Barcelona és una ciutat de grans esdeveniments. Però la pregunta que cada vegada es fan més veïnes i veïns és una altra: fins a quin punt tot això reverteix en la ciutadania?
El debat és obert. I, a poc a poc, també arriba a les institucions.
En aquest context, iniciatives com el 48H Open House Barcelona prenen un nou sentit. Enguany, en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, el projecte ha fet un pas rellevant: sortir del circuit habitual i arribar a nous barris. Així neix l’Open Barri a la Marina.
Encara no parlem d’una transformació estructural. Però sí d’una oportunitat real: dinamitzar, projectar i, sobretot, canviar la mirada sobre territoris massa sovint fora del relat central de la ciutat. Obrir espais, explicar-los, fer-los accessibles —també simbòlicament— és una manera de reconèixer el valor d’allò que ja hi és.
L’experiència ho confirma. Milers de persones recorrent el barri, descobrint espais, entrant per primera vegada a equipaments que els eren desconeguts. Curiositat, interès i, sobretot, una nova manera de mirar la Marina. Aquest és el veritable impacte.
Però perquè aquest impuls no quedi en una anècdota, cal anar més enllà. Cal situar la xarxa veïnal, d’entitats, i el talent local al centre. Les persones que viuen, pensen i construeixen barri cada dia són les que poden donar continuïtat a aquest tipus d’iniciatives. Sense elles, i la seva implicació, no hi ha continuïtat ni relat possible.
En aquesta línia, la trobada d’autores i autors locals, amb motiu de Sant Jordi, que impulsem des de La Marina és també una aposta clara: fer emergir noves veus, ampliar el mapa cultural del barri i reforçar una identitat pròpia que sovint ha quedat diluïda.
Tot plegat coincideix amb un altre repte de ciutat: la capitalitat mundial del comerç de proximitat. Barcelona pot continuar sent ciutat d’esdeveniments. Però, sobretot, ha de ser una ciutat que funcioni per a qui hi viu. Que el creixement i la projecció també es tradueixin en millores tangibles. I això vol dir una cosa molt concreta: oportunitats reals, continuïtat i confiança en el talent i en les xarxes veïnals i ciutadanes, diverses, que ja existeixen —però que avui, massa sovint, se senten al límit de no poder sostenir-se.
Un escenari fràgil que exigeix mirada llarga
En paral·lel, s’imposa una evidència: ens trobem en un escenari d’incertesa extrema. La fragilitat dels partits tradicionals, la fragmentació electoral i l’auge de l’extrema dreta estan redefinint el tauler polític. Al mateix temps, costa avançar en millores socials per la resistència d’un model esgotat que molts dels qui en surten beneficiats no volen transformar. Tot plegat alimenta una agressivitat política i mediàtica a la qual no estàvem acostumats, però que correm el risc de normalitzar.
A aquesta tensió s’hi suma un descontentament creixent en sectors clau: mestres, professionals de la salut, treballadores dels serveis socials o de les biblioteques. Àmbits sovint feminitzats, precaritzats i sotmesos a una pressió constant, que avui alcen la veu per reclamar condicions dignes. No és un conflicte puntual, és un símptoma.
I, de fons, un context internacional inestable, marcat per conflictes com els d’Ucraïna o l’Iran, i per la desestabilització d’equilibris econòmics i comercials globals. Tot plegat configura un escenari complex, que impacta també en la vida quotidiana.
Davant d’això, convé reivindicar la serenor. No com a resignació, sinó com a actitud activa: per pensar amb perspectiva, per no deixar-nos arrossegar pel soroll i per continuar construint respostes des de la responsabilitat col·lectiva i la mirada llarga.
