Usuaris denuncien manca d’inversió i un servei de neteja deficient a Les piscines Picornell

Lourdes Tasies Cano

Situades a l’olímpica avinguda de l’Estadi, es van inaugurar el 1970 amb motiu del XII Campionat Europeu de Natació (1972). Amb la febre olímpica es millorà tota la instal·lació per acollir diverses modalitats de natació el 1992. Amb els anys, destaquen els nous espais incorporats: una sala de fitness, dues sales d’activitats dirigides, ludoteca, sala de bike, tres pistes de pàdel i quatre vestuaris, dels quals dos compten amb jacuzzi i sauna.

A 50 anys des de la seva obertura i després d’haver arribat a un màxim de 15.000 abonats els anys 2000, el descens és més que notable, han baixat fins a 5.000, tot i tenir una de les tarifes més assequibles entre els equipaments de natació públics.

Els abonats es queixen per la manca de manteniment de les instal·lacions

Un dia qualsevol del mes de juliol ens endinsem a les instal·lacions per comprovar algunes de les queixes que, en reiterades ocasions, han arribat a la redacció de LA MARINA. “Les últimes reformes es van fer l’any 1992 per acollir les competicions de natació i això és insostenible”, assegura un dels usuaris veterà que prefereix no donar el seu nom. “El servei de neteja és mínim, la meitat de les dutxes no funcionen, ni tampoc la majoria dels assecadors. El que ja és preocupant és que trobem paneroles arreu… ens hem queixat i no hi ha manera que ens escoltin”, assenyala una usuària al vestidor de dones i un grup allà present la secunda.

Els vestuaris

Les queixes d’aquests espais ja són des de fa anys, però “amb la pandèmia han anat a més”, segons molts usuaris. Asseguren que són principalment els vestidors els que acusen un deteriorament sostingut des de fa temps. Amb la Covid es van fer canvis per limitar els espais on no es podia accedir, com els jacuzzis i les saunes. Uns taulons de fusta encara separen la zona habilitada i la que va quedar en desús per les mesures higièniques.

No obstant això, la incorporació d’aquesta fusta, que s’humiteja, i un servei de neteja que no satisfà, han contribuït a l’aparició de paneroles. “Entre la calor, la humitat dels materials, inclosa la fusta incorporada, i una rutina de neteja que no acaba de convèncer-nos… sembla que vulguin que marxem”, es queixa el grup de dones.  El dia que ens vam endinsar a les instal·lacions de l’espai, en uns deu minuts als vestuaris de dones vam comptabilitzar un total de 6 paneroles. Tanmateix, dels assecadors disponibles només en funcionava bé un. “Ara a l’estiu no importa tant, però a l’hivern… imagina’t sortir d’aquí amb tot el cabell xop”, diu una dona gran que hi practica natació des de fa anys.

I la imatge a simple vista als interiors dels vestuaris els fa costat: Les dutxes mostren marques de la calç i el ferro, n’hi ha residus visibles acumulats en algunes columnes, “i els sanitaris no fan confiança d’entrar-hi”, afegeix un usuari del vestidor d’homes, marques de goteres i un estat mig ruïnós d’una part del sostre accentuen la sensació de deteriorament. 

S’ha mecanitzat el servei de neteja i s’han fet reformes, la resposta dels responsables

Moltes de les queixes assenyalen sobretot la manca de personal del servei de neteja. “Tot està brut”, reclamen els abonats. Com a resposta, l’Oliver Orellana, i el David Paredes, director i coordinador de les instal·lacions, respectivament, detallen les actuacions que han realitzat a fi d’atendre les reclamacions que els hi arriben. “Hem reforçat la neteja amb aparells intel·ligents com ara les màquines digitals d’escombrar, els clients potser per això no veuen el personal, i també mantenim els equips de neteja ben actius. Després de 1992 també s’han fet reformes de manteniment, s’ha solucionat una pèrdua d’aigua que hi havia a la piscina i provocava humitats, va tenir un cost de 200.000 euros, per exemple. Això no es veu, però s’ha fet.”

No obstant això, reconeixen que arran de la pèrdua d’abonats han hagut de reduir més de la meitat del personal de la neteja. Orellana defensa: “Hi ha coses que semblen brutes, però és perquè són velles, d’aquí aquesta sensació”, assegura i alhora defensa que si tot estigués tan brut, no superarien el control de sanitat que tenen cada mes. 

Sobre el calendari de reformes, expliquen que es va fer una remodelació en diferents fases: La primera, i ja acabada, ha estat la nova sala de fitness. Va suposar un avenç, ja que es va passar d’un petit gimnàs a un més contemporani, “que ha agradat molt als abonats perquè compta amb maquinària adaptada a qualsevol necessitat”, detalla Paredes.

La segona fase, i la de major rellevància per la seva urgència, són els vestidors. El 2019 es va formular un projecte de reforma que no es va arribar a executar arran de la COVID, justifiquen els responsables. Ara el projecte està aprovat a l’Ajuntament, i resta pendent de la llicència d’obres. “És prioritari i tan bon punt la tinguem començarem la reforma”. Inclourà algunes innovacions, com ara vestidors familiars i per a persones transsexuals, saunes noves i un vas d’hidromassatge al final del pàrquing, entre altres. “Hem de tenir paciència perquè estem parlant d’una quantitat de sis xifres”, demanen.

Finalment, hi haurà una tercera fase que contempla la redistribució de les sales dirigides, actualment molt atomitzades. Es vol millorar la complexa circulació que han de fer ara els usuaris arran del disseny arquitectònic.

Tot plegat la necessitat d’inversió es fa palesa en unes instal·lacions que van formar part de les icòniques olimpíades que van projectar Barcelona com “la ciutat”, amb una capacitat extraordinària d’organització i amb unes institucions còmplices de les necessitats i anhels de la seva ciutadania.

Què queda d’això? Ara la percepció és de desatenció i fins i tot abandonament

A causa de les brutals temperatures amb les quals haurem de conviure a la ciutat, cal una actitud i actuació diligent dels líders i gestors, ja que són cada vegada més necessàries en molts espais de la ciutat i a les Picornell els abonats les reclamen ja amb certa desesperació. A més, alguns perfils freqüents entre els usuaris són veïns i veïnes que no tenen l’opció d’accedir a espais privats i més cars, i pels quals, sovint, el servei té a veure amb una pràctica esportiva de recuperació per recomanació mèdica.

Les denúncies dels abonats: 

Els vestidors són el punt més crític pel seu deteriorament, denuncien els usuaris.

A la sensació d’una neteja deficient se suma l’aparició de paneroles

La resposta dels responsables:

Hi ha hagut reformes que estem fent per fases i s’ha mecanitzat una part del servei de neteja, defensen els responsables.

Una següent fase, imminent, millorarà sobretot la zona de vestidors.