Sandra Bestraten Castells és la nova degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Després de vuit anys al capdavant de la Demarcació de Barcelona, l’arquitecta veïna de la Marina arriba al deganat del col·legi amb una candidatura construïda des del treball acumulat, la proximitat i una manera de treballar molt basada en l’equip. Al COAC fa temps que es coneix la seva trajectòria, marcada per la constància, la proximitat i el treball col·lectiu.
Les eleccions del 21 de maig van registrar la participació més alta dels últims quatre comicis: un 33,06%, gairebé catorze punts més que el 2022. En un moment de descrèdit institucional i desafecció generalitzada, la dada no és menor.
Tampoc ho és el perfil de qui assumeix ara el lideratge d’una de les institucions professionals més influents del país. Arquitecta, professora universitària, cooperant i investigadora de l’habitatge social, Bestraten fa anys que defensa una idea persistent: que l’arquitectura no és només una qüestió estètica o tècnica, sinó també una eina capaç de millorar la vida quotidiana de les persones, i que el col·lectiu ha de saber reconnectar amb la ciutadania.
Aquesta mirada no és nova. Quan el 2018 va assumir la presidència de la Demarcació de Barcelona del COAC, ja reclamava “tornar a ser referents propers i de confiança per als veïns i veïnes”. Ara, vuit anys després, arriba a la màxima representació del Col·legi després d’una trajectòria marcada per la proximitat i el treball continuat.
Part d’aquesta manera d’entendre l’arquitectura s’explica també des de la Marina. Bestraten hi viu des de fa gairebé un quart de segle i sempre ha reivindicat el barri com un espai amb identitat pròpia i una forta tradició comunitària. De fet, recentment ha publicat, conjuntament amb els també arquitectes i veïns Emilio Hormias i Jaime Pérez, el llibre De la Zona Franca a la Marina. 100 anys d’Habitatge Social a Barcelona 1925-2025, una investigació que documenta la història del barri i l’evolució de l’habitatge social a la ciutat a través del territori de la Marina.
Aquesta vinculació amb el territori també va ser reconeguda l’any passat per l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), que va distingir Sandra Bestraten i Emilio Hormias per exercir l’arquitectura amb sensibilitat social, situant les persones al centre i entenent el barri com un punt de partida per repensar la ciutat i resignificar els marges urbans.
La seva trajectòria també està marcada pels projectes de cooperació internacional. Durant anys ha treballat en la construcció d’escoles a Bolívia i altres projectes comunitaris vinculats a la rehabilitació i l’autoconstrucció. Experiències que, segons ella mateixa explicava en una entrevista a aquest diari, li van fer entendre que “disposar de pocs diners obliga a treballar d’una altra manera, amb materials locals i amb la col·laboració de la gent”.
Potser aquí hi ha una de les claus de la seva victòria. En un moment en què l’habitatge i el model de ciutat ocupen bona part del debat públic, Bestraten defensa una arquitectura vinculada a la rehabilitació, a l’habitatge assequible i a una ciutat més habitable. Però també interpel·la directament el seu col·lectiu: reclama un Col·legi capaç d’acompanyar els i les arquitectes i, alhora, tornar a posar el coneixement tècnic al servei de les persones.
Amb aquesta mirada de fons, la nova degana arriba com el reflex d’un canvi de sensibilitat dins del mateix col·lectiu professional, cada vegada més atent a les condicions materials de la vida quotidiana.
I això, en el context actual, no és poca cosa.
Des de la Marina, les seves veïnes i veïns li traslladem l’enhorabona i li desitgem molts encerts en aquesta nova etapa!
