La calor pica des de fa setmanes. A la sala de la Unió d’Entitats de Can Sabaté, una vintena de persones ocupen les cadires disposades en cercle. Hi ha representants veïnals, tècnics municipals, responsables policials i membres d’entitats. Encara pesen els tirotejos, els incidents de la nau del passeig de la Zona Franca i les discussions que han sacsejat el barri les darreres setmanes. Però el vespre del 18 de juny, almenys durant dues hores, tothom comparteix una mateixa taula.
La Taula de Seguretat i Convivència de la Marina es reuneix en un moment especialment delicat. La preocupació per la inseguretat continua present, però la conversa acaba revelant una realitat molt més complexa: la de les persones que tenen por, la de les que viuen al carrer i la d’un barri que reclama respostes ràpides a problemes estructurals i que fa anys que s’arrosseguen.
La primera a intervenir és la regidora del districte, Raquel Gil, que repassa les actuacions realitzades les darreres setmanes. Explica les intervencions a la plaça de la Mediterrània i en diversos assentaments de persones sense sostre, les millores en neteja i manteniment de l’espai públic, així com les gestions amb la propietat i els cossos policials per evitar noves ocupacions de la nau del passeig de la Zona Franca.
Gil també informa dels canvis legislatius que l’Ajuntament impulsa conjuntament amb altres administracions, especialment en matèria de reincidència, tinença il·lícita d’armes de foc i delictes vinculats al tràfic de drogues. Quan alguns assistents pregunten quan es podran veure resultats, la regidora recorda que qualsevol modificació legal requereix amplis consensos polítics i processos de tramitació que poden allargar-se durant anys.
18 de juny de 2026. Veïnat, entitats, administració i cossos policials comparteixen taula en un exercici de diàleg imprescindible per afrontar les tensions i les inquietuds que viu el barri
La reunió arriba, a més, pocs dies després que la Comissió de Presidència i Seguretat aprovés impulsar un pla integral per millorar la convivència i la seguretat als barris de la Marina i el Poble-sec. La iniciativa combina reforç policial, recuperació d’espais degradats i mesures d’acompanyament social. Paral·lelament, també s’ha reforçat el dispositiu de seguretat previst per a les festes majors dels barris.
Després és el torn dels cossos de seguretat. L’inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Sants-Montjuïc, Jordi Fàbregas, reconeix que els darrers incidents han incrementat la percepció d’inseguretat al barri i explica les actuacions que s’estan desplegant per recuperar la confiança del veïnat. Tot i això, insisteix en una idea que repetirà diverses vegades durant la reunió: la Marina continua registrant uns nivells de delinqüència inferiors a la mitjana de Barcelona i, des del punt de vista de les dades, continua sent un barri segur.
Fàbregas informa que s’ha reforçat el servei policial a la zona i que s’ha destinat policia de proximitat específicament als barris de la Marina. També explica que s’ha tornat a intervenir sobre algunes de les persones vinculades als incidents de la nau del passeig de la Zona Franca després que intentessin instal·lar-se en un altre espai proper a la benzinera situada a prop de la comissaria.
L’inspector agraeix la col·laboració ciutadana i destaca la importància dels avisos i denúncies per poder actuar amb més rapidesa. També anuncia que en les properes setmanes l’ABP rebrà nous efectius, mentre es manté actiu el dispositiu extraordinari vinculat al Pla de Xoc aprovat recentment.
Ara pren la paraula Agustín Méndez, inspector de la Guàrdia Urbana. Explica que el cos ha reforçat la presència policial al barri, especialment a través dels equips de proximitat, però també amb el suport d’altres unitats de la ciutat. Les actuacions se centren principalment a la plaça de la Marina i a la plaça de la Mediterrània, dos dels espais on s’han detectat més incidències i preocupació veïnal. A més, s’han incorporat patrulles específiques en horari de matí i tarda, així com vehicles de suport, amb l’objectiu de reforçar la prevenció i la percepció de seguretat.
Quan s’obre el torn de paraules, la conversa es desplaça ràpidament cap a una altra de les preocupacions que travessen el barri: la situació de les persones sense sostre i els assentaments improvisats en diferents punts de la Marina i de Montjuïc.
Simón Montero reclama una resposta més contundent davant els problemes de convivència, però introdueix també un matís que marcarà bona part del debat. “Cal reconèixer-los com a persones. No poden viure així, però tampoc podem nosaltres continuar sostenint el que això comporta”, afirma.
Més patrullatge uniformat i de paisà. Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana reforcen la presència policial per respondre a la preocupació ciutadana generada pels darrers episodis violents
Dues veïnes de l’Associació de Veïns de Port, que conviuen diàriament amb aquesta realitat, s’hi sumen. Expliquen el cansament acumulat i la preocupació que genera veure persones vivint sense les condicions mínimes per cobrir necessitats bàsiques. Cuinen a l’aire lliure, no disposen d’espais adequats per a la higiene i sovint s’instal·len en zones especialment sensibles des del punt de vista ambiental i de la seguretat.
Les veïnes expressen especialment la seva inquietud pel risc d’incendi en alguns punts de la muntanya de Montjuïc. “I just aquesta zona té un accés difícil per als bombers”, adverteixen. Les tendes de campanya són, en molts casos, l’únic refugi d’unes persones que han quedat fora dels circuits més elementals d’habitatge i protecció social.
La preocupació no és només teòrica. Diversos assistents recorden incidents recents, entre ells una agressió amb arma blanca al carrer Sant Eloi. “Els polítics han de solucionar-ho; per això hi són”, reclama Rafael Ochoa.
Més endavant, la regidora Raquel Gil insisteix que s’està treballant per donar resposta a les diferents situacions, però reconeix també que algunes requereixen temps i que d’altres depenen de competències que van més enllà de l’àmbit municipal.
La conversa continua i reapareix una preocupació que travessa bona part de les intervencions: els tirotejos de les darreres setmanes. Feia anys que el barri no vivia episodis semblants i l’impacte emocional continua molt present.
Rosalia Fernández, de l’Associació de Veïns de Can Clos, demana ajuda i adverteix que fa temps que perceben un deteriorament de la situació. En la mateixa línia, Laura Julibert, de l’Associació de Comerciants, reconeix que la sensació d’inseguretat s’ha estès també entre els establiments del barri.
«Treballem per recuperar la confiança del veïnat. Entenem el temor, però les dades continuen indicant que la Marina és un barri segur»
Jordi Fàbregas, inspector de l’ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d’Esquadra.
Però la reunió deixa entreveure una altra inquietud. Apareix el temor que la preocupació per la seguretat acabi derivant en discursos que identifiquin migració i delinqüència com si fossin una mateixa realitat. Les intervencions, en general, es mouen en una altra direcció: la de reclamar solucions als problemes sense convertir l’origen de les persones en un factor de sospita.
Mentrestant, la gerent del Districte, Àfrica Cardona, modera la sessió, distribueix els torns de paraula i evita que les converses paral·leles acabin monopolitzant el debat. Tothom pot intervenir. Hi ha moments d’acord i moments de discrepància. Hi ha veïns que reclamen respostes més ràpides i responsables institucionals que expliquen les actuacions en marxa, però també les limitacions i els tempos de l’administració.
Durant prop de dues hores, el 18 de juny, el barri parla i l’Administració escolta. Pot semblar una cosa menor, però no ho és. En temps de desconfiança cap a les institucions, veure responsables polítics, tècnics municipals, policies i veïnat compartint espai, donant explicacions i rebent crítiques continua sent un exercici molt necessari.
Potser la crisi de confiança que travessen moltes democràcies també obliga a recuperar una pràctica que els barris havien conegut bé: la conversa directa, la discrepància i la construcció pacient d’acords i respostes que necessiten la implicació i la col·laboració de tothom. Potser, precisament, per aquí també passa una part de la solució.
Què preveu el pla de xoc?
La Comissió de Presidència i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el 18 de juny impulsar un pla integral per millorar la convivència i la seguretat als barris de la Marina i el Poble-sec. La proposta, presentada per ERC, va rebre el suport del PSC, Junts i Barcelona en Comú, l’abstenció del PP i el vot en contra de Vox.
La iniciativa combina diverses línies d’actuació:
- Reforç de la presència de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra.
- Recuperació i millora d’espais degradats.
- Seguiment dels punts que generen conflictes de convivència.
- Actuacions específiques amb joves i persones en situació de vulnerabilitat.
- Impuls de la mediació i del treball de proximitat amb el veïnat.
Durant la reunió de la Taula de Seguretat i Convivència, els responsables policials van explicar que el dispositiu ja ha comportat més patrullatge uniformat i de paisà, mentre que els serveis municipals continuen intervenint en assentaments i situacions de vulnerabilitat presents al barri. Durant el debat municipal, els grups que van donar suport a la iniciativa van coincidir que la resposta als problemes de seguretat ha de combinar més presència policial amb actuacions socials i comunitàries.
