TEXT: Yaiza Sánchez
Segons la plataforma Innovació en Formació Professional, enguany se sumen 39.467 alumnes nous als cicles formatius, fet que suposa un increment del 4,1%, fins als 1.013.913 estudiants arreu del país. La major part de les demandes han estat dirigides als Graus superiors (amb 25.749 alumnes, un augment del 5,2%), seguit dels Graus Mitjans, que assoleix la xifra de 10.111 escolaritzacions. La gran quantitat de sol·licituds ha provocat que al voltant de 50.000 estudiants no tinguin plaça, 20 mil a Catalunya.
Una demanda que trontolla el mercat laboral
La situació s’ha donat arreu d’Espanya, amb xifres que il·lustren una mateixa tendència, i l‘Institut Mare de Déu de la Mercè no ha estat una excepció. La directora del centre, Lourdes González, apunta que és una conseqüència de la crisi actual, agreujada per la Covid-19: “Moltes persones no han trobat feina i han optat per seguir formant-se. Per exemple, al grau d’informàtica hi ha periodistes, arquitectes… que han vist un nínxol de mercat i han volgut apostar-hi”, explica.
L’Institut Mare de Déu de la Mercè té un ventall de cicles de formació que cursen des d’adolescents de setze anys fins a persones majors d’edat que volen completar uns estudis previs, siguin formatius o universitaris. L’augment de la demanda fa plantejar una pregunta: podrà el mercat laboral absorbir l’oferta? Per la Lourdes González és qüestió de buscar un equilibri gairebé impossible d’assolir.
Ho exemplifica amb el cas del curs de tècnic de so. “Tenim tres línies en aquesta modalitat i no sé si el mercat podrà absorbir aproximadament 70 joves per promoció“, reflexiona. En aquests casos, segons apunta la directora, el més recomanable és completar els estudis amb altres formacions per ocupar feines més concretes.
Afegeix, però, que el món digitalitzat ha fet sorgir més ocupacions, les formacions de les quals tenen més sortida laboral. “Hi ha professions noves relacionades amb la música, les aplicacions informàtiques, els videojocs… que són desconegudes i tenen menys demanda i que, en canvi, tenen bona resposta dins del mercat”, sentencia. Així i tot, assegura que “és complicat buscar l’equilibri, sempre ho ha estat”
Què n’opinen els estudiants de les Formacions Professionals?
L’Alba Pérez, de divuit anys i estudiant del segon curs del grau d’Estètica i Bellesa, assegura que és una alegria tornar a la presencialitat després del format híbrid que va imposar la pandèmia, el qual qualifica de “tortura”. En el seu cas, tenia molt clar des d’adolescent que volia estudiar aquesta formació. “Ha complert les meves expectatives. Són formacions molt pràctiques en les quals s’aprèn molt. A més, l’estètica té molts camins: depilació, maquillatge…”, informa.
La Teresa Agudo, de vint-i-dos anys, és alumna del curs d’Assessoria d’Imatge Corporativa. Va entrar a l’Institut Mare de Déu de la Mercè el 2018 i va començar cursant Estètica i Bellesa. Tanmateix, per recomanació del personal docent i investigació pròpia va fer un canvi. “Vaig triar l’FP perquè no em veia al batxillerat o la universitat”, relata. Assegura estar molt satisfeta amb l’elecció, ja que “el professorat és bo i l’aprenentatge es basa en les pràctiques, fet que et prepara més pel món laboral”.
En Gerard Palma, de vint-i-sis anys, estudia Tècnic de So. Abans va cursar Vídeo-DJ, però en acabar la formació va completar-la amb l’actual. Explica que en finalitzar l’ESO va escollir aquestes branques perquè “m’agrada la música i vull trobar una feina relacionada amb ella”. Com les companyes, també recomana la Formació Professional. “Les classes no són tan teòriques. A més, pots anar provant diferents camins, veure què t’agrada i inclús completar els estudis després”, apunta.
Un sistema educatiu que no aposta per la Formació Professional
Malgrat l’auge de demanda i la satisfacció de l’alumnat de Formació professional, la directora de l’Institut Mare de Déu de la Mercè, Lourdes González, assegura que en l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) no s’expliquen les necessitats del mercat i quines professions poden satisfer-les. “Ensenyen a tenir un bon expedient i ser responsable, fet que és útil, per descomptat. Però qui explica com és el mercat laboral i quines formacions poden tenir un futur?”, es pregunta.
Afegeix que, especialment durant el batxillerat, l’alumnat comparteix un objectiu clar: les Proves d’Accés Universitari (PAU). “No solen ser batxillerats de professionalització”, insisteix. En definitiva, conclou que el sistema educatiu obligatori actual encara està molt condicionat per la universitat.
A aquest fet se l’uneix el prestigi que tenen els graus universitaris per sobre de les Formacions Professionals. “A les famílies és habitual dir ‘com que no serveixes per estudiar, a formació professional’. Però no és així: es treballa diferent, per projectes i amb una base pràctica, i s’orienta molt al mercat laboral”, explica Lourdes González. Així, la directora anima a apropar-se, explorar i, sobretot, conèixer les necessitats dels fills i filles. “No tallar-los les ales. És el pitjor que podem fer”, conclou.
