- Aurora López Corduente. Arquitecta responsable de l’Oficina de la Marina
- Manel Coronado Lozano. Associació de veïns d’Eduard Aunós
Ens citem a la seu de l’Associació de veïns i veïnes d’Eduard Aunós. Aquesta és la primera d’un seguit de converses que farem amb persones de diversos perfils per seguir de ben a prop què s’hi cou al Prat Vermell. Coincidim amb l’Aurora López Corduente, arquitecta responsable de l’Oficina de la Marina, i en Manel Coronado Lozano, de l’Associació de veïns d’Eduard Aunós. L’una, amb 33 anys d’experiència a l’urbanisme de la ciutat, té una mirada privilegiada i informació detallada sobre els projectes de la zona, i l’altre, bregat en la lluita per transformar la quotidianitat des del col·lectiu, té la consistència que dona l’experiència. Conversem sobre el Prat Vermell!
Què us ve al cap si us dic Prat Vermell?
Manel: Desenvolupament. En tots els sentits i tots els aspectes. Estem convençuts que la zona guanyarà molta més vida i que també guanyem com a ciutat.
Aurora: Em ve el record del primer contacte que vaig tenir amb la zona, començava la transformació de Cases Barates i un company estava treballant a la taula del costat amb els plànols. Des de llavors he vist com s’instal·lava la Fira i com ha anat canviat aquest territori, encara molt desconegut per bona part de la ciutat. Actualment penso que és l’espai amb més projecció residencial de qualitat de la ciutat.
Què està passant ara mateix aquí, com ho expliqueu?
Aurora: Estem enmig d’un procés de renovació de la que havia estat la part industrial del barri: s’estan construint habitatges, s’està regenerant l’espai públic i bàsicament s’està dotant d’urbanitat tot aquest entorn que fins ara estava pensat per a les indústries i els magatzems i no tant pels veïns.
Manel: La percepció que tenim des del veïnat és que fins ara estàvem als afores de la Marina i de la ciutat i que ara agafem major rellevància. Per tant, tindrem els equipaments i serveis que tenen la resta de barris més a prop, un CAP, una escola, un centre cívic o més varietat del comerç de proximitat. Pot ser una oportunitat per molta gent, fins i tot per desenvolupar-hi el seu negoci. Ara mateix ens ha canviat molt una cosa tant senzilla com veure nens i gent jove que venen als edificis nous, això porta alegria a l’entorn.
Ens ha costat dirigir l’atenció al Prat Vermell, però amb tota aquesta transformació ara tothom ho estem fent. Què més està passant que a primera vista no apreciem?
Aurora: Estem fent un procés que va més enllà dels edificis. És un procés que fem amb els diferents agents que hi participen, és a dir, amb el veïnatge, amb els industrials, els comerciants, el territori i les diferents àrees de la ciutat de Barcelona.
Un dels temes que per nosaltres és fonamental és l’acollida als nouvinguts i aquesta integració entre la gent que ja viu al barri, els que acaben d’arribar i el que encara vindran. Per la meva experiència, la Vila olímpica va tenir dificultats per integrar-se al Poblenou. Hi havia una separació. Hem d’aprendre de les experiències passades perquè aquesta sigui una trajectòria més fàcil, tant pels que viuen com pels que han de vindre. Ara tot això ho estem treballant des del començament, amb projectes socials i de recuperació de la memòria històrica, per exemple.
Manel: L’importat d’aquesta transformació és que, a mesura que avança, les administracions no s’oblidin de qui està vivint aquí. Pot semblar un detall menor i obvi però no ho és. Per això és important la renovació de la nostra plaça com a eix central de Cases Barates, per exemple: fer que el barri no se senti exclòs de la transformació, sinó que més aviat hi hagi un sentiment de ser part de tot això, i que l’objectiu es plantegi com una continuïtat. Això ho veiem amb la renovació de la plaça Falset, s’està adequant l’entorn per a construir-hi el nou barri, però tenint en compte els elements que ja hi ha al barri original.
Aurora: Precisament un dels eixos fonamentals de la proposta d’espais verds és el recorregut que s’inicia al nou parc, que passa per la plaça de Falset, i arriba fins al passeig de la Zona Franca. La qüestió és integrar l’espai històric amb l’espai nou.
Una altra preocupació son els serveis. Quins són els que ja hi ha i els que s’han de posar en marxa?
Aurora: el Pla Urbanístic considera totes les necessitats d’una zona amb una projecció de població futura de 28.000 habitants, és a dir, una mida d’una ciutat mitjana. Naturalment, hem de considerar que se necessitaran escoles, un CAP, espais culturals, serveis administratius, esportius, etc. A més, quan es va fer aquesta projecció, no es va pensar només en els nouvinguts, sinó també en les mancances que tenia la població resident, i no només de la Marina del Prat Vermell, sinó també de la Marina de Port.
Naturalment, comptarem amb els equipaments existents i els potenciarem, com és l’exemple de l’Institut de La Mercè, i les escoles Enric Granados, Bàrkeno, etc. No obstant això, ja estem treballant amb els Consorcis d’Educació i Salut per a projectar els nous equipaments que s’hi hauran de construir de bell nou, per començar, segurament una escola i un CAP. S’ha de fer una mirada global a tota la Marina per considerar quins serveis es gestionaran des de cada centre.
Manel: crec que una prioritat seria una escola bressol, perquè està venint molta gent jove. I també obre una oportunitat laboral, per exemple per la gent que hagi fet educació infantil.
Aurora: Ho tenim a la llista i ho estem treballant, de fet, ja tenim fins i tot una possible ubicació.
I què creieu que cal preservar del que ja hi ha?
Manel: Per nosaltres és important no perdre l’essència del barri. Mantenir la idea d’Eduard Aunós com a un conjunt de blocs i amb les seves entrades laterals, però també mantenir les estructures històriques.
Aurora: Cal preservar els elements arquitectònics però també els que fan comunitat. Per això estem estudiant aquesta possibilitat per a diversos espais entre els quals la Colònia Bausili, la fàbrica de Bertrand i Serra del Prat Vermell, la casa Santiveri i el seu conjunt d’edificacions, i ara volem introduir també l’antic Canal de la Infanta, per què no? La colònia Bausili és de titularitat privada i no està catalogada. Es va construir cap a l’any 1927 i té el problema que és inundable, no podem mantenir els habitatges. Però sí podem convertir-la en un equipament per mantenir la memòria d’aquest espai. En una de les naus de l’antiga fàbrica de Bertrand i Serra del Prat Vermell està previst construir-hi un mercat. I el centre SEAT també es mantindrà. Estem valorant cas per cas perquè hem de preservar i catalogar amb criteris més amplis que només l’arquitectònic.
