La Joia de Montjuïc viu un dels moments més transcendents dels seus gairebé cent anys d’història. La irreparable pèrdua de Víctor Nuez, una de les figures més estimades i determinants de l’entitat, ha obligat la societat musical a afrontar un relleu tant inesperat com necessari.
Enmig del dol, la Joia ha iniciat una profunda reorganització interna amb un objectiu clar: convertir aquesta situació en una oportunitat per recuperar l’arrelament al barri, reforçar l’activitat associativa i arribar al centenari del 2028 amb un projecte sòlid que garanteixi el futur de l’entitat més enllà d’aquesta efemèride.
“Per a nosaltres, perdre en Víctor ha estat un cop molt dur, que ha fet que tot saltés pels aires. Era una persona que aglutinava moltes coses”, reconeix en Sergio Navarro, nou president de la Joia de Montjuïc.
La mort d’en Víctor no només ha deixat l’entitat sense el director de la banda. També sense una de les persones que impulsava bona part dels projectes, mantenia viu el contacte amb moltes institucions i ja havia començat a preparar els primers actes del centenari juntament amb altres membres de la societat.
En Víctor era una persona totalment entregada a la Joia i als qui en formaven part. A banda del buit que deixa dins l’entitat, per a Navarro, així com per a tots els membres de la societat, la pèrdua també és profundament personal. Va ser el mateix Víctor qui li va donar la primera oportunitat professional quan només tenia divuit anys i qui, anys després, el va convèncer perquè assumís responsabilitats dins l’entitat. “Em deia: «A ti te quiero de vicepresidente». Jo sempre li responia que no em fiqués en aquests embolics”, recorda en Sergio.
Quan la presidència va quedar vacant, assegura que hauria estat senzill deixar que una altra persona assumís el càrrec, però sentia que havia de donar continuïtat a la confiança que Víctor havia dipositat en ell. “No haver assumit aquesta tasca hauria estat trair aquesta fe que tenia en mi.”
Una junta renovada per mirar endavant
La renovació de la presidència ha anat acompanyada d’una transformació molt més profunda. Segons explica en Sergio, la junta directiva feia temps que necessitava una actualització. Hi havia càrrecs que havien quedat desfasats, persones que ja no participaven activament i fins i tot membres que continuaven figurant als òrgans de govern malgrat haver mort. La situació obligava a començar pràcticament de zero.
La nova junta, formada majoritàriament per persones vinculades als barris de la Marina i amb experiència en altres entitats del territori, treballa aquests primers mesos per regularitzar la documentació, actualitzar els estatuts, presentar els canvis davant la Generalitat i posar ordre a una estructura que durant molts anys havia funcionat gràcies al voluntarisme dels seus integrants.
“Posar en marxa una maquinària que ha estat mig adormida durant un temps costa molt”, admet el president. Tot i això, es mostra optimista perquè assegura que el nou equip comparteix una mateixa manera d’entendre la Joia: una entitat oberta, activa i plenament integrada en la vida comunitària.
La irreparable pèrdua de Víctor Nuez, una de les figures més estimades i determinants de l’entitat, ha obligat la societat musical a afrontar un relleu tant inesperat com necessari
Recuperar el vincle amb el barri
Aquest és, probablement, el principal objectiu de la nova etapa. Navarro considera que la Joia havia anat perdent part del seu arrelament històric. Durant anys, bona part dels esforços es concentraven en les actuacions musicals, moltes d’elles fora del barri, perquè representaven una font d’ingressos imprescindible per mantenir viva aquesta entitat centenària.
“La banda era qui aportava els diners”, resumeix. Les actuacions fora del barri es van convertir durant molts anys en una font indispensable d’ingressos per mantenir l’activitat quotidiana de la societat.
Aquelles actuacions permetien afrontar les despeses que moltes vegades fan perillar l’existència de les entitats socials. “Avui mateix m’ha arribat el rebut de l’aigua. Encara que no gastis ni un metre cúbic, ja són cent euros. Són despeses que has d’assumir igualment.”
Aquesta exigència econòmica explica que els esforços se centressin a garantir la supervivència de La Joia, encara que això comportés una menor presència en la vida associativa del barri.
Ara, però, la nova junta vol reduir la dependència dels ingressos procedents de les actuacions musicals gràcies a una millor gestió de les subvencions, un àmbit que fins ara pràcticament no s’havia treballat. La incorporació de persones amb experiència en tràmits administratius ha de permetre professionalitzar la gestió i dedicar més esforços a la vida associativa.
Però Navarro insisteix que res d’això tindrà sentit si la Joia no torna a ser una entitat de barri. “No podem demanar si abans no oferim res. Si no participes, si no et dones a conèixer, és molt difícil que la gent et faci confiança”.
Modernitzar la Joia sense renunciar a la seva identitat
La transformació també afectarà la proposta cultural. La banda continuarà sent un dels pilars de l’entitat, però la voluntat és actualitzar-ne el repertori i explorar nous formats. Entre les idees hi ha la possibilitat de col·laborar amb grups de batucada, incorporar música més actual i fer actuacions que connectin amb un públic més ampli.
Paral·lelament, la Joia continuarà potenciant la coral tradicional i la coral gòspel, alhora que estudia organitzar tallers i noves activitats aprofitant millor el local social. També s’ha iniciat una renovació de la presència digital de l’entitat, amb la reorganització de les xarxes socials i la voluntat de guanyar visibilitat a Internet. “Avui dia, si no ets a les xarxes o no apareixes a Google, és com si no existissis”, resumeix Navarro.
Amb la vista posada al centenari de l’any 2028, la nova junta pretén que la Joia de Montjuïc torni a ser una entitat del barri, oberta, activa i plenament integrada en la vida comunitària
El centenari, un punt de partida
Tot aquest procés té un horitzó clar. El 2028. La Joia celebrarà cent anys d’història i ja treballa perquè aquesta efemèride es converteixi en un gran aparador de l’entitat. La idea és que la celebració s’allargui durant tot l’any amb exposicions, concerts i activitats obertes al barri.
Entre els primers projectes hi ha una exposició fotogràfica a la Biblioteca Francesc Candel i la recuperació d’algunes iniciatives que en Víctor ja havia començat a preparar abans de la seva mort. Però Navarro insisteix que el centenari no és el destí final. “El meu objectiu no és arribar al 2028 i ja està. El que volem és arribar-hi i continuar molts anys més”.
Per aconseguir-ho, la nova junta fa una crida al veïnat. “Només demanem que la gent ens doni una segona oportunitat. Que vingui, ens conegui i vegi tot el que estem construint. Volem que la Joia torni a ser una entitat del barri i que el barri la senti com a seva”.
Amb aquesta voluntat de tornar a obrir les portes al barri, la Joia de Montjuïc inicia una etapa marcada pel relleu generacional, però també per l’ambició de recuperar el paper que històricament havia tingut als barris de la Marina.
