La situació del brot detectat al creuer MV Hondius, a 25 de maig de 2026
Fa tres setmanes, el nom hantavirus va irrompre als titulars arran d’un brot detectat al creuer MV Hondius, un vaixell d’expedició holandès que feia una ruta per l’extrem sud d’Amèrica. Avui, amb el brot ja documentat i gestionat, és bon moment per explicar amb calma què ha passat, qui ha estat afectat i per què la gran majoria de la població no té cap motiu d’alarma.
El brot del Hondius, tres setmanes després
El 2 de maig, l’OMS va rebre notificació d’un grup de casos de malaltia respiratòria greu a bord del MV Hondius, un vaixell amb bandera holandesa. La hipòtesi de treball és que el primer cas va adquirir la infecció abans d’embarcar, probablement durant la ruta per l’Argentina o Xile.
A data d’avui, el brot ha arribat a dotze contagis confirmats i tres morts. El vaixell transportava 147 persones. D’aquests, 13 passatgers i un tripulant eren de nacionalitat espanyola, cinc dels quals residien a Catalunya. Els passatgers espanyols guarden quarantena a l’Hospital Militar Gómez Ulla de Madrid.
Catalunya hi apareix per partida doble. Una dona resident a Catalunya va viatjar en el mateix vol de KLM que una passatgera neerlandesa que va morir. No va ser detectada inicialment perquè havia canviat de seient a bord. Un cop identificada, es troba en quarantena obligatòria a Catalunya, amb vigilància activa i dues proves PCR.
Cap dels residents catalans presenta símptomes greus en el moment de publicar aquesta nota.
Què és, exactament, l’hantavirus
L’hantavirus no és un virus desconegut. Circula de manera natural entre rosegadors salvatges —rates de camp, ratolins de bosc— que el porten tota la vida sense posar-se malalts. El problema sorgeix quan els humans entren en contacte amb l’orina, els excrements o la saliva d’aquests animals, sobretot en espais tancats on han fet el niu.
Hi ha dos grans grups d’hantavirus. Els que circulen a Europa causen una afectació renal, generalment lleu. Els que circulen a Amèrica —com el virus dels Andes, el protagonista del brot del Hondius— provoquen una síndrome respiratòria molt més greu, que pot ser mortal i no té tractament específic.
Per què aquest brot és diferent dels habituals
La gran majoria d’hantavirus no es transmeten de persona a persona. El virus dels Andes és l’excepció: es pot transmetre entre humans per contacte estret i prolongat. Això explica per què en un creuer es va produir la transmissió entre persones.
Qui ha de tenir precaució
La població general d’aquí no té res a témer. Mai s’ha registrat cap cas d’hantavirus contret a Catalunya ni a la resta de l’Estat. Les persones que sí que haurien d’estar atentes són dos perfils:
Les que han viatjat recentment al Con Sud americà —Argentina, Xile— i en les setmanes posteriors presenten febre alta d’aparició brusca, mal de cap intens o dificultat per respirar. Les que treballen o passen temps en espais tancats amb presència de rosegadors. Aquí la precaució és senzilla: ventilar l’espai almenys una hora abans d’entrar amb mascareta i guants.
Convé recordar
No tocar mai rosegadors salvatges, vius ni morts. Acampar en llocs oberts i assolellats, lluny d’acumulació de llenya o escombraries. No fer servir cabanes abandonades en zones de risc. No hi ha vacuna contra l’hantavirus ni tractament curatiu. Prevenir el contacte és l’única eina eficaç.
La situació, controlada
Les autoritats sanitàries espanyoles, la Generalitat de Catalunya, l’OMS i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) treballen coordinades i segueixen el rastre de cada contacte identificat. El protocol funciona: els casos es detecten, s’aïllen i es monitoren. No hi ha cap focus local actiu.
Per a més informació: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya · salut.gencat.cat · Telèfon d’atenció sanitària: 061
Mariam de la Poza
Metgessa de Família i Comunitària. CAP Doctor Carles Ribas
