Repensar la nostre relació amb la muntanya de Montjuïc

·L’Ajuntament de Barcelona obre un espai de debat per replantejar els seus usos ·Millorar els transports que ens hi connectin i garantir més seguretat, les principals reclamacions del veïnat

Jardins de Joan Brossa a Montjuïc

Redacció:Yohany Limpias/Laura Sicilia

Montjuïc: “Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot… El Montjuïc de les èpoques històriques es presenta com un penya-segat de parets abruptes entre el cementiri del SW o punta de Miramar, i més suaus entre el Morrot i la Foixarda o sectors del Polvorí i de Can Clos. Les velles pedreres, llargs segles en explotació, i les modernes urbanitzacions de la muntanya, en especial a partir de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i dels Jocs Olímpics del 1992, han modificat molt el seu aspecte, que només presenta la configuració primitiva de penyal pels costats del port i de Can Tunis”

Així descriu la muntanya de Montjuïc la Gran enciclopèdia Catalana. És una descripció molt resumida, però que demostra que la muntanya de  Montjuïc ha estat cabdal a la història de la ciutat i també als barris de la Marina. Curiosament, tot i la seva riquesa, la bellesa paisatgística i les possibilitats d’oci i gaudi que dona, molt barris que s’han format als seus peus hi viuen d’esquena. Podríem aprofitar-les i gaudir-ne més i millor?, com i què cal fer?

Bàsicament aquesta va ser la qüestió que es va debatre el 15 de desembre, a una trobada a la Casa del rellotge, entre el responsable del parc de Montjuïc, en Xavi Martín, i els veïns de La Marina en torn a la muntanya, per poder tenir un Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc.

L’antecedent

L’any 1976 es va aprovar el Pla General Metropolità de Barcelona (PGM) que contenia l’ordenació urbanística dels municipis que configuren l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest Pla contemplava una planificació específica per la muntanya de Montjuïc i ha tingut diverses modificacions, la darrera de les quals es fa ver l’any 2014.

Aquest any es proposa que Montjuïc passi a ser un parc equipat i alhora s’ordena la diversitat d’usos: parc clàssic, parc esportiu, parc d’interès natural i parc transformat. Aquesta normativa és la base a partir de la qual s’està desenvolupant el Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc per dissenyar la planificació estratègica, que va més enllà dels camps contemplats pel planejament inicial.

A més a més, a la modificació de 2014 va sorgir la idea de crear el  Consell del Parc (equivalent a un consell de barri amb totes les entitats implicades), però el projecte va quedar aturat fins l’any 2017, quan el Districte de Sants-Montjuïc va crear la figura del responsable municipal de la muntanya de Montjuïc, va reactivar la Taula tècnica amb els responsables de totes les àrees municipals implicades al Parc i, per últim, va tornar a convocar el Consell del Parc de Montjuïc, doblant la representació d’entitats, veïns i gestors culturals i esportius; actualment l’integren 98 representants.

La trobada a la Marina

Des de l’aleshores, s’ha treballat recollint les propostes de tots els barris que limiten amb aquest pulmó verd en mig de la ciutat, com va ser el cas de la Marina, el 15 de desembre. No molts van acostar-se a la Casa del Rellotge, però aquells que hi eren tenien molt a proposar.

En un principi, el responsable del parc va explicar tota la feina que el Consell del Parc n’ha fet, i posteriorment, es va donar la paraula als veïns. Els membres de la sala es van dividir en dos grups, i van anar fent propostes mentre membres de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, la qual treballa donant suport en la gestió de polítiques públiques, les apuntaven segons la temàtica a la qual pertanyien:  convivència, cultura, esports, lleure i turisme, mobilitat o ecologia urbana.

I van començar de valent: “Millorar el transport públic per accedir a la muntanya” i “garantir la seguretat amb més presència de cossos policials, perquè hi ha zones perilloses, poc il·luminades i on de vegades es donen situacions compromeses”, van ser propostes exposades pel veí Eduardo Tudela, però també les dues sol·licituds més compartides pels assistents, sobretot la referida al transport, la qual la consellera del districte, Esther Pérez, va voler recalcar en finalitzar la trobada.

Però hi van haver d’altres: “Reforçar la neteja de les zones de pícnic” i “aprofitar la proximitat de la muntanya al nostre barri organitzant-hi més excursions escolars i activitats pels joves”, va opinar en Tomàs Martínez, membre de l’Associació Memorial democràtic de Seat.

I els veïns hi van afegir: “l’ampliació dels horts urbans”, “banys públics”, “millor senyalització de camins, més fonts…” i  “millor manteniment dels pipicans”, va demanar en Manuel Jiménez. I el Julio Baños es va referir a la necessitat de protegir la fauna de Montjuïc i fer un millor manteniment de llocs “interessants” de la muntanya, així com “potenciar espais com el far o unes coves del costat del litoral”.

El barri de Can Clos, tocant a Montjuïc

Sobre el procés participatiu

L’objectiu d’aquest procés participatiu és promoure un debat ciutadà entorn del Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc, en col·laboració amb diverses àrees i op eradors municipals per definir les línies estratègiques i les principals actuacions a desenvolupar a la muntanya de Montjuïc durant els propers anys. El Pla d’Actuació no parteix de zero, sinó que les propostes d’estratègies o actuacions que es plantegin durant el procés participatiu s’han d’emmarcar en els criteris i directius que estableix la MPGM de 2014.

L’àmbit territorial del procés participatiu respon a dues escales: d’una banda, els barris del Districte de Sants-Montjuïc propers a la Muntanya de Montjuïc: Poble-sec (i específicament la Satalia), la Font de la Guatlla i la Marina (i específicament Can Clos i el Polvorí) i d’una altra el conjunt de la ciutat de Barcelona.

En Xavier Martín va informar que al web https://www.decidim.barcelona/?format=html&locale=es també és possible fer propostes fins al 26 de gener, data en la qual es posarà fi a aquest pla del Consell del Parc amb una trobada al CaixaForum, que requereix inscripció prèvia i en la qual s’exposaran les conclusions de totes les reunions, per tant, quines seran les propostes que es portaran a terme, i es farà una ronda de debat final.

El Polvorí, l’altre barri de la Marina al peu de la muntanya

Propostes que en van sortir a la trobada a La Marina

  • Millorar el transport públic per accedir a la muntanya”
  • Garantir la seguretat amb més presència dels cossos policials: “Hi ha zones perilloses, poc il·luminades i on a vegades es donen situacions compromeses”
  • Reforçar la neteja de les zones de pícnic
  • Aprofitar la nostre proximitat per organitzar-hi més excursions escolars i activitats pels joves
  • Protegir la fauna de Montjuïc
  • Conservar i potenciar el gaudi d’espais com el far o les coves del costat del litoral

 

 

 

 

 

 

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada