Amb motiu del 600è aniversari de l’arribada del poble gitano a la península ibèrica, Simón Montero, president de la FAGIC, reflexiona sobre els avenços i reptes pendents per garantir la igualtat i dignitat del poble gitano a Catalunya. Arriba a la redacció del diari acompanyat d’en Gabriel Cortés, perquè “volem aprofitar per visibilitzar una nova associació gitana a la Marina”, diuen.
La FAGIC, amb 90 associacions, és la federació gitana més representativa del territori i referent estatal en polítiques d’inclusió. “Som un pont entre institucions i poble gitano, però amb la mirada posada en la diversitat interna: la realitat d’un barri urbà no és la mateixa que la d’un entorn rural”, destaca Montero. El 2025, declarat Any del Poble Gitano, la FAGIC liderarà les activitats commemoratives a Catalunya en coordinació amb el Consell Estatal del Poble Gitano.
Aquest any es commemoren els 600 anys de l’arribada del poble gitano a la Península Ibèrica. Quina importància té aquesta efemèride per a la comunitat gitana i quines activitats teniu previstes des de la FAGIC?
És un reconeixement a la història, la cultura i la tradició del poble gitano. Que es posi en valor que fa 600 anys que som a la Península és molt significatiu per a nosaltres. Com a poble gitano hem aportat molt a la cultura catalana i espanyola i que això es reconegui és fonamental.
Quins seran els esdeveniments més destacats?
Estem encara concretant-los, però tenim prevists que no coincideixen amb els Premis FAGIC, les Jornades de Relats Gitanos i la Diada del 8 d’abril. També participarem en els actes centrals que es faran a Madrid i a altres comunitats autònomes, com Andalusia. Tots estem coordinant-nos a través del Consell Estatal per assegurar una celebració amb gran impacte i representativitat.
Quin ha estat l’impacte de l’organització del poble gitano i quins són els moments més destacats en aquesta trajectòria?
Catalunya ha estat pionera en l’associacionisme gitano. La creació de la FAGIC l’any 1991 va suposar un punt d’inflexió, no només a nivell autonòmic, sinó també estatal. Per primera vegada, el poble gitano es va organitzar per defensar els seus drets de manera democràtica i pacífica. Aquest pas va marcar un abans i un després en la lluita pels drets socials i culturals del poble gitano.
Des de llavors i gràcies a la pressió constant de les entitats gitanes: Es va reconèixer el 8 d’abril com el Dia Internacional del Poble Gitano, el govern espanyol va oficialitzar el 2025 com l’Any del Poble Gitano, coincidint amb els 600 anys de la seva arribada a la Península Ibèrica, es va impulsar el reconeixement del genocidi gitano al Parlament Europeu mitjançant iniciatives sorgides des del Parlament de Catalunya, es va aconseguir l’abolició del “codi del malanate”, un protocol intern de la Guàrdia Civil que discriminava la població gitana.
“600 anys a la península i encara lluitant pel reconeixement que mereixem”
Explica aquests avenços que s’han donat en aquests darrers temps, sobretot a partir de l’arribada de la democràcia i de l’organització del poble gitano. En aquesta anàlisi, què queda per aconseguir?
Encara queda molta feina per fer. El primer en què s’està treballant és en millorar el sistema democràtic, ja que perquè alguna cosa tingui força de canvi cal voluntat política. El racisme persisteix a tots els nivells. I per exemple, una de les lluites actuals és incloure la història del poble gitano al currículum educatiu. Amb més de 600 anys aquí, crec que els gitanos tenim molt a dir sobre Catalunya, no?
Moltes coses que es consideren pròpies de la cultura catalana, si gratem una mica, són d’origen gitano. També cal reconèixer tota la persecució i els greuges que hem patit. No et parlo només de la Gran Batuda de 1749, que va ser un genocidi; en un sol es va orquestrar la detenció de tots els gitanos d’Espanya.
Formem part d’una plataforma anomenada ERIAC i, quan ens reunim a l’Assemblea General anual amb gitanos de tot Europa, l’idioma universal que s’hi parla és el romanó. Nosaltres, els gitanos espanyols i catalans, parlem un dialecte, el caló, però no el romanó perquè vam perdre la nostra llengua originària.
Per què passa?
És molt senzill. La història ens ensenya que els Reis Catòlics van prohibir als gitanos parlar el seu idioma, vestir segons les seves tradicions i exercir els seus oficis. Quan sentien dos gitanos parlant entre ells, el primer avís era tallar-los una orella. El segon, tallar-los les dues orelles. I al tercer avís, sense possibilitat de defensa legítima, t’enviaven a galeres. I aquella era una de les morts més horroroses que existien.
Per això molts van fugir a les muntanyes, per evitar aquesta repressió, vivint aïllats i sense contacte amb la resta de la societat. El poble gitano, avui reconegut amb tots els drets en un Estat democràtic, ha patit moltíssim. I això s’ha de visibilitzar i cal reparar el dany històric cap al nostre poble perquè és la manera d’avançar.
“L’organització ha estat l’eina que ha permès al poble gitano reivindicar els seus drets, visibilitzar la seva cultura i avançar cap a una societat més justa i inclusiva”
Un dels desafiaments socials per a tots, inclòs el poble gitano, és el feminisme, idees que ara mateix estan amenaçades novament. Quina és la seva valoració sobre aquest tema?
Vaig entrar a la FAGIC el 2013 com a president. Em van dir que era un gitano feminista, perquè a la meva junta directiva hi ha paritat. Lluitarem i seguirem lluitant per defensar els drets i llibertats, per la dignitat de totes les dones, i perquè guanyin espais de poder.
De fet, mai a la història de Catalunya ha hagut un diputat o diputada gitana, excepte aquesta legislatura, que precisament hi ha una gitana, Susana Martínez de Heredia. Aquí sí que he de agrair al Partit Socialista, l’aposta per una diputada gitana.
Veïna del barri de la Mina, es va formar amb nosaltres, va treballar a la FAGIC, i avui és la nostra representant. Li donem suport no només per ser gitana, sinó perquè és molt valuosa professionalment i pel seu compromís social i polític.
És la portaveu d’Economia del partit, i la seva candidatura ha patit la triple discriminació: per ser dona, per ser gitana, i una altra per ser del barri de la Mina. Ha trencat tots els estereotips i això vol dir que hi ha millores.
Un altre gran repte és l’educatiu. Com valora la situació actual de la comunitat gitana en aquest àmbit? Quina creu que és la tasca que queda per fer?
El meu missatge és que és essencial que els pares i mares donin la millor educació a les nenes i els nens, ja que el futur del nostre poble passa per això. Però també cal dir que de vegades es criminalitza als nens gitanos pel seu abandonament escolar. És fals que els gitanos siguem una excepció en aquest sentit. Avui tenim professionals altament formats com a enginyers, advocades, jutges i metgesses. El que passa és que sovint es vol tapar el fracàs del sistema educatiu assenyalant-nos a nosaltres, però creiem fermament que el futur és en l’educació.
Des de la FAGIC, creieu que aquest missatge va calant a la comunitat?
Sí, cada cop més. Ens preocupem de motivar les famílies per tal que comprenguin la importància de l’educació i actuem conjuntament amb l’educació per garantir el futur del nostre poble.
Com viviu a la comunitat gitana l’auge de la ultradreta, que s’ha estès fins i tot a barris tradicionalment de treballadors com el nostre?
Crec que l’auge de la ultradreta respon a un desinterès o desengany generalitzat de la societat cap a les polítiques tradicionals. Això ha permès que apareguin partits populistes que han captat un vot desencantat. Aquestes ideologies afecten transversalment tota la societat, i també el poble gitano, ens cal actuar millor, tot i les dificultats que hi ha.
