Redacció: Juan Bibian
Havia llegit tantes crítiques negatives de l’últim film del gran Eastwood que no n’esperava massa i la veritat és que m’he endut una agradable sorpresa.
Aquí és Earl Stone un vell horticultor de 90 anys, veterà de la Segona Guerra Mundial. Earl està sol i en fallida, ja que s’enfronta a una execució hipotecaria del seu negoci. És llavors quan li ofereixen una feina que simplement li exigeix conduir. Tot sembla bastant fàcil, però, sense Earl saber-ho, el que realment està fent és transportar cocaïna. Tot es complica quant un agent de la policia comença a investigar esta misteriosa “mula” que transporta drogues per al cartel mexicà de Sinaloa. Aquesta trama senzilla i sense massa escarafalls i d’interès normal, és el menys important al film.
És en la seva evident connexió amb la pròpia vida del cineasta i la seva relació amb la seva família on la pel·lícula cobra una gran força. De fet, ens explica la pròpia historia del cineasta amb els essers més propers, l’allunyament d’ells, la seva despreocupació per les seves dona i filla, el seu egoisme i els seus errors, i l’abandonament de les persones més estimades. L’escena a l’hospital amb la seva exesposa , impecable Dianne Wiest, és de nota i la reconciliació amb la seva filla amb la que no es parlava des de feia més de 30 anys és d’una gran sensibilitat; amb l’afegit que aquesta filla la interpreta la seva pròpia filla Allison , el que li dona un plus de veritat i emoció molt gran.
En aquests moments personals és on el film arriba a la nota més alta i demostra la valentia, el penediment i la dignitat d’un home , un actor, un director ja nonagenari que destil·la humanitat i veritat. Espero que aquest no sigui el testament cinematogràfic d’Eastwood, encara que ho sembla i que el director de “Sense perdó”,”Mystic River” ,”Bird” i moltes d’altres obres mestres, encara ens regali algun títol per afegir a una de las filmografies més interesants dels últims 40 anys.
