Rafael Ochoa CAP Doctor Josep Mas
Aquest article pretén ser una finestra per donar a conèixer una persona del barri que va fer molt bé a la població; per a molts va ser la persona més important del nostre barri, i amb diferència. Va utilitzar els seus recursos i capacitats per treballar en la cura de la salut de tothom. Pensem que és de justícia que el nou CAP porti el seu nom.
Per això, i per donar-lo a conèixer als més joves (joves d’uns 40 anys cap avall), són primordials els testimonis vius de persones que van treballar al seu costat, els quals més endavant ens diran moltes coses.
Aquest article es desenvolupa en els apartats següents: informació del nou CAP, biografia del doctor Josep Mas Sivera, la seva infantesa, la seva joventut, la seva professió, el seu consultori de les Cases Barates, el seu consultori del carrer Foneria, testimoni de les seves dues assistentes, història de sol·licituds de reconeixement a la seva persona, peticions de reconeixement y sol·licituds actuals al doctor Mas, la Generalitat no escolta el sentir del barri, agraïments dels seus pacients i comiat poètic.
Informació del futur CAP del Prat Vermell Doctor Josep Mas
L’Ajuntament de Barcelona ha cedit un solar perquè la Generalitat construeixi un nou centre d’atenció primària (CAP); molt necessari al nou barri, aquest centre atendrà els nous veïns que hi viuran en el futur i alhora descongestionarà el CAP Carles Ribas i el CAP La Marina.
Estarà situat al carrer Cobalt. No se’n sap la data de construcció, però sí que es preveu per al pròxim mandat polític; de moment, el solar és buit. Hauria d’estar acabat i en funcionament molt abans que els 28.000 nous veïns habitin els seus habitatges l’any 2036, data en què finalitzarà el projecte urbanístic. Doctor Josep Mas
Biografia del doctor Josep Mas Sivera
El doctor Mas tenia un físic que destacava entre els altres: era pèl-roig, de pell clara i portava sempre unes ulleres de pasta de color daurat, amb una aparença de nòrdic. La seva actitud era enèrgica, sempre activa, i quan et tractava d’alguna malaltia transmetia aquella sensació de seguretat.
La seva infantesa
El doctor Mas va néixer el 10 de març de 1923 a Alacant, a la població de Xaló, on va viure fins al 1928. Per motius laborals, la seva família es va traslladar a Barcelona i va rebre l’educació escolar a l’Escola Francesa del carrer Sepúlveda.
La seva joventut
El 1934 va cursar el batxillerat a l’Institut Balmes i el 1942 va fer la revàlida per accedir a la universitat (actualment PAU). Doctor Josep Mas
Va estudiar medicina entre els anys 1941 i 1952: el primer any a la universitat i la resta a l’Hospital Clínic de Barcelona. Va finalitzar els estudis amb el títol de metge cirurgià. Posteriorment, va fer les milícies universitàries a Canàries (Hoya Fría). Doctor Josep Mas
La seva professió Doctor Josep Mas
Un cop acabats els estudis, va formar part de l’equip de medicina interna dels doctors Busquets i García Valdecases.
Era una persona molt inquieta i va començar a fer substitucions a localitats com Sant Pol de Mar, Vilassar de Mar, Cambrils, Castelldefels, etc. Fins que un dia, en una tertúlia a la facultat, un company anomenat doctor Barragán li va proposar ocupar un consultori en un barri que li era totalment desconegut, cap al 1950.
Aquest consultori estava situat a les Cases Barates de Can Tunis, i el doctor Mas va acceptar immediatament. Aquí comença la nostra història.
El seu consultori del carrer Riudoms Doctor Josep Mas
La sorpresa va ser que el consultori del carrer Riudoms 28 era en realitat una habitació d’una casa cedida per una família. Era un espai d’uns 6 metres quadrats, amb un lavabo, un llit que feia de taula d’exploració i un instrumental molt deficient.
Lluny d’espantar-se, el doctor Mas es va posar a treballar immediatament: feia visites matí i tarda, dormia al consultori i sempre estava disponible. La gent el va començar a estimar molt; per als habitants de la zona era com un àngel caigut del cel.
Els barris eren allunyats de Barcelona i no tenien centre mèdic; calia anar a l’ambulatori de Manso. Hi havia el dispensari de la SEAT, però només era per als treballadors i familiars. Era una zona amb pocs recursos, però ja hi havia el doctor Mas.
En aquella època, la poliomielitis causava estralls; la febre tifoide, la diftèria i la tuberculosi infantil eren algunes de les malalties a què el doctor va haver de fer front. Disposava d’un aparell de raigs X en un espai a part que utilitzava per als seus pacients.
També tenia un Seat 600 que, en ocasions, feia servir com a ambulància, i sempre s’hi desplaçava amb ell o amb la seva moto. Va salvar la vida de moltes persones, tant grans com petites. Sovint deia; amb un punt d’ironia, que l’única malaltia que no havia pogut combatre era el “mal d’ull”, molt popular en aquella època.
En una ocasió un amic empresari li va demanar un favor, i el doctor Mas es va embarcar cap a l’Argentina per acompanyar emigrants d’una companyia francesa i atendre pacients durant el viatge.
Dominava perfectament el francès, fet que li va permetre desenvolupar aquesta tasca amb gran eficàcia. Durant la seva absència, el doctor Barragán es va fer càrrec del consultori. Després d’un mes i mig, va tornar i va reprendre la seva activitat amb la mateixa entrega de sempre. Allà on se’l necessitava, ell hi era.
El consultori de les Cases Barates
Al consultori de les Cases Barates hi acudien veïns de diversos indrets, Mare de Déu del Port, la colònia Santiveri, les Vivendes SEAT, Can Tunis, Can Clos, el Polvorí o treballadors de la Zona Franca, l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, etc. entre d’altres.
Un amic seu, en Simón, li va oferir un local en millors condicions dins del mateix barri. El doctor Mas el va acceptar i s’hi va establir definitivament. El nou consultori, situat al carrer Ulldecona 36, li permetia treballar amb més recursos, inclòs el seu equip de raigs X.
En aquest període, l’Ajuntament de Barcelona li va encarregar la vacunació de nadons i infants contra malalties com la poliomielitis, la diftèria, el tètanus i la tos ferina. El doctor Mas va acceptar sense pensar-s’ho dues vegades i els veïns ja no es van haver de desplaçar a Barcelona per vacunar-se.
El pare del doctor Mas va falleixer l’any 1956, amb l’alegria i la satisfacció de veure el seu fill exercint la medicina en un consultori nou i en bones condicions.
El consultori del carrer Foneria
El doctor Mas vivia al carrer de la Creu Coberta, 31. Cap a l’any 1969 va comprar el primer pis del carrer de la Foneria, núm. 46, i el va convertir en una consulta de medicina general. El doctor exercia medicina del treball a l’Hospital Clínic; aquest fet li va permetre exercir la medicina a les empreses de la Zona Franca sense estar en nòmina.
L’any 1975 va acceptar una plaça de metge de la Seguretat Social a prop de la plaça de Lesseps i va compaginar totes dues activitats. Amb els anys es va jubilar amb 81 anys i va cedir la consulta al doctor Esquinas.
Un cop jubilat, deia que era feixuc passejar pel barri, perquè trigava molt a recórrer 100 metres: tothom, quan el veia, el volia saludar, preguntar-li coses, agrair-li la seva feina, etc. Així havia estat el doctor Mas; la gent l’adorava.
L’any 1964 es va casar amb Maria Rosa Gracia, veïna del barri de Santiveri. D’aquesta unió va néixer la seva filla Elisa, i amb el temps van arribar els seus nets, Laura i Nicolás.
El testimoni de la senyora Gloria Martínez (Pilar Aragón)
En aquest apartat de la consulta de la Foneria es poden explicar més coses, ja que va tenir dues assistentes, la senyora Gloria i la senyora Juani, que amablement m’expliquen els seus records.
De la senyora Pilar en parla la seva filla, la senyora Glòria, ja que la Pilar ens va deixar fa un temps.
La senyora Pilar Aragón Pérez, natural d’Osca, va ser l’assistenta del doctor Mas que va treballar a la consulta. La seva filla, la senyora Glòria Martínez, que actualment té 97 anys i molt ben portats; en una entrevista quan li recordo el doctor Mas, em diu que tot el que li donin al doctor Mas és poc. —Al doctor José Mas Sivera, en aquells anys, se l’anomenava amb el nom de José; els veïns, popularment, li dèiem “el doctor Mas”.
Del que he parlat amb la Glòria, en faig un resum: la Glòria acudia sovint amb el seu fill José María per estar amb la seva mare a la consulta, situada al carrer de la Foneria, núm. 46. —Actualment és un pis més on viu un veí—.
La senyora Pilar va començar a treballar amb el doctor cap a l’any 1970. Abans d’aquesta feina havia treballat en una fàbrica de vins propera al quarter de Lepant, anomenada Seyta. La Pilar necessitava uns anys de cotització per poder jubilar-se i el doctor Mas li va oferir la feina d’assistenta de la consulta.
La consulta funcionava directament amb els pacients; és a dir, hi anaves a visitar-te en hores de consulta i pagaves la visita, o bé utilitzaves un abonament mensual i familiar, que cobria tota la família. Hi havia consulta al matí i a la tarda.
El doctor Mas era un metge de medicina general i cirurgià; tractava de tot. Tenia un equip de raigs X a la consulta, cosa que en aquella època era gairebé un luxe. Ell mateix feia les radiografies posant-se un davantal pesant de plom; també feia la revisió per obtenir el carnet de conduir i t’expedia el certificat.
Amb el temps, va dividir físicament la consulta en dos espais, habilitant en una sala una consulta per a un dentista. En resum, el servei mèdic que oferia en conjunt era molt complet.
En entrar a la consulta, a la dreta hi havia un moble de fusta fosca i rústica. Allà la senyora Pilar et donava un tiquet amb un número i passaves a la sala d’espera. Els tiquets eren cartolines retallades per la mateixa senyora Pilar, amb els números escrits a bolígraf. Després, quan arribava, el doctor et cridava per ordre de número. Ella s’encarregava de recollir els números i d’atendre el telèfon; en resum, de tota la part d’organització: telèfon, notes, neteja i ordre de la consulta.
Al moble de fusta hi havia un pot amb caramels que la senyora Pilar donava als nens; molts veïns li deixaven una propina en agraïment pel servei del doctor Mas. Aquesta propina era per a ella.
Si el doctor veia que tenies pocs recursos, no et cobrava o et cobrava una quantitat simbòlica.Tenia un gran cor, dels de debò.
El doctor Mas era un home molt enèrgic. Si el cridaven d’urgència a casa seva a la nit, el doctor acudía a socórrer la persona.
La senyora Glòria explica una anècdota que recorda i que té gravada a la memòria. El doctor Mas, quan va entrar un dia a la consulta, la meva mare li va dir:
—Doctor, avui tindrà una visita menys, jo ja n’hi he fet una. El doctor Mas es va quedar parat i va pensar: “És capaç, aquesta dona, de visitar la gent!”
La meva mare era molt decidida i li va explicar —Han vingut dues senyores amb un nen amb una febre molt alta; el nen tenia aspecte de moribund. Jo els he dit, no espereu el doctor; que trigarà a arribar; baixeu al carrer i agafeu el primer taxi que passi i porteu el nen al Clínic—.
Així ho van fer i el nen es va salvar. També recollia encàrrecs de la farmàcia del doctor Jiménez, que hi havia —i encara hi és— als habitatges SEAT, amb qui tenien molta amistat; d’això se’n recorda el seu fill Germán Jiménez. La Glòria també recorda la seva filla, que va tenir de xicot un dentista; es van casar i van tenir dos fills.
La senyora Pilar va treballar fins a molt gran a la consulta; no la podíem treure, comenta la seva filla Glòria, la van fer quedar-se a casa gairebé amb 80 anys. Es va jubilar del tot i va deixar el lloc a la senyora Juana, veïna del davant del doctor Mas a la consulta.
El nét de la Pilar, José María Coloma, recorda perfectament el lloc i quan hi anava a veure la seva àvia amb la seva mare, i ens ha obsequiat amb un plànol de la consulta.
El testimoni de La senyora Juana Rocher Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas
A partir d’aleshores, la Juani —com l’anomenava tothom—, veïna i natural de les Cases Barates, amb 66 anys, explica que va començar a treballar a la consulta l’any 1990. Va ser l’assistenta del consultori del doctor Mas en substitució de la senyora Pilar i hi va estar fins al juny de l’any 2016, any en què es va tancar la consulta.
Aleshores, la Juani treballava en un negoci dels seus sogres, juntament amb el seu marit, en Miguelo. El doctor Mas els va proposar a tots dos que la Juani provés de treballar com a assistenta a la consulta; ho va provar i s’hi va quedar encantada
Comenta que una part del pis la tenia llogada des de feia anys a un dentista, el doctor Busoms, aquest dentista va marxar i s’hi incorporaria amb el temps, Pablo Barenblit, que també era dentista. Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas Doctor Josep
L’Elisa, la filla del doctor, es va casar amb el dentista i es van associar el gendre i el doctor Mas; actualment, en Pablo treballa a l’Hospital de Bellvitge de professor d’implantologia. Quan el doctor Mas va deixar de treballar a la consulta, el va substituir el doctor Esquinas, que va compartir consulta amb la doctora Vanesa Rodríguez, filla de la Juani.
Al doctor Mas no li feia gaire gràcia donar caramels als nens i els van retirar. A la consulta s’atenien 30 persones al matí i 30 a la tarda, comenta la Juani; més endavant van deixar de donar torns amb números, però la quota familiar es va mantenir.
Com a anècdotes, la Juani explica: una vegada va venir una senyora que es deia Marí i que vivia al carrer de Mèxic; una nit va sortir al carrer demanant auxili per al seu marit, que estava molt malament. El doctor Mas passava per allà amb el seu vehicle, es va aturar, va pujar al pis i es va quedar tota la nit amb el marit de la senyora, tractant-lo i vigilant-lo; el marit es va salvar. Sovint anava a la consulta per agrair la humanitat del doctor.
Una altra vegada va arribar una mare amb el seu fill, que no parava de fer deposicions i s’estava deshidratant; estava molt malament, bolquer rere bolquer, el nen s’embrutava sense parar. El doctor li va fer una recepta amb un preparat perquè li’l donessin al nen. El nen es va recuperar i es va salvar.
També recollia encàrrecs a la Farmàcia Roselló de les Cases Barates; aquests encàrrecs, així com els que recollia també a la Farmàcia Jiménez, eren avisos perquè el doctor acudís; normalment, a un domicili a atendre una persona malalta.
La senyora Pilar li deia sovint a la Juani: —Tu has de treballar aquí—, perquè li tenia molta estima. Una vegada la Pilar es va posar malalta i va ser ingressada en un hospital; allà li va dir al doctor: —La que millor pot estar a la consulta és la Juani—.
La Juani recorda molt els moments en què el doctor parlava amb ella en els espais entre visita i visita. Explica: —La quantitat de coses que sabia el doctor era impressionant —ens estimava molt, em preguntava: —I la teva filla, què fa?—
—Està estudiant—
—Vinga, vinga, a veure què està fent—; li encantava veure la meva filla estudiant.
Tenia un caràcter enèrgic, d’acció, resolutiu, treballador, metòdic i, curiosament, una mica tímid —comenta la Juani—.
—Quan la teva filla acabi d’estudiar tindrà un lloc aquí—
—Però, doctor Mas, com pot estar aquí?— Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas
La Vanesa, filla de la Juani, va estudiar 3 anys d’infermeria i 3 anys de podologia; quan va acabar la carrera, al juliol, al setembre ja estava treballant a la consulta. Així era el doctor Mas.
La Vanesa compartia la sala amb el doctor Esquinas: ell al matí i la doctora Vanesa a la tarda. La Juani diu que, quan el doctor Mas entrava a la consulta, tothom es callava; li tenien un gran respecte i admiració. Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas Doctor
Història de sol·licituds de reconeixement a la seva persona
Per no allargar-me amb un llarg historial de peticions, faig un resum. El 8 de juny de 2003, el grup Amics d’Eduard Aunós va fer un gran homenatge al doctor per la seva dedicació a la salut dels habitants del barri i dels altres barris de la zona.
L’any 2008, dos amics del doctor, els senyors Jaume Planas i Josep Jiménez, van iniciar un procés per sol·licitar la Creu de Sant Jordi per al doctor Mas. Es van adreçar a la Generalitat al senyor Joan Manuel Tresserras amb número d’entrada de registre 025333; d’aquest registre posteriorment es van generar dos registres més demanant el mateix en diferents departaments.
Es van lliurar suports per escrit de: Jordi Hereu, les tres parròquies del barri, les cinc farmàcies que hi havia llavors al barri, el CAP Carles Rivas, l’Hospital Clínic, la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, el Col·lectiu de Metges i Infermeres, Jordi Pujol, Marina Geli, Isabel Clara, Andreu Mas-Colell (el seu nebot), etc.; més 16 associacions del barri, 800 signatures de veïns, empreses, etc.
Tristament, durant el procés, el doctor Mas va morir el 9 de novembre de 2009. El seu decés va ser publicat en aquest diari amb el nº 178 del mes de desembre de 2009, anunciat en part de la portada i desenvolupat a la pàgina 3, on els seus més propers hi van escriure una nota de pesar i admiració. Posteriorment, els amics del doctor van sol·licitar a la Generalitat que se li concedís la Creu de Sant Jordi a títol pòstum, però va ser denegada.
Per aquelles dates ja es parlava que s’hi construiria un nou barri al Prat Vermell amb un pla d’urbanisme, per la qual cosa es va sol·licitar aquesta vegada a l’Ajuntament que el nou CAP portés el nom del doctor Josep Mas Sivera amb una nova instància, amb núm. de registre 1-2010-0606431-1 (15-12-2010).
Va contestar a la petició la consellera Núria Pey de la Iglesia el 17 de maig de 2011, indicant que la regidora del districte, Imma Moraleda, en el moment de la construcció del CAP, treballaria perquè el nou centre mèdic portés el nom de Josep Mas Sivera.
Tot semblava encaminat perquè el nou CAP portés el nom del doctor, fins que l’any 2024 l’Ajuntament comunica que tot l’anterior no serveix i que cal sol·licitar-ho a la Generalitat.
El nou escrit es va fer el 6 de maig de 2024 a l’Atenció Ciutadana de CatSalut. La resposta va arribar el 24 d’octubre de 2025, en un escrit del Consorci Sanitari de Barcelona, denegant la petició i argumentant que la Instrucció 04/2025, de 17 de juliol, estableix que, per defecte, el CAP ha de tenir un nom de caràcter topònim i vinculat al barri.
També s’indica que, de manera excepcional, es pot posar el nom d’una persona al CAP sempre que la proposta compleixi uns requisits i sigui aprovada pel Servei Català de la Salut. Aquesta carta no especifica quins requisits s’han de complir. Nosaltres pensem que l’historial del doctor Mas els cobreix tots i més.
Peticions de reconeixement i sol·licituds actuals al doctor Mas
El grup s’ha adreçat per carta per sol·licitar suport polític. Les peticions van anar dirigides a Jordi Hereu, bon coneixedor del barri; més d’una vegada se l’ha vist durant eleccions pel col·legi SEAT, a Salvador Illa i a Jaume Collboni.
Els resultats de les peticions van ser els següents: Jordi Hereu, la Secretaria d’Estat i Turisme confirma la recepció de l’escrit; una altra cosa és que se’l llegeixin completament. Salvador Illa, el gabinet de la presidència confirma la recepció i envia resposta escrita; per la redacció de la resposta sembla que no han llegit la petició fins al final, ja que pensen que es demana la Creu de Sant Jordi. Jaume Collboni, l’equip de l’alcaldia indica que el tema s’enmarcarà en el següent mandat i miraran d’estudiar la petició al Consorci Sanitari de Barcelona, codi de la petició HYJ3449.
També es va sol·licitar al Gerent d’Atenció Primària de la Generalitat, Ricard Riel, que va contestar que elevarien la petició a CatSalut. Recentment, CatSalut, a través de la Sra. Victoria Teixidó, cap de la Divisió de Gestió d’Usuaris (gerència), ha contestat que no es posarà el nom del doctor Mas al nou centre, argumentant el mateix que abans, Instrucció 04/2025.
A més, s’ha donat a conèixer la petició al programa de ràdio Comerç de Barri, dirigit per Abdó Florencio, els dimarts de 7 a 8 a la ràdio d’aquest diari. El passat dimarts 24 de març, al Ple del Consell del Districte de Sants-Montjuïc, a petició d’ERC i consensuat amb Junts i Els Comuns, es va presentar una proposició per posar el nom del doctor Mas al nou CAP i el dictamen es va aprovar per unanimitat amb el següent acord:
Que el Govern del Districte dugui a terme totes les actuacions necessàries perquè el nou CAP de La Marina del Prat Vermell s’anomeni CAP Dr. Josep Mas Sivera segons el procediment establert; el calendari per a la instal·lació del nou CAP es preveu per a la propera legislatura, atenent l’endarreriment acumulat, es proposa que la gestió de la denominació del CAP es dugui a terme en tres mesos, de manera que la denominació CAP Dr. Josep Mas Sivera figuri des del principi en el projecte.
Votació favorable de Partit dels Socialistes de Catalunya, Barcelona en Comú, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox. O sigui, per unanimitat.
La Generalitat no escolta el sentir del barri
Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas Doctor Josep Mas
Pensava equivocadament que influiria en la Generalitat atendre les demandes i necessitats dels veïns del barri segons el color polític de torn que governés en aquell moment. Estava equivocat; penso que és alguna cosa més. No és normal que al nostre barri hi hagi tanta falta d’inversió en habitatge, no és normal que no s’acabi el metro sense ajuda i tard, no és normal que hi hagi un solar al carrer de l’Energia cedit per l’Ajuntament cap a l’any 2006 per construir un centre de dia per als nostres majors i que continuï igual.
No, no es normal…
És com si fóssim, o ens consideressin, el cul d’aquest eix vertical de Barcelona, perquè governi qui governi fan el mateix, que és ignorar-nos. El cost de posar-li el nom del doctor Mas al CAP és 0 euros.
Potser el doctor Mas no s’acostava ni a l’Església ni a la política. La seva fe era tractar els pacients amb encert i la seva política era treballar i treballar curant els malalts del barri. No li han posat el nom a res.
A la Generalitat, a CatSalut, no entenc qui decideix si es posa el nom del doctor o no; algú hauria d’il·luminar-los. Els terrenys físics són això, terrenys; després es construeixen i se’ls posa un nom, els noms els haurien de posar els veïns juntament amb les seves entitats i associacions. Els noms solen ser de persones importants que han fet alguna cosa positiva al barri, aquests noms diuen molt, diuen part de la història del barri.
El doctor Mas compleix sobradament amb la Instrucció 04/2025, de 17 de juliol, que estableix que es pot posar el nom d’una persona al CAP en casos especials, i aquest cas n’és un.
També tenim precedents d’altres Centres d’Atenció Primària amb noms de persones: com el CAP Carles Ribas, en honor al metge que va fer molt bé en aquest barri, CAP Manso, mitjançant el nom del carrer Manso en honor al General Manso; CAP Rosselló, pel nom del carrer que alhora fa referència a un personatge històric; CAP Roger de Flor, almirall de la Corona d’Aragó; CAP Dr. Joan Vilaplana, metge destacat; CAP Pare Claret, Antonio María Claret, capellà i missioner; CAP Larrard, nom històric vinculat a la zona; CAP Pere Virgili (Sarrià-Sant Gervasi), dedicat al famós cirurgià del segle XVIII; CAP Adrià (Sarrià-Sant Gervasi); CAP Casanova (Eixample); CAP Comte Borrell (Eixample).
El sentir popular del nostre barri, a la Generalitat i a CatSalut els importa poc; sense més comentaris, parlen per si sols.
Agraïments dels seus pacients
Juana Liebana comenta —El meu pare tenia càncer i era a Lleó, estava molt malament, li ho vaig comentar al doctor en una visita i em va dir que el portés a Barcelona, així ho vaig fer i va agilitzar tot perquè l’intervinguessin a l’Hospital Clínic, això li va donar molts més anys de vida—.
Isabel Segura comenta —A mi el doctor Mas em va salvar la vida, em vaig posar molt malalta de cop i sempre se’l sentia dir a la meva àvia: si no fos pel doctor Mas no series en aquest món, gràcies, un petó al cel per al doctor Mas—.
María José Aguilar comenta —A mi em va salvar la vida, em van portar d’urgència, tot el meu suport, gran metge i persona—.
Maribel Latorre comenta —Jo de petita era asmàtica i els meus pares ja no sabien on portar-me, però el doctor Mas els va dir que tenia un col·lega al Passeig de Gràcia i li trucaria i també li demanaria que no els cobressin tant. Els meus pares em van portar, durant força temps. Ell em va curar. Gràcies, Doctor Mas. Un petó al cel—.
Juan Sánchez comenta —Excel·lent doctor, el recordo de la meva infantesa, recordo que amb 8 o 9 anys vaig tenir un degoteig de sang pel nas que no parava i el meu pare em va portar a la seva consulta i va haver de posar-me una injecció per tallar el sagnat, bon metge, molt bona iniciativa—.
Montse Canto comenta —Per a mi, el millor, la meva mare està en aquest món gràcies a ell. Tant el trobo a faltar—.
Rosa Fernández comenta —Al meu marit el va salvar d’una reumatoide nodosa, un gran metge, sempre n’he sentit parlar molt bé—.
Manuel Molina comenta —Era un Crack, si no podies pagar et visitava igual i després li pagaves, un professional com la copa d’un pi. Gràcies pel que vas fer pel barri—.
Luisa Gil comenta —A casa també parlaven molt bé d’ell i va salvar el meu pare d’una malaltia laboral que no li reconeixien ni li tractaven. Comptau amb mi si cal signar una petició perquè posin el seu nom al CAP de La Marina del Prat Vermell. Potser es podrien recollir signatures a través de Change.org—.
Emilio Espadas comenta —Diverses vegades em va atendre, mai em va cobrar res—.
Josep Palau comenta —Va ser qui va descobrir el càncer al meu pare… l’any 73 cap metge li trobava res… era una eminència… encara que tenia un caràcter una mica fort… Jaaa.jaaa. Gran metge i millor persona.
Això és una ínfima mostra d’agraïments extreta d’un petit grup de Facebook, estic segur que es podrien omplir llibres sencers d’agraïments d’entre tots els veïns del barri..
Els suports es mantenen actualitzats, com són: Casal Comunitari, Associació de Veïns de la Vinya, Estrelles Altes, Can Clos, Cases Barates, Port Vell, Unió d’Entitats, Associacions Escola Dominical, La Marina Viva, La Capa es Mou, Barcelona Nova, Biblioteca Francesc Candel, CAPs de La Marina i Carles Rivas, Memorial democràtic dels treballadors de SEAT, etc.
Aquest article ha estat possible gràcies a la gran col·laboració de Jaume Planas, Àngels Aragó i el seu fill José María Coloma, Juana Rocher, María Rosa, Enrique Mangas, Tomás Martínez, Abdó Florencio, Montse i Conxi Sentís i José María Pérez, així com a tots els membres dels partits polítics que componen el nostre districte. També a tots els que han expressat el seu agraïment al doctor Mas per internet, que són molts al barri.
Espero i desitjo que aquest article sigui un reclam de justícia social perquè el nou CAP del Prat Vermell porti el nom d’una persona que va ser metge i cirurgià, que va fer el bé amb la seva ploma recetant medicaments que curaven els malalts.
Va ser una persona exemplar, metge excel·lent, pare de família excel·lent i un far d’exemple i guia per a les noves generacions. No mereix només una placa ni un faristol, mereix que el que és virtual en el títol d’aquest article es converteixi en realitat i surti el titular als mitjans:
QUEDA INAUGURAT EL NOU CAP JOSEP MAS SIVERA A LA MARINA DEL PRAT VERMELL
Com a comiat, poso un bell poema del nostre veí poeta José María Pérez.
