La memòria col·lectiva és una reconstrucció del passat en el present carregada de significat i, en tant que recordem amb els altres, la memòria és per naturalesa compartida també. Són molts i diversos els relats i les vivències que li donen forma, i hi ha iniciatives per a recuperar-la i garantir-ne la continuïtat social. I per agrupar-les a la Marina hi treballa l’Eix de Cultura i Memòria, integrat per equipaments, entitats i veïns i veïnes del barri que busquen posar a disposició de tothom aquests relats i coneixements i promoure o crear d’altres imaginaris col·lectius.
Hom diu que cada memòria individual és un punt de vista particular sobre la memòria col·lectiva, una perspectiva que depèn del lloc que ocupem i canvia segons les relacions que establim amb altres actors socials. D’aquí la importància de les temàtiques triades pel grup: memòria obrera i lluita veïnal; memòria agrícola i de l’aigua; i la memòria feminista.
Així per exemple, hi ha els itineraris narratius que segueixen la petjada de la Fàbrica Seat i la de l’escriptor Paco Candel, l’una, emblema de la zona per excel·lència i l’altre, humanista compromès, qui va situar els barris de la Marina al mapa. Els habitatges de la SEAT o l’Escola d’Aprenents del passeig de la Zona Franca, 53, són part d’aquesta ruta organitzada pel Memorial Democràtic de la SEAT, amb la col·laboració de moltes altres entitats i equipaments, que centren la mirada en aquesta colònia industrial de la segona meitat del segle XX.
Alhora, l’itinerari de qui va reflectir la realitat d’Els Altres Catalans, ha estat impulsada per Òmnium Cultural en el marc del cicle (Re)volta. A més d’un recorregut històric a través dels complexos fluxos migratoris, es visita el paradigmàtic barri de la Torrassa, frontera entre Barcelona i l’Hospitalet; després, s’endinsen al nostre barri per conèixer el dia a dia de l’escriptor Paco Candel; la Parròquia Mare de Déu de Port és una institució cultural, però també ha estat la llar de la infantesa d’en Paco. Finalment, l’antic estudi al carrer de la Muga, el qual ara gaudeix d’un fantàstic mural en memòria de l’escriptor, i la Fundació Paco Candel són les últimes parades.
Altrament, de la memòria agrícola i de l’aigua destaca la ruta del Canal de la Infanta Carlota. Es tracta d’una infraestructura hidràulica que es va construir fa dos-cents anys i que regava els camps del Baix Llobregat. Es proveïa d’aigua del Llobregat i desembocava al mar, des de Molins de Rei fins a Sants. Enguany, el canal ha caigut en l’oblit. I per rescatar-lo d’aquest oblit, la Cooperativa la Fundició ha organitzat una ruta ciclista que s’inicia a l’encreuament del carrer Mare de Déu de Port i Alts Forns, per seguir els rastres del Canal de la Infanta a la trama urbana de la Marina, així com la connexió de la Marina amb Montjuïc. La ruta acaba a Cal Trabal, l’última zona agrícola de la ciutat on es veu la producció agrària al pla del Llobregat i el seu delta, regada amb aigües provinents del Canal de la Infanta, mitjançant les sèquies de la Feixa Llarga i de Vora el Riu.
També, sobre l’aigua i amb l’objectiu de reivindicar l’espai de la platja de Can Tunis com a protagonista, hi haurà el cicle «Aigua, font de vida». Durant els mesos d’octubre i novembre s’organitzaran diverses xerrades i una exposició a la Biblioteca Francesc Candel. Accions encaminades a visibilitzar que a la Marina, anys enrere, teníem una porta directa al mar Mediterrani, i que portem aquest vincle amb l’aigua a l’ADN de la nostra comunitat. Hi participen l’Associació de Comerciants de la Marina, la Marina Viva, Artistes de la Marina i la Biblioteca Francesc Candel, entre d’altres agents.
Igualment, la muntanya de Montjuïc reclama un lloc en aquesta memòria. Les jornades Viu Montjuïc, enguany el 7 i 8 d’octubre, amb més de 60 activitats conviden a la ciutadania a viure-la. La Biblioteca Francesc Candel organitza la ruta històrica i natural dels barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell. S’inicia als jardins de Can Farrero, passa per la masia de Can Mestres, i puja pel camí de l’Esparver per acabar al damunt del Fossar de la Pedrera.
Pel que fa a la memòria feminista, el Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) de la Marina, liderat per l’Ateneu Popular l’Engranatge, juntament amb l’Associació CooperAcció Feminista, preparen un documental feminista que té com a protagonistes les veïnes de la Marina. Una feina que reflectirà la mirada de les dones del barri, les quals han participat en tot el procés d’elaboració i guió, i que ja té data d’estrena: 23 de novembre a la Sala Maremar.
Davant aquestes iniciatives, que no són totes perquè també n’hi ha les que rescaten la memòria pesquera, o la Farola del Llobregat, per exemple, hi ha la intenció de reunir la feina de tots aquests diversos mediadors socials que han recuperat llocs emblemàtics, protagonistes de fites històriques o personalitats que d’una manera o l’altra formen part de l’imaginari col·lectiu de la Marina.
L’objectiu del projecte Memòries Col·lectives de la Marina és explicar els relats i tot el contingut en una pàgina web interactiva i posar-ho a disposició del veïnat, les escoles, les entitats i la resta d’institucions per facilitar-ne la divulgació. S’hi recollirà tota la informació al respecte i els llocs significatius per passejar-hi. A més, s’ha previst un suport físic, en format de moble mòbil, que contindrà material pedagògic dividit per temàtiques, entre els quals també es prepara un joc de taula que contingui part d’aquesta memòria de barri i en el que participen joves del Servei de Dinamització Juvenil Química establint-ne les normes. Aquesta feina està coordinada per Marta Carrasco Bonet i Sergi Selvas de l’associació Mixité, amb el suport del Pla de Barris i el Districte de Sants-Montjuïc (Ajuntament de Barcelona), i tenen previst presentar-la cap a final d’any.
Finalment, l’Eix de Cultura i Memòria de la Marina, i que ha fet costat a la majoria d’iniciatives, acaba de formar un grup de treball per conèixer com funciona el nomenclàtor de la ciutat i preparar propostes de noms pels nous carrers que s’urbanitzen actualment a la Marina del Prat Vermell. És obert a la participació veïnal i el lidera el PDC.
Bé, son unes quantes iniciatives, però és que habitar un lloc vol dir no només tenir-hi una relació física, sinó sobretot una relació emocional: són “llaços intangibles” que carreguen d’humanitat els espais de la Marina. Un barri amb memòria.
