Alejandro Flores
La Sala Maremar és un teatre situat gairebé al final del passeig de la Zona Franca. A pocs metres de Cases Barates-Eduard Aunós. Al mateix edifici de l’Escola Bàrkeno i just enfront del Centre d’Aprenentatge de la SEAT. El ressonar dels motors dels cotxes i camions que creuen dia rere dia l’eix central de la Marina, però, no traspassa els murs infranquejables d’una sala plena de butaques on la gent del barri gaudeix de la cultura de proximitat.
“La Sala Maremar es va construir perquè molts veïns demanaven un espai per fer teatre i cultura. Quan la vam inaugurar, el 2019, però, va esclatar la pandèmia i vam passar de tenir un teatre nou a la Marina a no poder utilitzar-lo”, lamenta la dinamitzadora de la Sala Maremar, la Lídia Tortosa. Com a tots els centres cívics, la programació es va haver d’aturar de cop per adaptar-la al format digital i, quan es va tornar a la presencialitat, “de les 164 butaques només podíem utilitzar 40 i amb moltes restriccions”.
Després d’uns mesos amb molta confusió per part dels assistents, que encara no tenien ben bé clar quines eren les restriccions, la Maremar tornava amb una nova normalitat, passant de tenir poc aforament a assistents que havien de quedar-s’hi fora.
En aquesta nova etapa, l’equipament reprèn la seva essència: la participació veïnal mitjançant la Comissió de Programació. Es tracta de l’ens que dinamitza i coordina la sala. “El que fem des de la comissió és fer una crida a les companyies, grups i persones del barri perquè hi participin i facin propostes de programació. La idea és que els veïns participin i s’impliquin de manera activa”, explica la directora de la Sala Maremar, la Casa del Rellotge i la Sala Pepita Casanellas, la Marta Morillo. Assegura que molts dels espectacles tracten temàtiques socials, “que estan a l’ordre del dia, i més a un barri com la Marina, reivindicatiu i amb aquestes sensibilitats”.
N’és un exemple l’obra ‘Ombres Gitanes’, que la va portar el Casal de Barri de la Vinya, i que va omplir la Sala Maremar d’espectadors. “Aquesta obra és la història dels gitanos: la nostra persecució i fugida. Malgrat que hi ha escenes crues, és una forma d’explicar la nostra història per combatre l’antigitanisme d’algunes persones”, comentava el Samuel García, director de lleure d’ètnia gitana, artista i mediador comunitari. Les ombres projectades per un grup de dones a un gran llençol de tela blanca mostraven la història d’una de les comunitats més perseguides del món, la seva arribada a Barcelona i com es van haver de fer un lloc per viure-hi en pau i reivindicar els seus drets.
El que es fa des de la Maremar és fomentar la cultura de base i la proximitat mitjançant espectacles íntims i que s’ajustin a la necessitat cultural de cada barri, coincideixen la Lídia i la Marta. És una reivindicació que neix des de les associacions i entitats culturals de la Marina, agrupades en la Unió d’Entitats, responsable de la gestió dels centres cívics i d’aquesta sala.
Així, la directora de la sala també defensa que totes les escoles haurien de tenir una sala d’actes “perquè la cultura i les arts escèniques serveixen per expressar-se a totes les edats, i més a un barri com el nostre, on tenir accés a la cultura és tenir accés a l’educació i a la realitat del que passa perquè ningú es quedi despenjat”. “El teatre és cultura, i la cultura és una eina de reivindicació per mostrar la realitat d’una altra forma”, reivindiquen les dinamitzadores.
