parell necessiten suport addicional, i els professors no podem arribar a tot…»
A les samarretes grogues dels mestres hi diu: «Defensem l’escola pública» i «-ràtios +abraçades», en referència al nombre de nanos per aula.
A Geòrgia, la Maia, la mare de la M., feia classes d’Història en un centre educatiu.
A Espanya, treballa moltes hores fent feines de neteja.
«Aquí vaig entrar en la vida dels migrants, en la cursa per guanyar diners i tirar endavant, i no pots fer marxa enrere…, és la vida.»
L’autisme de la M. no la frena ni li impedeix saber que avui és un dia especial.
S’acaba l’escola.
Comença l’estiu.
