Hi ha entitats que, amb els anys, acaben convertint-se en molt més que una associació. Són refugi, punt de trobada i memòria viva del barri. És el cas d’Àncora, el Centre Cultural de l’Àmbit de la Dona, que un any més va tornar a reunir desenes de veïnes als Jardins Elías Ortiz en la seva ja tradicional festa popular.
Entre l’olor de les botifarres, les taules compartides i les converses que s’allargaven sota el sol de maig, una cinquantena de dones van tornar a reivindicar una manera de fer comunitat que resisteix el pas del temps: cosir, trobar-se, fer-se costat, crear amb les mans i mantenir viu el valor dels petits espais de cures i convivència.
Enguany, a més, la trobada arribava en un any simbòlic per al moviment feminista, coincidint amb la commemoració de les històriques Primeres Jornades Catalanes de la Dona de 1976, considerades un dels grans punts d’inflexió del feminisme a Catalunya. “De feminismes n’hi ha molts”, recorden des d’Àncora. I el seu, probablement, és el de les dones que sostenen barri des de la quotidianitat.
L’entitat, una de les primeres associacions de dones de tot l’Estat, continua tenint com a gran referent Maria Ortega, distingida amb la Medalla d’Honor de la ciutat. Tot i això, el relleu generacional també comença a obrir-se pas, amb companyes com Esther i Eulàlia assumint cada cop més protagonisme dins la junta.
La jornada va combinar tradició i aire renovat. A l’escenari hi van passar propostes tan diverses com La Joia de Montjuïc, la sessió de gimnàstica amb Alberto o el country amb Isabel, que van arrencar somriures i complicitats des de primera hora. A la tarda, el grup Calle Jaleo va posar-hi alegria i rumba amb una actuació plena de ritme i proximitat, mentre Folk Montjuïc tancava la jornada amb el caliu de la música popular i el tradicional rom cremat, de l’Abdó Florencio!
Entre els assistents també hi van ser presents diversos representants polítics del districte, com els consellers Georgina Lázaro (Junts), Ana Trapero (BEC), Francesc Almacelles (ERC), Albert Aixalà i Eudosio Gutiérrez (PSC), així com el regidor Jordi Castellana.
Potser el 23 de maig, el sol va picar més del compte. Però ni la calor va aconseguir apagar una celebració que, any rere any, continua demostrant que hi ha vincles que encara es cusen a mà.
