Juan Bibian
Hivern. Nit tancada. Sota zero. En una carretera despoblada, un furgó de trasllat de presos és brutalment assaltat. Martín, el policia que el condueix aconsegueix sobreviure atrinxerant-se dins la cabina. En el interior, els presos busquen la manera d’acabar amb ell i escapar. A l’exterior, algú aguaita. Vol un dels reclusos i no pararà fins que li entreguin.
Un thriller de primera dirigit pel cineasta català LLuis Quílez , que ha estat premiat pels seus curts en multitud de certàmens i que va treure la idea de la pel·lícula al haver viscut durant anys prop de La Model i entendre que d’alguna manera la presó és un cert reflex de la societat.
Recolzat per la interpretació d’uns notables Javier Gutiérrez i Karra Elejalde, junt a uns secundaris tan necessaris como ben dibuixats,
Gutiérrez s’ha d’enfrontar a una amenaça doble, amb els reclusos volent escapar i l’assaltant exigint quelcom molt concret que no està disposat a concedir.
A això s’hi ha d’afegir que el guió juga molt bé amb el misteri de la situació per anar aclarint poc a poc les motivacions de l’assaltant. Des del primer moment tenim clar que hi ha algun tipus de venjança darrera de les seves motivacions.
És interesant saber el menys possible abans de veure-la, però el que sí m’agradaria destacar és que és la cirereta perfecta del que hem vist fins llavors. Quílez manté tota aquesta intensitat de la que havia fet gala la pel·lícula però li dona un toc més humà que encaixa de meravella sempre dins de la lògica que ha anat marcant.
En temps de tancament obligat, aquest de ficció s’agraeix per la seva opressió i intensitat. Molt bon cinema d’acció amb poc que envejar al millor nord-americà.
