Text: Andrea Bello; Fotografia: Josep Vicens i Andrea Bello
Les fonts de Montjuïc són conegudes per la seva màgia i aquest dissabte lluïen especialment bé, una aura marinera s’havia colat al bell mig de la muntanya de Montjuïc gràcies a la tornada de La Nit de l’Havanera en la seva 31a edició.
L’escenari ben preparat amb motius mariners, els focus de colors que ressaltaven les quatre columnes i a un cantó unes cassoles de fang preparades per quan sigui l’hora. El presentador juga amb l’audiència, “Quants són del barri? I de Barcelona? De l’AMB? I de fora? Que hi ha algú que ve de Saragossa!” unes 500 persones expectants.
I per fi sona la música, les veus en harmonia amb els instruments comencen la primera cançó “Cuando sali de La Habana, valgame Dios”, la reconeguda havanera de “La Paloma” marca el tret d’inici a l’actuació del grup Folk Montjuïc, que tot i un any d’aturada i la dificultat per assajar claven el número.
Les llums del castell de Montjuïc s’encenen i la música no s’atura, després del grup Folk Montjuïc, mestre de cerimònies, també actuen d’altres com l’Havaneres Montjuïc i Barca de mitjana, així com l’Empordanet, que va ser l’encarregat d’homenatjar Càstor Pérez Diz, qui va ser pioner de l’havanera.
Entre tot, quan la música s’acaba ja està preparat el Rom cremat, que després de molts mesos de no estar permès, per fi les restriccions deixen gaudir d’aquesta cirereta final de la nit. Una nit de tradició i màgia que per uns moments ens transporta des de Montjuïc i les seves llums a la vora del mar…
