La caiguda de la primera dent de llet d’un infant provoca molta alegria i excitació a tot l’entorn! Que caiguin les dents de llet implica que el nen o nena s’està fent gran, cosa que enorgulleix al protagonista i a la família, i sovint ve acompanyat d’una visita nocturna de la Fada de les dents o del Ratoncito Pérez que deixen una moneda o regalet (sis plau, no una llaminadura!) sota el coixí.
Els humans som difiodonts, com la majoria de mamífers, que vol dir que tenim dues denticions successives (la de llet o temporal i la definitiva o permanent), per anar-se adaptant al creixement dels ossos maxil·lars. Les dents permanents no hi cabrien, als maxil·lars d’un infant, i les de llet en una boca d’adult quedarien massa petites i separades.
I el procés de canvi es va fent a poc a poc i per etapes. La primera etapa del recanvi sol iniciar-se cap als 6 anys, però hi ha molta variació i tot és normal. Durant un parell d’anys es canviaran els 8 incisius temporals pels permanents, 4 superiors i 4 inferiors. És important saber que en aquesta mateixa etapa erupcionen també els primers molars permanents, però sense que en caigui cap de llet: surten per darrere de l’últim molar temporal.
Després ve una etapa de repòs llarga, d’uns 2 anys, i cap als 10 anys però també amb molta variació, quan ja sembla que ens hem oblidat que les dents cauen, s’inicia la segona etapa del recanvi, en què durant un altre parell d’anys es canviaran els canins i molars temporals pels seus corresponents canins i premolars permanents (sí, els molars temporals són substituïts per premolars, que són una mica més curts i ens ajuden a guanyar espai).
Veiem doncs que les dents de llet ens han d’acompanyar durant molt de temps i és important cuidar-les i tractar-les si cal, per afavorir el bon desenvolupament dental i facial.
El recanvi dental és un procés fisiològic i no cal fer res especial (a part de seguir mantenint una bona higiene oral diària i una bona alimentació). De vegades la dent de llet cau en pocs dies, de vegades triga una mica, perquè hi ha infants que no paren de moure-la i n’hi ha que ho eviten al màxim. Tot és normal.
De vegades passa que un incisiu permanent surt per darrera del de llet, que encara no ha caigut. D’entrada tenim marge d’actuació i podem animar al nen o nena a menjar coses una mica consistents com una poma o un entrepà per afavorir que la dent que ha de caure es mogui. Un cop caigui, l’incisiu permanent s’anirà recol·locant al seu lloc en funció de l’espai que tingui. Si l’incisiu permanent segueix erupcionant i el de llet no es mou gens sí que és millor consultar-ho amb el dentista.
Sempre he pensat que el recanvi dental és un dels pocs rituals de pas que mantenim a la nostra societat, i ho trobo bonic. Algunes àvies que he tractat que porten un penjoll amb una dent de llet del seu net o neta deuen estar d’acord amb mi!
Maria Terrades Oliver
Odontòloga, CAP La Marina
