El C. C. Casa del Rellotge ha celebrat amb quatre exposicions el seu trentè aniversari
ANA SÁNCHEZ | “Obrero, no gastes tu dinero en pisos de Farrero”. Aquesta era una de les rimes que es podien sentir a finals dels anys 70, quan els propietaris de Can Farrero van reconvertir-se en immobiliària i enderrocaren gran part dels edificis que formaven la fàbrica per construir grans blocs d’habitatges. Prometien un espai verd per al barri però els veïns, lluny d’esperar que compliren la seva promesa, van inaugurar ells mateixos el parc ocupant la instal•lació que ara és el Centre Cívic Casa del Rellotge.
150 anys d’història
El 2014 aquest centre fa 30 anys i els seus responsables han volgut no només celebrar aquest aniversari sinó remarcar també la història de l’emblemàtic edifici. “Vam notar que la gent té un sentiment de pertinença i de vinculació al centre força gran, tothom té records de la fàbrica i del centre cívic”, explica l’actual directora de l’espai, Gemma Escribà.
L’edifici es va construir l’any 1856 per acollir l’Ausiliar de la Industria
Aquesta revisió ha tingut una durada de més d’un any mitjançant quatre exposicions i diverses trobades. Des de la primera fàbrica La Ausiliar de la Industria, creada el 1856 per l’arquitecte Oriol Mestres i dedicada als treballs complementaris de la indústria tèxtil, fins als nostres dies són més de 150 anys de vida que només ha estat possible gràcies a la lluita dels veïns de La Marina.
Can Farrero: el motor del barri
La part més emotiva de tot aquest recorregut ha sigut el record de la fàbrica de galvanitzat que feien també estris en fusta i ferro. Al barri encara viuen algunes de les persones que van treballar allà, com Ramon Anglès, que va aconseguir una feina d’aprenent al taller mecànic als 14 anys en 1941 gràcies al seu pare, que hi era des del 1920.
Hi havia 600 treballadors i cap d’ells feia servir protecció ni tan sols per netejar les peces amb salfumant o manipular les planxes de ferro. “Allà es van fer les torres d’electricitat i es van galvanitzar les faroles de Passeig de Gràcia, perquè deixessin de rovellar-se”, recorda Anglès. Ell és un dels impulsors del Centre de Documentació Històrica Montjuïc-La Marina que va arrencar el 1985 de la mà de dues estudiants i que va continuar ell. Amb la remodelació de l’edifici l’any 2009 va ser traslladat a l’arxiu del districte. Tot i això, ell continua la seva feina per al barri com a director de Memòria Viva de la Marina a la Sala Pepita Casanellas.
Durant la Guerra Civil, el bàndol republicà va encarregar a la fàbrica Can Farrero la fabricació d’armes i munició i potser és per això que el barri va patir tants bombardejos.
En la Guerra Civil, Can Farrero va fabricar armes per als republicans
Va sortir indemne i va tornar a la seva activitat habitual fins al 1965, quan va tancar per sempre. Després de molts anys d’abandonament, la família Farrero, que aleshores portaven una immobiliària, van impulsar la construcció de blocs d’habitatges a les enormes instal•lacions que restaven sense ús. Però el barri, no va estar d’acord.
La reivindicació de La Marina
La lluita veïnal de finals dels anys 70 va coincidir amb el final de la dictadura i un renaixement i exacerbació dels moviments obrers i sindicalistes. Van ser anys de reivindicació de drets socials, de construcció d’una democràcia nova i més justa. I de grans decepcions finals. Potser és per això que la part més emocionant i remarcable d’aquesta història no tingués la resposta esperada, “la gent no es va implicar tant com ens pensàvem”, comenta Gemma Escribà, però d’aquella època “ens va sobtar molt el consens veïnal per venir aquí, netejar i recuperar aquest espai”.
El centre social
Després de signar un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per protegir l’espai de l’enderrocament l’any 1978, els veïns encara esperarien sis anys per aconseguir el seu objectiu. El 23 de juny de 1984 s’inaugurava el centre cívic amb la presència del llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. Els primers anys de la Casa del Rellotge van ser els més intensos, “perquè era l’únic agent de cohesió socio-cultural del barri”, diu Carola Fuentes, dinamitzadora del CC Cas del Rellotge. Per exemple, comenta que quan es va començar la immersió lingüística a les escoles, el centre va oferir classes de català per a nens que no el parlaven.
Als anys 80 era l’únic agent de cohesió socio-cultural al barri
“Ara és un més de la immensa xarxa d’equipaments públics”, comenta Fuentes. De tota manera, afegeix que “la Casa del Rellotge encara està en la memòria de la gent i continua sent un agent important”.
“Això és Zona Franca”
El que està ben clar des del principi és que la gent del barri de La Marina té quelcom especial. Berta González, l’anterior directora del Centre Cívic, recorda els seus set anys al capdavant de l’entitat com “una etapa meravellosa amb gent estupenda”. I destaca que els agradava molt participar en les activitats del barri com ara Carnaval, els Reis Mags o la Festa Major.En el mateix sentit també s’expressa Carmen Sabaté, professora de diversos tallers d’arts plàstiques del centre gairebé des del començament. “Vaig començar fent una substitució, però l’altra professora ja no va tornar i jo em vaig quedar encantada perquè tenia moltes ganes d’estrenar-me com a docent”, assegura. Veïna de tota la vida dels barris de Sarrià-Sant Gervasi, destaca que “em sento més integrada aquí que al meu barri perquè la gent t’agafa una confiança i una estima especial”. Encara té contacte amb molts antics alumnes, alguns d’ells dedicats a l’art després de la seva influència, i sempre agraïts, segons ella, “això és Zona Franca”.
La celebració dels 30 anys
El llarg recorregut històric va culminar amb la inauguració el 26 de setembre de l’última exposició, centrada en els 30 anys de vida del Centre Cívic La Casa del Rellotge. L’acte va comptar amb la presència del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, que va assegurar que la celebració dels trenta anys “demostra que era una necessitat per al barri” i va sentenciar: “si ofereixes una cosa que la gent no vol, es mor sola”
