Diego García Egea, veí de Cases Barates i figura històrica del moviment cultural i associatiu de la Marina, va rebre el passat dilluns 10 de novembre la Medalla d’Honor de Barcelona.
Un guardó, entregat per l’alcalde Jaume Collboni al Saló de Cent de l’Ajuntament, que és el reconeixement a tota una vida dedicada a treballar pel barri. Nascut l’any 1943 a les Cases Barates, fa més de mig segle que participa en la vida comunitària dels barris. En el seu recorregut ha estat president de l’Associació de Veïns i Veïnes del seu barri natal, fundador de l’Associació de Veïns d’Estrelles Altes, de l’Associació Cultural Amics de la Marina, del Club Deportivo Pedrell o el Grup de Flamenc d’Estrelles Altes, així com entrenador de menuts a diversos clubs de futbol. Dins el seu repertori, també és conegut per la seva faceta d’artesà.
En el vocabulari d’en Diego mai ha existit la paraula ‘no’. De jove es va treure mig títol de lampista i feia reparacions i ajudava a tothom qui li demanava, pràcticament de franc. “Si em donaven dues o tres pessetes ja podia anar al cinema” va bromejar en una entrevista a La Marina l’any 2017. Encara avui en dia, és present a pràcticament totes les celebracions del barri: Carnestoltes, el Pessebre Vivent, la Cavalcada de Reis i un llarg etcètera.
Amic íntim d’un altre Medalla d’Honor com és en Benito Maín, esperava el seu torn per ser guardonat. “Ja era hora!”, va expressar en una connexió telefònica al programa Sintonia amb els Barris, de La Marina FM 102.5.
Per no perdre els costums, va atendre la trucada del programa mentre ajudava en el muntatge de l’arbre de Nadal del barri, una escena que defineix la seva figura. “Després de cinquanta anys treballant pel barri amb en Maín, ja em tocava. Estic molt feliç, va ser un acte molt bonic i és un orgull ser reconegut entre tota la gent que s’esforça per millorar casa seva”.
La Medalla d’Honor fa justícia al seu recorregut, però la magnitud d’en Diego no es pot contenir en cap reconeixement formal. Per entendre com d’entregat, treballador i imprescindible és, cal haver-hi coincidit. Afable, atent i sempre disposat a ajudar, amb aquesta distinció una de les ànimes del barri rep l’homenatge que feia anys que mereixia.
