La Marina incorporarà pròximament un nou nom al seu mapa. Una placeta del barri, ubicada al carrer Mare de Déu de Port a l’altura de la plaça de la Marina, que fins ara no tenia denominació oficial passarà a dir-se placeta de la Castanyera Angeleta, en homenatge a una veïna especialment vinculada a la vida quotidiana de la Marina de Port.
Originària de Galícia, l’Angela Sarmiento García va arribar a Barcelona amb només divuit anys i s’hi establí amb el seu marit abans de la Guerra Civil, en un context marcat per la precarietat i les dificultats de la postguerra. Es va instal·lar al carrer de la Mare de Déu de Port, 108. L’any 1942 va començar una petita parada on venia castanyes, gelats i llaminadures. Amb el temps, el seu marit, treballador de Renfe i fuster, li va construir una parada fixa que va acabar convertint-se en una botiga.
El negoci va anar canviant amb els anys. A la parada s’hi venien pa i altres productes i, posteriorment, la botiga es va especialitzar en joguines. Durant dècades, l’establiment va formar part de la vida quotidiana del barri i, especialment, de les famílies que hi acudien per comprar els regals dels Reis.
Les castanyes, però, van continuar formant part de la seva història. Durant els mesos d’hivern, l’Angeleta les torrava i les repartia entre el veïnat, especialment durant activitats organitzades al barri. Fins i tot després de jubilar-se va mantenir aquesta activitat i va continuar participant en actes i activitats adreçades als infants i les famílies de la Marina.
La seva botiga també va tenir un paper que anava més enllà de la venda de productes. Segons el relat familiar, l’establiment permetia als veïns encarregar joguines i anar-les pagant progressivament, una pràctica especialment important en una època en què les economies familiars eren més ajustades. La botiga es convertia així en un punt de trobada habitual del barri.
L’homenatge neix de la iniciativa de La Marina Viva, que feia temps que buscava una manera de mantenir viu el record de l’Angeleta. Inicialment, s’havien plantejat altres fórmules, com una exposició o una gegantona, però finalment van optar per donar el seu nom a una placeta que ja era un punt de trobada per al veïnat. La proposta va arribar a la comissió de memòria de Sants-Montjuïc i posteriorment va rebre l’aprovació del Nomenclàtor i del Plenari del Districte de Sants-Montjuïc.
El canvi de nom permet incorporar al nomenclàtor una figura vinculada a la memòria quotidiana del barri. L’Angeleta no va ser una personalitat pública ni una figura institucional, sinó una comerciant que durant dècades va mantenir una relació estreta amb els veïns i, especialment, amb els infants. El nou nom converteix aquesta memòria en part del paisatge urbà de la Marina.
Ara només queda que la nova denominació es faci visible sobre el terreny. I amb ella, que el nom d’Angeleta continuï formant part de la vida de la Marina.
