L’arquitecta Sandra Bestraten ha estat reconeguda com a Barcelonina de l’Any 2026 per El Periódico, un guardó que enguany ha compartit amb Esteve Camps, president delegat de la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família. El reconeixement arriba en un any especialment vinculat a l’arquitectura a Barcelona, amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura, el Congrés Mundial d’Arquitectes i diverses commemoracions relacionades amb la transformació urbana de la ciutat.
Bestraten va assumir el passat mes de juny el deganat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) després d’haver presidit durant vuit anys la Demarcació de Barcelona de la institució. Arquitecta per l’ETSAB, professora universitària i sòcia de l’estudi Bestraten Hormias Arquitectura, la seva trajectòria professional ha estat vinculada a àmbits com la rehabilitació, la sostenibilitat, l’accessibilitat i l’habitatge social.
Però la relació de Bestraten amb Barcelona no s’explica només des de la seva trajectòria professional. Fa gairebé un quart de segle que viu a la Marina, un vincle que ha anat acompanyat d’una implicació continuada amb el barri i del seu interès per la transformació urbana dels seus diferents nuclis.
Aquesta mirada sobre la Marina va quedar especialment reflectida en el llibre De la Zona Franca a la Marina. 100 anys d’habitatge social a Barcelona 1925-2025, que Bestraten va publicar conjuntament amb els també arquitectes i veïns Emili Hormias i Jaime Pérez. L’obra recorre un segle d’habitatge social a la zona a través de fotografies, plànols i documentació, i analitza com els diferents models residencials han anat configurant els barris de la Marina.
El llibre és, en bona part, resultat d’un treball que ve de lluny. Bestraten ja havia participat en projectes d’anàlisi i millora de la Marina des de l’àmbit universitari. El 2016, per exemple, va dirigir estudiants de l’ETSAB en el projecte Marina Sense Barreres (MASBA), que va estudiar l’accessibilitat dels carrers, comerços i equipaments del barri amb la participació d’entitats veïnals i de persones amb diversitat funcional.
La seva vinculació amb la Marina també ha estat present en el debat sobre l’espai públic. En diferents intervencions ha posat el focus en la necessitat de connectar millor els diversos nuclis del barri i de reivindicar-ne la identitat dins del conjunt de Barcelona. En una xerrada celebrada l’any passat a la Biblioteca Francesc Candel, Bestraten explicava que la història de la Marina està marcada per l’existència de nuclis que durant dècades van quedar separats per fàbriques i infraestructures.
Ara, des del deganat del COAC, Bestraten afronta un mandat de quatre anys al capdavant de la institució professional dels arquitectes catalans. Entre els reptes que ha assenyalat hi ha l’habitatge, la sostenibilitat, l’accessibilitat i la relació entre arquitectura i societat.
El guardó de Barcelonina de l’Any arriba així en un moment especialment significatiu de la seva trajectòria: com a nova degana dels arquitectes catalans, però també com a arquitecta i veïna que ha fet de la Marina un dels seus espais de treball, estudi i compromís professional.
