El dimecres 13 de març Catalunya vivia una situació força inèdita. El Parlament tombava els pressupostos presentats pel govern de Pere Aragonès, la qual cosa fins aleshores només havia passat una vegada a la història, quan el juny de l’any 2016 es van rebutjar els comptes presentats per l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
En aquesta ocasió, el context i els implicats han canviat molt. Ara, la clau per desencallar els pressupostos la tenien els Comuns, liderats per Jèssica Albiach, organització política que havia mantingut una àrdua negociació amb Esquerra Republicana de Catalunya, tot i que finalment no s’han entès. L’escull insuperable (en principi): el Hard Rock.
Un ambiciós macroprojecte recreatiu, ubicat a escassos quilòmetres de Port Aventura, pretén construir-hi un Hard Rock Café, amb una gran botiga de marxandatge, dos hotels, un casino amb més de cent taules i mil dos-cents màquines d’escurabutxaques, entre altres espais. Un “Las Vegas” en miniatura.
Teòricament, aquests ha estat el motiu del no dels comuns, que ha tingut com a conseqüència la decisió del president Aragonès de convocar noves eleccions pel 12 de maig. Això i el nou context sorgit de l’aprovació de la Llei d’Amnistia, el retorn de Carles Puigdemont a l’escena política, més les complexitats socials i mediambientals, com la sequera i la inflació. Així els partits tornen a la cursa electoral davant el poc entusiasme ciutadà pels nous comicis.
I com que al davant tenim una campanya electoral i ja tindrem temps de sentir els patits i candidats, hem preguntat a alguns representats sectorials i dels barris del Districte perquè valorin la situació i expliquin el que significa no tenir uns pressupostos ni a l’Estat ni a la Generalitat, o tenir-los prorrogats. I a Barcelona s’han salvat, però mitjançant moció de confiança, no per l’acord dels grups polítics.
Fer front a la realitat sense pressupostos aprovats
El pressupost de la Generalitat per 2024 creixia fins als 43.673 milions, el que suposava un nou rècord, amb un 9,6 % més que el 2023.
Igualment, el projecte de pressupostos per aquest any preveia un augment rècord per a les polítiques socials: el 8,7 %. Una xifra que es traduïa en 290 milions d’euros més que situaven el departament darrere de Salut i d’Educació i que aconseguien que al llarg de la legislatura la inversió global en polítiques socials hagués crescut un 35%.
La primera conseqüència directa d’aquesta manca de pressupostos és l’impossibilitat, o si més no, la gran dificultat per desenvolupar i consolidar polítiques socials de lluita contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats.
Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social
“Una vegada més, els que s’emporten la pitjor part són els vulnerables”
En paraules de la presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, Francina Alsina, el fet que no hi hagi pressupostos és “una molt mala notícia, tant per les persones que estan en situació de vulnerabilitat com per les entitats socials que les acompanyen”.
Alsina afirma, a més a més, que “amb legislatures curtes i inestables” els hi resulta molt complicat donar vida a iniciatives socials, ja que requereixen un temps de planificació i implantació que sempre acaba sent superior al recorregut dels governs. “Una vegada més, els que s’emporten la pitjor part són els vulnerables”, conclou.
Una situació, la de vulnerable, que és bastant més comuna del que se sol pensar. En aquest sentit, l’última Enquesta de condicions de vida de l’Institut d’Estadística de Catalunya apuntava només fa unes setmanes que gairebé la meitat de les llars catalanes tenen problemes per arribar a final de mes. Del total d’enquestats, un 36,1 % tampoc es pot fer càrrec de les despeses imprevistes que els hi puguin sorgir, amb motiu de reparacions a la llar, malalties o manutencions diverses.
I si aturem la mirada als serveis, a la sanitat per exemple es preveien 190 milions més per reforçar l’atenció primària i partides per invertir en centres com el Joan XXIII de Tarragona i l’Hospital del Mar. El ‘no’ també tomba l’augment del 7 % de pressupost en salut mental. Igualment es queden al calaix les millores per reduir les llistes d’espera i les millores laborals pactades amb Salut.
Enric Feliu Blanch, de la plataforma Marea Blanca de Catalunya
“els plans de xoc per incrementar les intervencions quirúrgiques, per alleugerir temps d’espera i també el reforç de personal, tot això desapareix”
“No eren gens els pressupostos que nosaltres volíem, que revertissin al sistema públic tot allò que s’ha privatitzat, però s’ha de reconèixer que hi havia algunes millores i ara la seva caiguda suposa un endarreriment en estructures que s’havien de millorar, sobretot. La construcció de l’Hospital Ernest Lluch a Cerdanyola del Vallès o el del nou CAP d’Abrera, per exemple, són projectes que queden aturats fins que no hi hagi nous pressupostos”. I també “els plans de xoc per incrementar les intervencions quirúrgiques, per alleugerir temps d’espera i també el reforç de personal, tot això desapareix”, indica l’Enric Feliu Blanch, responsable de comunicació de la plataforma unitària Marea Blanca de Catalunya.
Belén Tascón, presidenta de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC)
“Hi havia una inversió de prop de 600 milions d’euros i ara és una oportunitat perduda, amb les necessitats urgents que tenim”
Pel que fa a l’educació, “Hi havia una inversió de prop de 600 milions d’euros i ara és una oportunitat perduda. A més, Europa ha dit que seran els últims pressupostos expansius, perquè tornarà la política d’austeritat. Per exemple havien anunciat una partida de 50 milions d’euros nous per treballar en els resultats de l’informe PISA amb el grup d’experts que es va conformar. També hi havia partides destinades a la lluita contra la segregació escolar, ara res d’això es podrà fer i nosaltres insistíem en el desplegament de l’escola inclusiva”, diu la Belén Tascón, presidenta de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC).
“Portem una deriva de fa molts anys en què fem un pas endavant i dos enrere, són molts els anys d’endarreriment respecte als terminis que les mateixes institucions s’havien marcat per implementar plans en diverses matèries, i així és difícil aconseguir objectius com a país en qualsevol àmbit. L’educació necessita tranquil·litat i espai per consolidar dinàmiques”, acaba Tascón.
Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
“Cada vegada és un tornem a començar, per les estratègies i tàctiques de tots els partits, i als barris també ens afecta, ara mateix tenim els ajuts al tercer sector en l’aire”
I pel que respecta a l’afectació als barris de la ciutat, “sembla que no té res a veure, però ara mateix la majoria dels consells de barri s’han hagut d’anul·lar pel tema de la llei electoral. I al Tercer Sector les millores en les subvencions s’han quedat en l’aire” afegeix la Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.
Manel Coronado, de la Unió d’Entitats de la Marina
“Ha estat una notícia trista perquè eren els pressupostos més socials de la Generalitat i preocupa que als barris de la ciutat els afectarà encara més si els pressupostos municipals no s’arriben a aprovar”
Què se us trasllada al carrer? “Cansament, cada vegada és un tornem a començar, per les estratègies i tàctiques de tots els partits. Hi ha molts objectius consensuats, però cal posar-s’hi”. Tot i així té una mirada esperançada “Els canvis signifiquen evolucionar i entomar les coses amb la força de les entitats i de les persones que les formen, i hem de persistir-hi”, adverteix Erill. “Ha estat una notícia trista perquè eren els pressupostos més socials de la Generalitat. Hi havia millores gairebé a tots els camps. Tot això afecta també l’Ajuntament perquè aquest no obtindrà part de la inversió per a la ciutat que ja hi havia pactada. I és evident que als barris de la ciutat els afectarà encara més si els pressupostos municipals no s’arriben a aprovar. Sobretot els serveis bàsics com l’educació i la salut, però també projectes de barris. A la Marina hi ha un CAP nou, entre les millores que esperem”, assevera el Manel Coronado, de la Unió d’Entitats de la Marina, la Federació que agrupa a una cinquantena d’associacions.
