Pau Llopis
El mes de març ja està a tocar, i com bé sabem, és en aquest moment quan té lloc un dels dies més importants i que genera més mobilitzacions de tot l’any. Es tracta del 8-M, Dia Internacional de la Dona. I es que la situació de les dones s’ha convertit en un dels elements principals del dia a dia de la política nacional, amb l’aprovació de lleis com poden ser la polèmica i recent del “només sí és sí”, que ha generat un fort debat tant en l’àmbit institucional com social, resultant en una ja habitual confrontació entre les diferents postures existents en l’espectre ideològic del país.
A més a més, per desgràcia, és també bastant freqüent que siguin notícia casos d’abusos sexuals, assetjament o violacions, com pot ser per exemple el mediàtic cas de l’exjugador del Futbol Club Barcelona, Dani Alves. Aquesta mena de situacions, tot i un cert avenç força positiu en els drets i situació general de les dones, continuen produint-se de forma diària a la nostra societat. Precisament per aquest i altres motius, per a moltes persones esdevé de vital importància manifestar-se, denunciar i reclamar que la lluita feminista continuï endavant fins a acabar del tot amb les desigualtats.
Amb raó d’aquesta jornada tan assenyalada als calendaris de tothom, hem sortit al carrer per preguntar a veïnes i veïns del barri la seva opinió respecte a aquesta data i la situació de la dona avui en dia, amb la finalitat d’obtenir una visió global de quina és la situació i realitat del feminisme a la Marina.
“El dia a dia de cada dona està ple de situacions que ens fan sentir diferents respecte al tracte i les oportunitats que tenen els homes”
En ser preguntats, la gran majoria dels entrevistats van coincidir a dir que es consideraven feministes, donat que com bé recalcava Óscar Rodríguez, de 17 anys i estudiant del cicle de vídeo i so a l’Institut de la Mercè, tot i que la situació de la dona ha millorat favorablement a les darreres dècades, encara hi ha “moltes coses a millorar”. María Torras, DJ de 45 anys, apuntava a més a més que aquesta lluita és necessària, ja que creu que el dia a dia de cada dona està ple de situacions que les fan sentir “diferents dels homes”.
De totes maneres, en certs casos hi ha certs aspectes o matisos que no acaben d’agradar o si més no, convèncer, del moviment feminista. Per exemple, Teresa Marzo, de 74 anys, ara jubilada i antigament peixatera del barri, argumenta que tampoc és necessari “martiritzar tant als homes”. Jaume Barrull, jubilat de 67 anys, per altra banda, esmenta que “això de parlar de totis” és quelcom que se li escapa i que fins i tot li fa certa gràcia.
Només Juan Manuel Martínez, tècnic de manteniment aeroportuari de 48 anys, no s’identifica com a feminista. Afirma que tot i considerar que homes i dones han de ser iguals, moltes vegades les feministes “es passen reclamant drets” i això dona lloc a situacions amb les quals no està d’acord, com pot ser per exemple que a les oposicions per a Mosso d’Esquadra, obligatòriament el 40% dels admesos hagin de ser dones.
En els debats i discussions sobre feminisme moltes vegades es planteja que és realment aquest moviment, quins objectius persegueix i quina dimensió comprèn. Hem volgut traslladar aquesta qüestió als consultats, els quals han coincidit en la seva totalitat que el que es busca és aconseguir la igualtat entre homes i dones, tant pel que fa a sous, com llocs de treball i drets en general. Carla Carreño, estudiant del cicle de fotografia i il·luminació a l’Institut de la Mercè, de 18 anys, ha incidit que és cabdal que “totes lluitem pels mateixos drets” per tal d’acabar de revertir per complet aquesta situació.
Finalment, hem volgut saber si els veïns i veïnes assistirien a alguna de les diverses manifestacions que tindran lloc durant la jornada del 8-M. En aquesta ocasió, les respostes han estat bastant paritàries entre el “sí” i el “no”. María Torras ha estat una de les que ha respost positivament a aquesta qüestió, afirmant que fins i tot hi va amb els seus fills, donat que considera que és important que es conscienciïn des de ben petits, ja que“ si no es comença educant a casa, anem malament“.
