Serafín García, veí d’Eduard Aunós
L’ideal, ara que es parla de la contaminació, és que pel passeig circulés el mínim de vehicles possible i que fos un passeig dedicat als vianants. No obstant això, és difícil perquè va ser ideat per assumir una part important del trànsit que es genera al polígon industrial de la Zona Franca, a més de connectar amb altres parts de la ciutat.
Si descarreguem el trànsit del passeig cap a altres carrers del voltant, se saturarien, però si realment apostem per treure trànsit, s’haurien de buscar alternatives de manera que no traslladem el problema a un altre lloc. M’agradaria sortir al passeig i sentir que realment estic passejant, que tinguem arbrat i bancs.
Sobre el procés participatiu, s’haurien de fer gairebé 40.000 projectes diferents, un per cada veí, però com que és impossible, s’han de buscar les solucions més intel·ligents. Experts en urbanisme hi ha molts, i em sembla ideal que els veïns puguin opinar sobre el seu barri, perquè sovint, l’opinió del veïnat dona llum als tècnics de l’Ajuntament que potser no han caigut en un aspecte determinat.