Som el Javier i la Lucía, pares de la Clara, que aquest any ha començat a l’escola bressol municipal El Cotxet, al grup de caminants. Al principi ens van sorgir molts neguits… Ens trobarà a faltar? Plorarà molt? Però amb acompanyament, paciència i rutines, la Clara va aconseguir adaptar-se molt bé. Aquí és on ella ha tingut les primeres relacions més estables amb altres adults i infants fora de l’àmbit familiar. Al llarg d’aquests mesos, ens hem adonat de la importància que ha estat per a ella establir vincles, no només amb la Judit i la Laura, les seves referents, sinó amb altres educadores, mestres, cuineres…que quan es troben per l’escola es saluden amb entusiasme.
El mateix passa amb els infants del seu grup. Pel matí quan anem camí a la bressol, anem anomenant els noms dels seus companys i companyes i ella els va saludant o fent petons a l’aire. És emocionant veure com cada vegada van interaccionant més entre ells, s’ensenyen joguines, es persegueixen, riuen, es fan abraçades… I també es fan alguna empenta perquè volen la mateixa nina, el que toca, ja que estan aprenent a relacionar-se.
Tots aquests vincles són essencials per a que la nostra filla construeixi la seva identitat i guanyi confiança, seguretat i autonomia. Com a pares, el que més posem en valor de la seva estada al Cotxet és que estigui bé i sigui feliç, i això és possible gràcies a que se sent vinculada a l’espai, les educadores, els infants… és com una segona casa per a ella. Creiem que una de les grans tasques que fa la bressol com a primer agent socialitzador després de la família és assegurar i enfortir aquests lligams.
Per a que això succeeixi, també és essencial establir una relació de confiança família-escola. Nosaltres agraïm tenir moments en el dia a dia on poder comunicar-nos amb la mestra i compartir dubtes o informacions rellevants, d’aquesta manera construïm una mateixa visió i treballem plegades.
