Yohany Limpias/Andrea Bello
“Invisibles i en precari”, així descrivien les ponents la feina de les dones migrants i/o racialitzades,a la taula rodona organitzada per la Taula de Dones de La Marina dissabte 7 de març als Jardins Dels Drets Humans. El lloc més adient per a fer-ho.
Quina és la relació que hi ha entre la dona i el treball precari? era el motiu de la xerrada que va donar per a moltes explicacions de les convidades, especialistes que treballen directament amb col·lectius d’immigrants o persones de diverses ètnies.
Hi han participat la Noemí Fernández, de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) i de Veus Gitanes; l’Esther Fernández de la FAGiC; la Josefa Salazar, del Servei d’Atenció Domiciliaria i la Wendy Espinoza, de l’associació Mujeres Pa’lante. Les seves intervencions van ajudar a posar llum sobre la diversitat de les dones, com sovint els treballs més precaris recauen en elles i “s’hi apleguen precarietats”.
“Sovint, qui contracta aquets serveis en precari són famílies que no poden pagar més. En aquests casos no hi ha una voluntat d’explotació, sinó la conseqüència d’una situació”, concloïa la Wendy, tot intentant explicar la complexitat del tema als assistents.
“Per això és important que les noies i els nois joves sigueu conscients que els drets que tenim ara no sempre han estat, que els nostres pares i mares els han hagut de conquerir amb molta lluita”, afegia la Noemí a l’hora de tancar els comentaris bo i encoratjant el jovent ―n’hi havia un bon grapat― a mobilitzar-se i reivindicar justícia i igualtat per a les treballadores.
Per tancar les ponències, els assistents, entre els quals la consellera Esther Pérez, han gaudit de les actuacions musicals i de dansa a càrrec de Nia Torres Soler, el grup Wahala Dance Crew i la Nuria Duran, i compartit el vermut que l’Associació Guineocatalana Bisila els tenia preparat.
