Precampanya electoral
La convocatòria convida a “compartir un vermut”, perquè allò d’escoltar un míting no fa trempar, més ara que ningú escolta ningú. Així que arribada les 12 del migdia hi ha paradeta al carrer, el promès vermut espera que algú el serveixi, i la taula amb els típics assortits pel pica-pica indiquen que l’acte està a punt.
Les persones comencen a arribar. També hi ha jocs per la canalla, i fins i tot tauletes i cadires muntades al carrer. Ni tarima ni l’escenografia dels actes grans. Parlaments curts i llenguatge proper. La intenció no és que escoltin un missatge, la intenció és arribar-hi, provocar la conversa i que hi confiïn. Ho concreten en les formes, pesen més que les paraules. No avorreix.
L’Ernest Maragall és de la vella escola política i en la proximitat encarna el prototip de senyor barceloní. No fa sensació d’impostar res, és un home avesat en batalles electorals i sap el que s’ha de dir: menciona a bona part dels presents, veïns i veïnes que es coneixen la majoria perquè són els que participen en els afers públics del barri, alguns d’associacions, altres que hi van pel seu compte. Assegura que coneix les preocupacions de la Marina i menciona les transformacions urbanes del passeig de la Zona Franca i del Prat Vermell, la necessitat de millorar la connexió i recuperar el projecte de L2, i la conveniència de dinamitzar millor econòmicament la zona. Amb tot plegat resumeix: “us tinc al cap a vosaltres i les vostres preocupacions”.
Li precedeix en les intervencions la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga. Ha vingut perquè abans de tenir aquest càrrec treballava als edificis de la Generalitat, situats al costat de la pista de patinatge, l’actual plaça del Moviment Obrer. Diu que està convençuda que cal treballar-hi per vincular totes dues zones: “treballadors i veïns i veïnes hem de barrejar-nos”. També els fan costat Juli Fernández, conseller de Territori de la Generalitat, però la seva intervenció és difícil de sentir perquè els micròfons al principi fallen, coses del directe. Acaba la regidora municipal Rosa Suriñach.
A aquesta hora, ja hi són també les cares menys habituals, alguns simpatitzants d’Esquerra, s’intueix per l’entusiasme que mostren, alguns passavolants que tafanegen i d’altres amb ganes de sentir “el discurs”, que també n’hi ha. “Ara mateix cap partit no em fa gaire gràcia, però vull escoltar-los per veure que”, assegura un veí d’uns 55 anys que prefereix l’anonimat.
“Les coses no van gaire bé” , afirma aquest veí, malgrat que l’última notícia de la bona economia que mostra Barcelona són les xifres de l’atur al febrer: 5,8%. Tot i que el nombre d’aturats ha pujat lleugerament, en unes 469 persones, és la millor dada dels últims 15 anys en un mes de febrer, des del 2008.
El veí, però, trasllada una sensació estesa en bona part de la població: hi ha llocs de la ciutat als quals aquest benestar i múscul econòmic no arriba. En conseqüència, hi ha ciutadans de Barcelona, i d’arreu, perquè és una tendència global, que recelen de la bona marxa de l’economia, il·lustrant el repte majúscul que té la política i la democràcia mateixa.
En fi, una hora més tard, entre xerrades, pica-pica i presentacions diverses, acaba el vermut. A buscar el pollastre de diumenge, que són gairebé les dues!
A continuació, us deixem amb algunes imatges de l’esdeveniment!
FOTOS: Yohany Limpias
