Font de la Guatlla: un centre cívic convertit en trinxera veïnal i cultural

El funcionament de Barcelona és incomprensible sense el conglomerat de barris que la conformen. En el cas del Districte de Sants Montjuïc en són 8 i tots ells s’han establert com els grans actors, ben poc atesos, que fan possible la conciliació dels veïns i veïnes amb el dia a dia de la ciutat.

La Font de la Guatlla és un barri petit, però el conformen més de 10.000 habitants que no poden gaudir ni tan sols d’una plaça cèntrica. És per això que, la plaça entesa com a punt de reunió, organització de festes i activitats, entre altres, ha quedat substituïda pel Centre Cívic Font de la Guatlla-Magòria, gestionat per l’Associació de veïns i veïnes des de l’any 1994, quan l’inicial projecte municipal va fracassar per manca d’inscripcions a les activitats que s’hi oferien.

Avui dia, l’Associació està conformada per uns 600 membres tot i que, abans de la pandèmia, la xifra arribava fins als 800. En Lluís Maté i Solé, president des del 1992, és un referent de l’entitat i del barri. De fet, ell mateix explica que “fa un parell d’anys que vaig presentar la meva dimissió i ja veus, aquí continuo”. L’any que ve complirà 30 anys com a president, però si una cosa té clara és que sense tots i cadascun dels membres, socis i caps de les vocalies de l’Associació, tota la feina feta i per fer no seria possible.

Lluís Maré i Solé, president des del 1992, és un referent de la entitat i del barri

I és que la mateixa estructura de l’entitat que funciona a través de 7 vocalies diferents (de seguretat, d’urbanisme i mobilitat, de la gent gran, de la dona, d’infants i joves, de cultura i, finalment, de salut) permet generar un teixit associatiu veïnal molt potent combinant diversitat d’activitats i tallers, de les 9 del matí fins a les 22.30 de la nit. Té fama de ser un dels centres cívics més polivalents i rendibilitzats de la ciutat. L’anar i venir de gent és un no parar: perquè estan inscrits en alguna activitat o taller, perquè son part d’alguna comissió o voluntaris, perquè volen utilitzar el wifi, perquè volen saludar i xerrar amb algú, arrecerar-se de la pluja o…. una infinitat d’usos que el veïnat en fa a manca d’altres serveis i espais.

El centre té fama de ser un dels més polivalents i rendibilitzats de la ciutat

Per conèixer més de prop el dia a dia del Centre Cívic, en Lluís, com si d’una visita guiada per un museu prestigiós es tractés, ens acompanya per les dues plantes de l’espai. La planta baixa queda reservada per la zona administrativa, una sala de debats on es reuneix l’Assemblea i un espai més ampli que acull diverses activitats segons el dia.

Mentre avancem pel passadís direcció cap a la planta superior, observem les parets repletes de quadres del col·lectiu d’artistes dirigit pel Josep Farré i que generen un ambient càlid, de caliu i aixopluc. És més que evident que el centre tal com afirma en Lluis “és un espai únic al barri, no tenim cap altre punt de reunió”. Pugem les escales i ràpidament ens envolta una bona aroma, de cuina de tota la vida, i és que s’està duent a terme el taller setmanal de cuina. Continuem caminant, admirem l’arxiu històric i fotogràfic del qual disposen i, pocs metres després, en una sala més tranquil·la, altres veïns es posen mans a l’obra amb els seus dibuixos.

Cal destacar que el Centre Cívic compta amb una altra petita zona, com si d’un gimnàs es tractés, on es fan les activitats que necessiten més espai i aquelles dirigides a les dones, com ara el taller d’autoajuda o tota mena de xerrades. A l’hora de la visita, la utilitzen una quarantena de veïnes dirigides per una voluntària que havia estat mestra i ara col·labora una vegada a la setmana. “Es porten bé”, diu i la colla de dones, la majoria grans i amb cara d’estar-ho passant molt bé, deixen anar rialles.

Tot i això, el camí tant de l’Associació com del Centre Cívic no ha estat de roses i violes. La pandèmia va suposar una aturada de tota l’activitat i el retorn a la normalitat va ser a passes lentes, i amb la por habitual en una situació excepcional com la que ens ha tocat viure.

Les demandes del barri

Així mateix, l’Associació està fent front a tres problemes angulars al barri: La defensa d’un tros d’espai que comparteixen com a pati el Centre Cívic i l’escola la Muntanyeta, la millora del transport públic al barri arran del nou pla de mobilitat de Montjuïc, i la rehabilitació de la Masia de Can Cervera com a un altre equipament pels veïns i veïnes.

Sobre l’espai compartit amb l’escola, la idea de l’Ajuntament és posar-hi jardineres i unes boles de metall, dins del marc del projecte “Millorem els entorns escolars” que ha fet arranjaments en molts centres educatius. “El problema el va provocar l’Administració, que va presentar el projecte a l’escola i, quan ens vam assabentar, ens van deixar de banda” diu en Lluis.

La proposta veïnal és mantenir l’espai sense aquests elements o ubicar-los als extrems. I deixar-lo com ja funciona: “ a manca de plaça pública, fa de dinamitzador del barri i acull les festes majors i activitats tant de l’escola com del Centre Cívic que, per sort, tenim una molt bona relació i si més no, d’un espai on la gent gran i els infants poden gaudir de l’aire lliure tranquils”.

El dirigent veïnal es queixa perquè al lloc hi ha només 4 bancs públics i durant l’hivern molts avis els utilitzen per torns per prendre-hi el sol. No els han volgut posar-ne més.

De moment Districte ha paralitzat el projecte d’arranjament i els ha informat que l’està refent. En Lluís és clar: “la meva funció com a president, és obrir finestres i tancar escletxes, és a dir, sóc un pesat i si hi ha problemes al barri faré el que estigui a la meva mà per solucionar-los, almenys la queixa la faré, al barri no hi ha més que nosaltres, les escoles i l’església”. Pondera la feina dels funcionaris i la Guardia Urbana amb qui cooperen de forma habitual.

Pel que fa a la mobilitat, la Font de la Guatlla comparteix amb Can Clos i el Polvorí la posició aïllada a la muntanya de Montjuïc i l’insuficient servei de transport públic. Els fa servei sobretot la línia 13 de bus, que funciona amb poca freqüència de pas. A més, els col·lapses continus de la Gran Via obliguen els cotxes del barri a sortir per la zona superior de la muntanya. Ara el Pla de mobilitat de Montjuïc vol tancar l’entrada de l’avinguda Miramar, el passeig Olímpic, el tram de l’estadi i els carrers Jocs del 92 i Segura. Una situació que els limitarà encara més la mobilitat.

Finalment, una vella reivindicació del barri és la rehabilitació de la masia de Can Cervera, al carrer de la Font Florida número 1, que es troba totalment abandonada. Es tracta d’un edifici històric de titularitat municipal amb greus problemes en la seva estructura que podrien fer caure la masia a terra. L’associació veïnal guatllenca reclama: “Necessitem una biblioteca, una ludoteca, una llar d’infants o un espai per a joves que és el que més necessitem”. L’Ajuntament no ha assumit cap reforma per manca de pressupost, segons han informat a l’entitat.

El Centre Cívic, si més no, resisteix. És admirable tota la feina que s’organitza i es duu a terme al llarg de la setmana al centre cívic i el bon ambient que s’hi respira. El Centre Cívic és del barri i pel barri, aquí sí que es compleix. Un projecte on els uns aprenen dels altres, on es fomenta l’esperit de col·lectivitat i, si una cosa tenen clara és que “tan sols som gent de barri que lluitem perquè els veïns i veïnes continuïn gaudint d’un espai compartit que ens mereixem”.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.