La cultura de l’Amèrica llatina és, segurament, la més semblant a la
nostra i també és una de les comunitats amb més presència a La Marina. Com a l’anterior article de Guinea Equatorial, amb la colonització s’hi han imposat la majoria de les nostres tradicions, tot i que en el cas de l’Amèrica llatina s’han anat adaptant a les característiques de cada territori.
L’Alexander, cuiner del restaurante Jojoto, ens ha explicat com passen les festes la gent de Veneçuela: es reuneixen amb la família i els amics a les dates assenyalades, sobretot Nadal i cap d’any, ja que allà no es celebren els reis mags.
De casa de l’Alexander anaven tots a casa de la seva tieta portant cadascú un plat tradicional per compartir amb la família, en comptes de regals. Justament és el menjar una de les coses que més es diferencien entre les celebracions espanyoles i veneçolanes: mentre aquí mengem sopa i canelons allà tenen plats propis com les “hallacas”, una massa de blat de moro farcida de carn guisada, “ensaladilla de gallina” o “panetón”.
Però el tret més característic dels veneçolans és el tarannà i l’ambient festiu que es viu fins i tot al carrer. La música està molt present durant les festes, sobretot les gaites, instrument tradicional del país. La gent balla amb la música molt alta, que des del carrer pots escoltar, fet que els veneçolans gaudeixen molt. Una manera diferent de compartir l’espai durant el Nadal. Sobretot considerant que en aquestes dates és l’estació seca a Veneçuela, amb temperatures de 25 graus de mitjana…
