Text: Andrea Bello
La pandèmia de la Covid-19 ens ha afectat a tots en major o menor mesura: després d’un confinament, un estiu que s’ha passat com s’ha pogut, una tornada a la rutina al setembre estranya i desigual, i ara amb noves mesures i restriccions, l’ànim col·lectiu està una mica decaigut i tocat, i amb raó.
És per això que des del diari La Marina hem sortit al carrer per fer l’exercici de buscar la llum en aquest moments on tot sembla fosc, de buscar quelcom de positiu i d’enviar entre tots un missatge conjunt d’ànim.
I és que en aquest moments incerts també cal destacar la resiliència dels veïns i veïnes de La Marina que segueixen endavant malgrat els entrebancs i adversitats, les d’abans de la pandèmia i les arribades amb aquesta.
Encara que no surtin a les notícies, les coses bones segueixen passant.
Actualment els grans mitjans de comunicació estan esmerçant esforços a informar sobre la gravetat de la pandèmia, la qual cosa és necessària per conscienciar a la societat. Però l’angoixa que estem patint, sovint provoca que ens hi centrem al cent per cent i perdem de vista que segueixen passant coses bones en el dia a dia. Per això hem demanat alguns veïns que comparteixin amb nosaltres les alegries recents que han tingut.
Per exemple, hi ha veïns que, tot i la pandèmia, han trobat feina. És el cas del fill de la Maria Martínez, que “portava bastant de temps buscant una feina i el van agafar a un gran gimnàs prop d’on viu que va obrir a l’agost, i on se sent molt agust”. La Maria estava conversant al carrer amb l’Artemia, totes dues mestresses de casa, i han acceptat el repte d’enviar un missatge encoratjador: “cal no rendir-se, perquè tot i que aconseguir feina està difícil, tot arriba si no es llença la tovallola”.
Una altra molt bona notícia és l’actitud i l’empenta d’en Jordi. Serà pare per segona vegada: “L’hem buscat, i en temps de crisi! La nostra filosofia és viure l’ara i no intentar buscar el moment perfecte perquè mai no arriba”. Així el futur fill Hugo s’uneix a Elsa, la petita de la parella i “l’alegria de la casa”. Pels que creuen que la situació no consent complaença alguna, aquí tenen un exemple.
I a la sort (diríem ara) de trobar una nova feina i l’optimisme davant un nou membre de la família se li afegeix la resiliència en els negocis familiars. N’hi ha també per qui la crisi de la Covid-19 també ha estat un moment de reinvenció. És el cas d’una parella de veïns que treballen a una empresa d’alimentació gourmet. “Al principi de la pandèmia vam veure que el túnel era molt negre, però li vam donar la volta amb comandes en línia i altres vies i l’empresa ha pogut tirar endavant”. Tots dos destaquen la importància de mantenir la serenitat, l’esforç i no rendir-se al tedi.
Més valor a les coses quotidianes
El mateix propietari de l’empresa gourmet ens afirma que “l’amor és el més important”, i és que ara valorem molt més la parella, la família, els avis. Gairebé tots els entrevistats han destacat com el fet més positiu tenir la família sana i estàlvia.
Les germanes Montse i Olga ara troben més temps per estar juntes, de fet les entrevistem mentre fan un passeig plegades: “ens veiem molt més ara, també durant el confinament la família, tot i estar separada, va fer molta pinya, i moltes videotrucades!”.
En general tothom ha trobat més temps per estar amb la família. És el cas de la Isabel, que és capaç de trobar el punt positiu enmig de tota aquesta incertesa: “el temps que abans treballaves el pots dedicar a estar amb els fills, tot i que és cert que cal imaginació, nosaltres hem jugat molt a jocs de taula, per exemple”, diu. Mitja desena d’entrevistats coincideixen amb Isabel en afirmar que ara valorem més la família i els nostres avis, i en general també el nostre entorn i les petites coses que ens envolten, com salutacions del veí o veïna de torn.
Fets senzills i quotidians s’han convertit en grans fites, com el mantenir les escoles obertes i poder fer classes. Débora és professora d’infantil i Inés, professora d’Institut, i totes dues asseguren que la tornada a l’escola i el fet d’haver pogut mantenir la presencialitat en el mes i mig que porten de curs són dues molt bones notícies. “Veure que els menuts estan alegres tot i el que està passant a les famílies i la incomoditat de les mesures de seguretat. S’hi han adaptat molt bé, i ara com ara és molt reconfortant ”, explica la Débora.
I un aspecte tant bàsic com és la salut esdevé un tresor. “sempre es deia “la salut és lo més important” i ara te n’adones que realment és així …” reflexiona l’Inés. I tan és així que tothom a qui els hi hem demanat repetien la frase “de salut, per sort tots bé”.
Mantenir els ànims perquè això també passarà
Per acabar l’exercici demanàvem als veïns i veïnes que enviessin un missatge d’ànims a aquelles persones que estan passant per situacions difícils o més complicades que les seves. Tothom va coincidir en un punt: no podem deixar-nos morir, hem de mirar el futur amb perspectiva i amb optimisme, tot i el panorama que deixa el bitxo.
L’exercici té la seva dificultat ja que com explica la Marta és complicat posar-se en la pell d’algú que ho està passant malament si no estàs en aquesta situació, però tot i així participa: “la societat ha d’estar unida per donar-nos suport els uns als altres i esperar que això passi. Serà dur, però passarà i ens en sortirem, cal tenir molta paciència i encara que sigui difícil ho hem de fer pel bé de tothom”.
El Jose i la Marina han perdut una oportunitat de feina a causa del coronavirus però afirmen que “estem amb ganes que això s’acabi per poder començar a treballar”. I aquesta és l’actitud de molta gent que ara s’ha quedat sense feina o ha hagut de tancar temporalment el seu negoci, com és el cas de la Mari Carmen, propietària del bar Café i Més. Ella ja ha passat per èpoques dures per al negoci però “aquesta és especialment dura perquè no depèn de que venguis més o menys sinó de que hi ha un virus que no et deixa treballar”. Tot i això, no es dona per vençuda “l’últim que hi ha és la mort i fins llavors s’ha de seguir endavant sense perdre els ànims i la força, perquè dels covards no s’ha escrit res”. Ella seguirà lluitant i anima la resta a que també ho fem “aixecant-nos cada dia amb bon esperit i dient: jo d’aquí surto!”.
I és que com bé ens va explicar el Luis “sembla que estiguem vivint en una pel·lícula de ciència ficció, però és la realitat i l’estem vivint. De vegades és complicat no tenir por” i gallardament assegura que “els éssers humans sempre hem passat per situacions complicades, guerres, altres pandèmies… i seguim vius i aguantant. A la nostra generació ens ha tocat viure això i també ho superarem. D’això sortim segur”.
