Els CAP La Marina i Dr. Carles Ribas han patit, com la resta de centres d’atenció primària, les retallades que s’han aplicat a tot el sistema sanitari públic. En total, el pressupost del Departament de Salut de la Generalitat s’ha retallat en 1.400 milions d’euros des del 2010. Professionals de l’atenció primària han denunciat mesures que afecten a treballadors i a pacients. Tanmateix, la valoració del sistema públic sanitari que en fa la població catalana és molt positiva, encara que ha empitjorat des del 2010.
L’any 2010, el pressupost en salut del govern català era de 9.875 milions d’euros; cinc anys més tard, la xifra s’ha vist disminuïda als 8.467 milions, el que suposa una rebaixa de gairebé un 15%. A l’àmbit de l’atenció primària, són més de 330 milions d’euros que han deixat de ser-hi destinats. Com s’ha notat aquest canvi, deixant de banda les xifres? Àngels Marro, de la secció sindical d’Atenció Primària de CC. OO., opina que el problema més gran d’aquest sector de la salut pública és la no-substitució de personal en cas de baixes per malaltia o maternitat, formacions, jubilacions o redistribucions. “Hi ha hagut una gran reducció de personal en totes les categories”, diu.
És, en part, el que ha passat al CAP Dr. Carles Ribas: aquest diari informava el mes passat d’una redistribució de personal que va eliminar del centre de salut una UBA (una unitat formada per un metge, un infermer i un administratiu) sense que aquesta fos substituïda. Fonts externes al CAP asseguren que de fet el CAP Dr. Carles Ribas va perdre un total d’un metge, dues infermeres i tres administratius. El Carles Ribas ha estat contactat per aquesta peça però no han volgut fer comentaris. Àngels Marro explica les conseqüències quan la resta de treballadors d’un centre d’atenció primària han d’assumir els pacients dels professionals que s’han tret, com en el cas del Dr. Carles Ribas: “És un patiment, fa que la infermera vagi amb més retard, tot s’endarrereix i és un perjudici per la gent”.
Tot i aquest efecte que pot tenir la pèrdua de professionals (i altres mesures) en la qualitat de l’atenció primària i en la percepció que en té el ciutadà, les valoracions que aquest fa del sistema sanitari són molt positives. Segons el Baròmetre 2014 ― a falta de dades del 2015 ― del Ministeri de Sanitat, el 81,5% de catalans que van recórrer al sistema sanitari aquell any considera que l’atenció rebuda va ser bona o molt bona.
Un l’article de la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) i el FoCAP es fa eco de l’impacte que ha tingut la disminució pressupostària en els professionals del sector en un detallat article. Les xifres varien molt segons la font consultada i es parlaria de la pèrdua d’entre uns 400 i 2.500 professionals de la salut pública entre el 2010 i 2013. La peça cita les memòries anuals de l’Institut Català de la Salut (ICS), empresa pública i principal proveïdora d’Atenció Primària, i el CatSalut, que és l’ens públic encarregat de contractar proveïdors de serveis sanitaris com l’ICS mateix. L’impagament del 50% de les pagues extraordinàries, la congelació de sous, la reducció de contractes i l’augment d’hores totals treballades són altres mesures que enumeren la FADSP i el FoCAP.
Si bé la percepció del sistema sanitari ha empitjorat una mica des del 2010, quan un 86,4% opinava que l’atenció rebuda era bona o molt bona, Antonio Guillén, president de la Unió d’Entitats de La Marina, creu que la valoració que se’n fa al barri també és positiva. “Les entitats no m’han manifestat una queixa específica, que no vol dir que al sistema no li manquin coses”, diu Guillén.
“L’atenció dels professionals i el nivell de satisfacció dels veïns respecte de la sanitat pública del barri és bona”, opina Antonio Guillén. El Carlos, un veí del barri que espera a una consulta del CAP Dr. Carles Ribas, explica a aquest diari: “El centre em sembla molt bé, porto tota la vida anant-hi”. Preguntat per la seva opinió que no hi hagi serveis d’urgències continuats als dos CAP de La Marina, creu que en això sí que ha baixat el nivell: “S’ha passat a què et visiti el de triatge i, si hi ha sort, el metge”.
La Nieves B., una altra veïna que es visita en aquest centre, creu que “tenint dos CAP no té sentit”. “Els meus pares són grans, no és el mateix dur-los aquí que al CUAP”. També afirma que la resta de serveis funciona bé. El traspàs del servei d’urgències dels CAP als Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) és generalitzat i es va realitzar fa temps.
A Barcelona, tots els centres d’atenció primària mantenen un horari de dilluns a divendres que acaba a les 20 hores o a les 21 hores, segons el centre; i alguns tenen horaris de dissabte. Fora d’aquests horaris, en cas d’urgències el pacient s’ha d’adreçar als CUAP o a hospitals que formin part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT).
En el cas dels barris de La Marina, el centre és el CUAP Manso, situat al barri de Sant Antoni. “Els serveis d’urgències nocturns als CAP els feia un altre servei, no l’equip habitual”, explica Àngels Marro d’aquesta altra línia de l’atenció primària. Una de les conseqüències del trasllat d’aquests serveis d’urgències dels CAP als CUAP és que sovint són més lluny i els pacients s’hi ha desplaçar, i “hi ha zones on el desplaçament és difícil”, afirma. “Els CUAP tenen l’avantatge, dins del dolent, que obren 365 dies l’any i hi ha una sèrie de coses que al CAP no hi eren”, contraposa.
La salut pública als barris on hi ha més atur i una renda familiar més baixa és més sensible, segons l’informe de salut pública de Barcelona del 2014. Segons aquest mateix informe, el barri de la Marina del Prat Vermell és un dels més desfavorables de la ciutat. L’informe comptabilitza l’esperança de vida i la taxa d’embarassos d’adolescents, entre d’altres. “Crec que si hi hagués serveis que estiguessin més a prop la gent hi aniria més”, expressa Antonio Guillén, que afegeix que “no deixa de ser una cosa més”. “Estem per sota en educació, en infraestructures, en tots els sentits, de la resta de barris de Barcelona”, conclou.
