Un lloc on el punt de partida és el nostre patrimoni, allò que ens identifica com a cultura de la nostre població, com a persones. Això és el que pretén el Museu Etnològic de Barcelona amb tres segles de història.
Després de quatre anys de letargia, el 4 d’octubre el museu reobria les seves portes per salvaguardar les idees de la gent. Idees que eren plasmades en vitrines, dansa i música. Un museu format a través de la gent, que explica les arrels, les tradicions d’un poble que de forma individualitzada ens caracteritza.
La pretensió del museu etnològic és poder-lo arribar a olorar, tocar, fer música amb ell, veure-ho, com afirma el seu director, Josep Fornés. El recinte està format a partir de la disciplina antropològica de forma que estudia i ofereix a l’actual població de Barcelona, entendre i observar el significat de les seves tradicions de forma estètica però també científica. D’alguna manera, es podria percebre que l’etnologia ho és tot, perquè ens pot transportar al passat però de forma present, estudia els pobles i en definitiva les cultures.
Les impressions del públic varen ser molt venerades i positives. Per el moment, es pot contar amb un espai magníficament habilitat per tota a classe de públic, des d’aquells que disposen d’una minusvàlida, infants, gent de la tercera edat… I fins i tot, els turistes. Per tant, ‘’estem oberts i receptius a les opinions de la gent. És un museu per, sobre i de la gent; sense gent no hi hauria museu’’, diu Fornés.
De manera que, ‘’la voluntat de posar en diàleg: cultures diverses, antiguitat i innovació. Un treball potent que ha sabut arribar a molta gent i que té la pretensió d’incloure la cultura catalana i les de fora, signe identificació de la ciutat de Barcelona’’, declarava un visitant. En general, tots entenien la intenció del museu, les exposicions i el missatge subliminal que tracta aquest lloc, el respecte per les nostres arrels.
El fet de situar-se dintre de les xarxes museístiques de Montjuïc, l’Etnològic posa bastant èmfasi i estima a aquells barris que formen el districte de Sants-Montjuïc. Un dels objectius que volen complir es arribar als habitants d’aquests barris a partir d’exposicions temporals i activitats que en un futur, molt probablement, estiguin a disposició del gaudir dels veïns i veïnes.
Sobre el barri de la Marina?
El director Fornés és rotund i declara, ‘’el canvi es immutable. El barri de la Marina marxa amb el ritme de la gent; quan la gent canvia les coses, la gent gaudeix.’’ Ens descriu com un barri senzill i lluitador, en constant evolució i amb expectatives de progrés.
‘’Sentiment a flor de pell, una obertura molt sentida i molt esperada on estava tota la gent, totes les cultures.’’ La paraula per excel·lència d’aquest museu s’identifica amb el terme ‘’gent’’. Posar a proba els nostres coneixements, sentir amb els cinc sentits, caminar per el nostre passat de forma present, acceptar-nos a nosaltres i a la resta, identificant-nos amb les més petites peces que ens porta a les grans històries. El museu Etnològic, el nostre espai, les nostres sensacions.
