Xavier Sanz
Ara li toca el torn al patinet elèctric, fa uns anys van ser les bicicletes i anteriorment els monopatins a les places públiques. La ciutat evoluciona, la mobilitat es fa més complexa i, gairebé sempre, el mercat i les persones anem per davant de l’administració.
El debat sobre aquests artefactes es situa sempre en termes de convivència, moda passatgera o tendència del mercat. Tot plegat és cert, però, i si molts usuaris d’aquests transports alternatius tinguessin una mirada econòmica en la seva tria? És a dir, ens podem plantejar que molts barcelonins i barcelonines trien, per exemple, el patinet elèctric com a mitjà més econòmic per als seus desplaçaments quotidians?
El preu del transport públic a la ciutat està provocant un fenomen de substitució per transports alternatius del que hauria de ser el mètode natural de desplaçar-se per la majoria de la població. De ben segur, que els patinets elèctric tenen una explicació més complexa, però convidaria als gestors públics del transport a una reflexió a fons sobre aquest fenomen.
No voldríem tenir carrer plens de patinets i autobusos o metros buits…