Aquest 18 d’octubre s’han celebrat els 50 anys del desallotjament de la fàbrica SEAT durant la qual la policia franquista va ferir greument diversos treballadors, inclos a Antonio Ruiz Villalba, el qual va morir poc després per la gravetat de les ferides.
La protesta va ser una mostra més del moviment obrer que sempre ha caracteritzat a la SEAT, al conjunt del polígon de la Zona Franca i també al barri de La Marina. Ara es recupera aquesta memòria a un faristol informatiu que es va inaugurar amb motiu dels actes del 50 aniversari a la plaça del Moviment Obrer.
Un grup d’antics i actuals treballadors membres del memorial de la SEAT juntament amb representants polítics van fer un recorregut pel barri per commemorar els 50 anys dels fets. Començant per l’antiga fàbrica de SEAT on, juntament amb representants sindicals, van fer un petit homenatge.
El recorregut va continuar a la plaça del Moviment Obrer on es va procedir a la descoberta del faristol que recorda el conjunt del moviment sindical i obrer al barri. El director del memorial SEAT, Carlos Vallejo, remarcava la importància d’aquest “és important tenir un plafó recordatori de la història de lluita al barri, sobretot en moments de renaixement de moviments feixistes, és imprescindible recordar la memòria d’aquells i aquelles que van lluitar pels drets i les llibertats dels treballadors”.
Per la seva part, el regidor de memòria democràtica, Jordi Rabassa destacava els motius de la iniciativa “fixem la memòria a l’espai públic per anar completant la història. Així tothom qui passi per aquí podrà conèixer millor com s’ha construït aquesta ciutat i aquest barri a través de les lluites sindicals”. Rabassa i Vallejo, juntament amb les nebodes de Villalba van destapar el faristol entre l’emoció i els aplaudiments dels assistents, molts d’ells amb llàgrimes als ulls en veure reconegudes tantes lluites en les quals han participat.
Tot seguit els assistents es van mobilitzar fins al carrer Energia on a partir d’ahir podrem trobar un mural de l’artista Andrea BToy que exemplifica les lluites sindicals del 1971. Allà el Pedro, un dels que havia estat treballador de la SEAT, recordava com quan va entrar de jove els més grans havien estat “complets ídols per a mi que em van ensenyar i transmetre els valors de solidaritat i lluita obrera”, també va recordar tots els assoliments que es van aconseguir a SEAT, i va acabar recordant que “hem de traspassar aquesta cultura i aquesta memòria als més joves”.
Finalment es va acabar el recorregut al passatge Antonio Ruiz Villalba amb una ofrena floral.
