“I quan se celebrarà un Dia de l’Orgull Hetero?” és un mantra que cal suportar cada vegada que arriba el juny. Bé, aquest dia és cada vegada que hi ha la final de qualsevol campionat de futbol. Aquest any va ser la final de la Copa del Món. Tothom surt amb les seves banderes i expressa el seu orgull, en aquest cas nacional.
Però, mentre que l’orgull celebra la resistència i la inclusió, l’orgull heterosexual celebra l’alteritat, la superioritat d’alguns sobre d’altres, havent guanyat una competició. Aquí és on es materialitza el tercer mandat de la masculinitat: «un home de debò ha de ser millor que un altre».
Tothom reclama orgull heterosexual, però està tan naturalitzat que ni tan sols el veuen, perquè el fet que la masculinitat ocupi l’espai públic més que un dret és una obligació. Mentrestant, l’orgull es qüestiona perquè les persones a la perifèria ocupen l’espai públic, cosa que no és natural i que, al final, és una imposició. Però un bon espanyol no permetrà que quatre maricons i transgressors els imposin alguna cosa. A Madrid, els decibels es mesuren al mil·límetre i la música de l’orgull LGTBIQ+ està plena de multes, però quan l’heterosexualitat rugent surt als carrers els límits de soroll desapareixen màgicament.
D’altra banda, mentre l’orgull celebra l’amor i la inclusió de tothom, i el dret a existir, l’orgull heterosexual celebra la superioritat nacional, la supremacia, la imposició i el dret a existir per sobre dels altres. La violència passa al camp de joc, després al carrer i finalment a la casa. S’acaben de publicar dades que indiquen que les trucades a la 016 han augmentat a Espanya un 120% hores després de la fi del Mundial.
Qualsevol orgull nacionalista té conseqüències devastadores per a la convivència de tothom i el racisme i la xenofòbia són rampants.
D’altra banda, aquest any estic content que Espanya guanyi pel que simbolitza a geopolíticament i perquè un equip que representa la diversitat del país ha guanyat. La mateixa diversitat que els mateixos espanyols molt espanyols que s’omplen la boca amb la bandera menyspreen. Però això ja és un altre tema.
