La Marina viu una de les transformacions urbanes més grans de la Barcelona actual. L’expansió de la Marina del Prat Vermell convertirà aquest territori en un dels principals pols de creixement de la ciutat, amb més de 10.000 habitatges projectats i una població potencial de 28.000 persones que se sumaran als més de 30.000 residents actuals.
Quan el desenvolupament estigui completat, la Marina tindrà més habitants que municipis catalans com Sant Feliu de Llobregat, Igualada, Lloret de Mar o Olot. Una dimensió que obliga a pensar el barri no només en termes urbanístics, sinó també socials.
Enmig d’una crisi d’habitatge que dificulta cada vegada més els projectes de vida de moltes famílies, la nova reserva d’habitatge protegit prevista al Prat Vermell pot representar una oportunitat d’estabilitat residencial per a part del nou veïnat. Però aquest creixement accelerat també planteja interrogants: com garantir serveis, equipaments, comerç de proximitat, espais comunitaris i qualitat de vida mentre el barri encara s’està construint?
És aquí on apareix una de les principals inquietuds del territori: evitar que la nova Marina es converteixi simplement en una gran ciutat dormitori i que el desenvolupament urbanístic avanci més ràpid que la cohesió social.
El Pla Singular, el nou marc municipal per afrontar el creixement de la Marina
L’Ajuntament de Barcelona ha situat la Marina dins dels anomenats Plans Singulars, una nova fórmula d’intervenció pensada per a territoris amb característiques molt específiques. Segons va explicar la regidora Raquel Gil en una sessió de retorn amb el veïnat celebrada a la Sala Pepita Casanellas (el passat dijous 7 de maig) la Marina ja no compleix els criteris socioeconòmics per continuar formant part del Pla de Barris, però necessita un acompanyament específic davant la magnitud del creixement previst al Prat Vermell.
En aquest context, el consistori preveu destinar 9 milions d’euros entre 2025 i 2028 a actuacions directes vinculades al Pla Singular, una inversió que l’Ajuntament calcula que mobilitzarà fins a 50 milions d’euros en projectes al territori durant aquest període.
La Marina és un dels dos únics territoris de Barcelona que comptaran amb aquest tipus de pla específic en la nova etapa del Pla de Barris. El projecte es planteja com el full de ruta que ha d’acompanyar el desenvolupament urbà, social i econòmic del barri fins al 2035, amb tres grans eixos: el transformador urbà i ambiental, el socioeducatiu i el socioeconòmic.
Quan la transformació urbana no es tradueix en tranquil·litat social
El Pla Singular de la Marina i les actuacions anunciades van ser rebudes positivament per bona part del veïnat assistent a la sessió de retorn celebrada a la Sala Pepita Casanellas. Tot i això, moltes entitats i associacions insisteixen que el creixement urbanístic del barri ha d’anar acompanyat d’una inversió social sostinguda i d’un reforç real del teixit comunitari.
La preocupació no gira només entorn de les dades macroeconòmiques o dels nous habitatges projectats, sinó també de la vida quotidiana. La dificultat creixent per emancipar-se, la precarietat de moltes famílies, la sensació d’inseguretat o el desgast progressiu d’algunes entitats locals apareixen de manera recurrent en les converses amb el veïnat.
En aquest context, fets com el tiroteig mortal del passat 16 de maig al carrer Mineria, la futura entrada en funcionament de la presó oberta de la Zona Franca o la persistència d’assentaments informals en diversos punts del territori han intensificat el debat sobre el model de barri i sobre fins a quin punt la transformació urbana està arribant realment a la vida quotidiana de la gent.
Tramuntana), Albert Prada (AAVV Sant Cristòfol) i Àfrica Cardona (gerent del Districte).
Durant el mes de maig, l’alcalde Jaume Collboni va visitar la Marina i es va reunir amb entitats i associacions del territori. En moltes d’aquestes trobades, el missatge es repetia: construir un barri de futur no és només aixecar habitatges i equipaments, sinó evitar que el creixement acabi aprofundint les desigualtats internes.
Per a bona part de la xarxa comunitària, el gran repte és que la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell no evolucionin com dos territoris separats, sinó com un únic barri amb cohesió social i qualitat de vida.
Les dades avalen la millora, però també revelen desigualtats persistents
La continuïtat o sortida d’un barri del Pla de Barris no depèn d’una petició directa del territori, sinó d’un sistema d’indicadors socioeconòmics i urbanístics analitzats per l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb organismes com l’Agència de Salut Pública i l’Institut Metròpoli. Entre els factors que es tenen en compte hi ha la renda familiar disponible, la taxa d’atur, el nivell d’estudis, la vulnerabilitat residencial o la manca d’espai públic i verd urbà.
Les darreres dades disponibles mostren que la Marina ha experimentat una millora respecte a fa una dècada, especialment en alguns indicadors vinculats a renda, ocupació i transformació urbana. Una evolució que explica la seva sortida del Pla de Barris i l’entrada en el nou marc del Pla Singular.
Tot i això, les xifres també reflecteixen un territori amb fortes desigualtats internes i encara per sota de la mitjana barcelonina en diversos àmbits. Les diferències entre la Marina de Port i el Prat Vermell, l’atur persistent en algunes zones, la fragilitat econòmica de moltes famílies o les dificultats d’accés a l’habitatge continuen apareixent com alguns dels grans reptes de futur.
És precisament en aquesta distància entre la millora estadística i la percepció quotidiana d’una part del veïnat on se situa avui bona part del debat sobre el futur de la Marina i de la ciutat.
